La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dissabte 7 de durant l'any
1ª Lectura (Ecli 17,1-13): Déu creà l'home formant-lo de la terra, i el fa tornar a la terra altra vegada. A cadascun dels qui neixen, li assigna uns dies comptats; i tot ho sotmet al seu domini. El revesteix d'una força semblant a la seva, el configura a la seva imatge. Ha infós a tots els vivents la por dels homes perquè puguin dominar les bèsties i els ocells. Els omple d'enteniment i de saviesa, els fa conèixer el bé i el mal.

Els dóna la boca i la llengua, els ulls i les orelles, i un cor capaç de comprendre, perquè contemplin la grandesa de les seves obres, admirin i facin conèixer els seus prodigis i lloïn el seu nom sant. Els donà també uns preceptes, els ensenyà una llei de vida, pactà amb ells una aliança eterna, i els revelà les seves decisions, contemplaren la glòria de la seva majestat, sentiren la glòria del seu parlar. Ell els digué: «Guardeu-vos de falses religions». I els donà manaments sobre el tracte amb els altres. Els ulls de Déu veuen sempre el comportament dels homes, res no passa per alt a la seva mirada.
Salm responsorial: 102
R/. L'amor del Senyor pels seus fidels és de sempre i dura sempre.
Com un pare s'apiada dels fills, el Senyor s'apiada dels fidels, perquè sap de quin fang ens va formar, i es recorda que som pols.

La vida de l'home dura com l'herba, la seva florida és com la dels camps; desapareix quan hi passa la ventada, i ni es coneix el lloc on era.

Però l'amor del Senyor pels seus fidels és de sempre i dura sempre; la seva bondat s'estén als fills dels fills, si guarden la seva aliança.
Versicle abans de l'Evangeli (Cf. Mt 11,25): Al·leluia. Us enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mc 10,13-16): En aquell temps, alguns li presentaven [a Jesús] uns infants perquè els toqués; però els deixebles els renyaven. I veient-ho Jesús, es disgustà, i els digué: «Deixeu que els infants vinguin a mi, i no els ho impediu; perquè dels tals és el regne de Déu. En veritat us dic: qui no rebi el regne de Déu com un infant, no hi entrarà». I abraçant-los, els beneïa imposant-los les mans.

© Albada Editorial / evangeli.net

«Deixeu que els infants vinguin a mi»

Mn. Josep Lluís SOCÍAS i Bruguera (Badalona, Barcelona, Espanya)

Avui, els infants són notícia. Més que mai, els infants tenen molt a dir, malgrat que la paraula “infant” significa “el qui no parla”. Ho veiem en els mitjans tecnològics: ells són capaços d'engegar-los, de fer-los servir i fins i tot, d'ensenyar-ne als adults el correcte ús. Ja deia un articulista que, «malgrat que els infants no parlen, no és signe de què no pensin».

En el fragment de l'Evangeli de Marc trobem diverses consideracions. «Alguns li presentaven [a Jesús] uns infants perquè els toqués; però els deixebles els renyaven» (Mc 10,13). El Senyor, però, que es fa tot amb tots, amb més motiu es fa amb els infants. Per això, «I veient-ho Jesús, es disgustà, i els digué: ‘No els ho impediu; perquè dels tals és el regne de Déu’» (Mc 10,14).

La caritat és ordenada: comença pel més necessitat. Per tant, si tothom té dret a apropar-se a Jesús; l'infant és un dels primers que ha de gaudir d'aquest dret: «Deixeu que els infants vinguin a mi» (Mc 10,14).

Notem, però, que en acollir els més necessitats, els primers beneficiats som nosaltres mateixos. Per això, el Mestre adverteix: «En veritat us dic: qui no rebi el regne de Déu com un infant, no hi entrarà» (Mc 10,15). I, tot corresponent al tarannà senzill i obert dels nens, Ell «abraçant-los, els beneïa imposant-los les mans» (Mc 10,16).

Cal aprendre l'art d'acollir el Regne de Déu. Qui és com un nen —com els antics “pobres de Jahvè”— percep fàcilment que tot és un do, una gràcia. Des de la petitesa hom està obert a rebre. I, per a “rebre” el favor de Déu, escoltar i contemplar amb “silenci receptiu”. Segons sant Ignasi d'Antioquia, «val més callar i ser, que no pas parlar i no ser (...). Aquell que posseeix la paraula de Jesús pot també, de debò, escoltar el silenci de Jesús».

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «És més fàcil enfurismar-se que tolerar, resulta més fàcil castigar els nois rebels que no pas esmenar-los amb una paciència suau i ferma a la vegada. Us recomano que tingueu la caritat de sant Pau amb els neòfits» (Sant Joan Bosco)

  • «Des del si de la seva Mare, Jesús accepta córrer tots els riscos de l’egoisme. Avui també als nens, i als nens per néixer, els amenaça l’egoisme. Avui també la nostra cultura individualista es nega a ser fecunda, es refugia en un permissivisme que anivella cap avall, malgrat que el preu d’aquesta no-fecunditat sigui sang innocent» (Francesc)

  • «Mantén-te en la simplicitat i la innocència, i seràs com els infants que ignoren el mal, destructor de la vida dels homes» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 2.517)