Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren, els qui esperen en l'amor que els té; ell els allibera de la mort, i els retorna en temps de fam.
Tenim posada l'esperança en el Senyor, auxili nostre i escut que ens protegeix. Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai; aquesta és l'esperança que posem en vós.
«Maria Magdalena anà a trobar els deixebles i els anunciava: ‘He vist el Senyor’»
+ Mn. Antoni ORIOL i Tataret (Vic, Barcelona, Espanya)Avui, en la figura de Maria Magdalena, podem contemplar dos nivells d'acceptació del nostre Salvador: imperfecte, el primer; acomplert, el segon. Des del primer, Maria se'ns mostra com una sinceríssima deixebla de Jesús. Ella el segueix, mestre incomparable; li és heroicament adherent, crucificat per amor; el cerca, més enllà de la mort, sepultat i desaparegut. Que xopes d'admirable lliurament al seu “Senyor” són les dues exclamacions que ens conservà, com a perles incomparables, l'evangelista Joan: «S'han endut el meu Senyor, i no sé on l'han posat» (Jn 20,13); «Senyor, si te l'has emportat tu, digues-me on l'has deixat, i me l'enduré»! (Jn 20,15). Pocs deixebles ha contemplat la història, tan afectes i lleials com la Magdalena.
Nogensmenys, la bona nova d'avui, d'aquest dimarts dins l'octava de Pasqua, supera infinitament tota bonhomia ètica i tota fe religiosa en un Jesús admirable, però, en darrer terme, mort; i ens trasllada a l'àmbit de la fe en el Ressuscitat. Aquell Jesús que, en un primer moment, deixant-la en el nivell de la fe imperfecta, s'adreça a la Magdalena preguntant-li: «Dona, per què plores?» (Jn 20,15) i al qual ella, amb ulls miops, respon com pertoca a un hortolà que s'interessa pel seu desfici; aquell Jesús, ara, en un segon moment, definitiu, la interpel·la amb el seu nom: «Maria»! i la trasbalsa fins al punt d'estremir-la de resurrecció i de vida, és a dir, d'Ell mateix, el Ressuscitat, el Vivent per sempre. Resultat? Magdalena creient i Magdalena apòstol: «Anà a trobar els deixebles i els anunciava: ‘He vist el Senyor’» (Jn 20,18).
Avui no és infreqüent el cas de cristians que no veuen clar el més enllà d'aquesta vida i, doncs, que dubten de la resurrecció de Jesús. M'hi compto? Com semblantment són nombrosos els cristians que tenen prou fe per a seguir-lo privadament, però que temen proclamar-lo apostòlicament. En formo part? Si fos així, com Maria Magdalena, diguem-li: «Mestre!», abracem-nos als seus peus i anem a trobar els nostres germans per a dir-los: —El Senyor ha ressuscitat i l'he vist!
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«No és gran cosa creure que Crist morís; perquè això també ho creuen els pagans i jueus i tots els inics: tots creuen que va morir. La fe dels cristians és la Resurrecció del Crist» (Sant Agustí).
«En la resurrecció de Jesús s’ha arribat a una nova possibilitat de ser home, una possibilitat que interessa a tots i que obre un futur, un tipus nou de futur per a la humanitat» (Benet XVI)
«(...) La sotragada provocada per la passió va ser tan gran, que els deixebles (alguns d’ells, si més no) es resistien a admetre la notícia de la Resurrecció. Ben lluny de mostrar-nos una comunitat presa d’exaltació mística, els Evangelis ens presenten els deixebles abatuts i espantats. Per això no creien les santes dones quan tornaven del sepulcre i les seves paraules ‘els van semblar un deliri’ (Lc 24,11). Quan Jesús va manifestar-se als Onze la tarda de Pasqua, ‘els reprotxà la seva incredulitat i duresa de cor, perquè no havien cregut els qui l’havien vist ressuscitat d’entre els morts’ (Mc 16,14)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 643)
