Avui, i durant tota l'Octava de Pasqua, contemplem els testimonis del Nou Testament que no deixen cap dubte de què en la "resurrecció del Fill de l'home" ha succeït quelcom completament diferent.

La resurrecció de Jesús ha consistit en un trencar les cadenes per anar vers un tipus de vida totalment nou, a una vida que ja no és subjecte a la llei de l'esdevenidor i de la mort, sinó que està més enllà d'això; una vida que ha inaugurat una nova dimensió del ser home. Per això, la resurrecció de Jesucrist no és un esdeveniment aïllat que podríem passar per alt i que pertanyeria únicament al passat, sinó que és una mena de "mutació decisiva", un salt qualitatiu.

—En la resurrecció de Jesús s'ha assolit una nova possibilitat de ser home, una possibilitat que interessa a tots i que obre un futur, un tipus nou de futur per a la humanitat: "El Crist ressuscità d'entre els morts: com a primícia de tots els qui van morir" (1Co 15,20).

Avui, també Déu vol que ens succeeixi el mateix que a Maria Magdalena. Ella anhela el Crist. És el seu únic interès. La resta res no li importa: aparicions, àngels... res! Cerca el Crist i reïx a assabentar-se que és Ell qui la busca, amagat sota la pell de qualsevol altra persona (un masover) i es fa el "trobadís".

També nosaltres el cerquem en l'oració, en les llàgrimes de les nostres penes, en els buits que no poden emplenar les criatures. Amb tot, Ell és el protagonista: per cada passa que nosaltres fem envers Ell, Ell en dóna mil cap a nosaltres. Invoca des del teu cor i insistentment el seu Sant Nom... i aviat escoltaràs amb gran consol el teu nom eixit de la seva boca.

—Mestre, Vós sempre sou amb mi, tot i que jo no sempre sigui amb Vós; sigueu Vós el meu únic tresor, la meva gran alegria, la meva vertadera passió, el meu tot, la meva resurrecció, la meva vida nova, la meva victòria. Us espero malgrat que us amagueu i tardeu.