Avui veiem Jesús passejant «pel temple, en el pòrtic de Salomó» (Jn 10,23), durant la festa de la Dedicació a Jerusalem. Aleshores, els jueus li demanen: «Si ets el Crist, digues-nos-ho clarament!». Jesús els respongué: «Us ho he dit i no em creieu» (Jn 10,24.25).

Només la fe capacita l'home per a reconèixer Jesucrist com el Fill de Déu. Joan Pau II parlava l'any 2000, en l'encontre amb els joves a Tor Vergata, del “laboratori de la fe”. A la pregunta «Qui diu la gent que soc jo?» (Lc 9,18), hi ha moltes respostes... Però, Jesús passa desprès al pla personal: «I vosaltres, qui dieu que soc jo?». Per a contestar correctament aquesta pregunta cal la “revelació del Pare”. Per a respondre com Pere —«Tu ets el Crist, el Fill del Déu viu» (Mt 16,16)— cal la gràcia de Déu.

Però encara que Déu vol que tothom cregui i se salvi, només els homes humils estan capacitats per acollir aquest do. «On hi ha humilitat, hi ha saviesa», es llegeix en el llibre dels Proverbis (11,2). La veritable saviesa de l'home està en fiar-se de Déu.

Sant Tomás d'Aquino comenta aquest passatge de l'Evangeli tot dient: «Puc veure gràcies a la llum del sol, però si tanco els ulls, no hi veig; però això no és per culpa del sol, sinó per culpa meva».

Jesús els diu que si no creuen, almenys que creguin per les obres que fa, que manifesten el poder de Déu: «Les obres que jo faig en nom del meu Pare, aquestes són les que donen testimoniatge de mi» (Jn 10,25).

Jesús coneix les seves ovelles i les seves ovelles escolten la seva veu. La fe porta al tracte amb Jesús en l'oració. Què és l'oració, sinó el tracte amb Jesucrist, que sabem que ens estima i ens condueix al Pare? El resultat i premi d'aquesta intimitat amb Jesús en aquesta vida és la vida eterna, com hem llegit a l'Evangeli.