Avui, Jesús per tercera vegada s'apareix als deixebles des que ressuscità. Pere ha tornat a la seva feina de pescador i els altres s'animen a acompanyar-lo. És lògic que, si era pescador abans de seguir Jesús, continuï essent-ho després; i encara hi ha qui s'estranya que no s'hagi de deixar de banda el propi treball, honrat, per a seguir el Crist.

Aquella nit no varen pescar res! Quan a la matinada apareix Jesús, no el reconeixen fins que els demana quelcom per a menjar. En dir-li que no tenen res, Ell els indica on han de tirar la xarxa. Encara que els pescadors se les saben totes, i en aquest cas han estat bregant sense fruit, obeeixen. «Oh poder de l'obediència! El llac de Genesaret refusava els seus peixos a les xarxes de Pere. Tota una nit en va. —Ara, obedient, retornà la xarxa a l'aigua i van pescar (...) un gran munt de peixos. —Creu-me: el miracle es repeteix cada dia» (Sant Josepmaria).

L'evangelista fa notar que «plena de cent cinquanta-tres peixos grossos» (Jn 21,11) i, essent tants, no es varen esquinçar les xarxes. Són detalls a tenir en compte, ja que la Redempció s'ha fet amb l'obediència responsable, enmig de les feines corrents.

Tots «sabent que era Jesús. Vingué Jesús i prengué el pa i els el donà» (Jn 21,12-13). Igual va fer amb el peix. Tant l'aliment espiritual, com també l'aliment material, no faltaran si obeïm. Ho ensenya als seus seguidors mes pròxims i ens ho torna a dir a través de Joan Pau II: «En començar el nou mil·leni, ressonen en el nostre cor les paraules amb què un dia Jesús (...) convidà l'Apòstol a ‘tirar llac endins’ per a pescar: ‘Duc in altum’ (Lc 5,4). Pere i els primers companys confiaren en la paraula de Crist (...) i ‘i reuniren una gran quantitat de peixos’ (Lc 5,6). Aquesta paraula ressona també avui per a nosaltres».

Per l'obediència, com la de Maria, demanem al Senyor que segueixi atorgant fruits apostòlics a tota l'Església.

Avui, els Apòstols retornen a la seva faena habitual: la pesca. «El relat se situa en el marc de la vida quotidiana des deixebles, que havien retornat a la seva terra i al seu treball de pescadors, després dels dies convulsos de la passió, mort i resurrecció del Senyor. Era difícil per a ells comprendre què havia succeït» (Francesc). Potser que, encara desconcertats, viuen amb un cert neguit i foscor, i la pesca resulta infructuosa. No han pescat res!

Nogensmenys, «mentre que tot semblava acabat, Jesús va novament a “buscar” els seus deixebles. És Ell qui va a cercar-los» (Francesc). Sense esperar-s’ho, un home des de la riba els diu: «—Tireu la xarxa cap a la dreta de l’embarcació i en trobareu» (Jn 21,6). I, efectivament, tot obeint les paraules d’aquell home, la pesca resulta sobreabundant: 153 peixos, és a dir, totes les nacions paganes, perquè la bona nova de l’Evangeli ha d’arribar a totes les persones i a tots els pobles.

«Déu és deixa contemplar pels qui tenen el cor pur» (Sant Gregori de Nissa). Per això, Joan, el deixeble amat, se n’adona tot seguit: «—És el Senyor!» (Jn 21,7). Sí, el Senyor Jesús ha ressuscitat i viu per a sempre, no és un fantasma.

És Ell en persona qui els convida a menjar. Quin gest de tendresa i d’amabilitat tan admirable el de Jesús amb els seus! Sabem agrair-li? ¿Li fem cas quan ens mana calar la xarxa en la direcció que Ell ens indica? Estem alegres perquè el Senyor ressuscità i a tots ens convida a una vida nova, la vida dels fills de Déu que és vida en l’amor del Crist. I no tinguem por perquè l’amor vertader foragita el temor. Res, absolutament res hi ha d’impossible per a Déu. A nosaltres només ens pertoca confiar, estimar i pregar.