Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
Que respongui la casa d'Aharon: perdura eternament el seu amor. Que responguin els qui veneren el Senyor: perdura eternament el seu amor.
La dreta del Senyor fa proeses, la dreta del Senyor em glorifica. No moriré, viuré encara, per contar les proeses del Senyor. Els càstigs del Senyor han estat severs, però no m'ha abandonat a la mort.
La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l'edifici. És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se'n meravellen. Avui és el dia en què ha obrat el Senyor: alegrem-nos i celebrem-lo.
Però Tomàs, un dels Dotze, el qui es diu Dídim, no era amb ells quan vingué Jesús. Els altres deixebles li deien: «Hem vist el Senyor!». Però ell els digué: «Si no veig en les seves mans la marca dels claus, i no fico el meu dit en la marca dels claus, i no fico la meva mà en el seu costat, no creuré».
I vuit dies després els seus deixebles eren novament a dintre, i Tomàs amb ells. Vingué Jesús, tancades les portes, i es presentà enmig d’ells, i digué: «La pau sigui amb vosaltres!». Després diu a Tomàs: «Porta el teu dit aquí i mira les meves mans, i porta la teva mà i fica-la en el meu costat, i no sigues incrèdul sinó fidel!». Respongué Tomàs, dient: «[Ets] el Senyor meu i el Déu meu!». Li digué Jesús: «Perquè m’has vist has cregut? Benaurats els qui sense haver vist han cregut!».
I molts altres signes feu Jesús en presència dels seus deixebles que no han estat escrits en aquest llibre. Però aquests s’han escrit perquè cregueu que Jesús és el Crist, el Fill de Déu, i perquè, creient, tingueu vida en el seu nom.
© Albada Editorial / evangeli.net
«Rebeu l’Esperit Sant: aquells de qui perdoneu els pecats els seran perdonats»
Mn. Joan Ant. MATEO i García (Tremp, Lleida, Espanya)Avui, Diumenge II de Pasqua, completem l'octava d'aquest temps litúrgic, una de les dues octaves —ensems amb la de Nadal— que en la litúrgia renovada pel Concili Vaticà II han quedat. Durant vuit dies contemplem el mateix misteri i mirem d'aprofundir-lo sota la llum de l'Esperit Sant.
Per designi del Papa Joan Pau II, aquest diumenge s'anomena Diumenge de la Divina Misericòrdia. Es tracta de quelcom que va molt més enllà que una devoció particular. Com ha explicat el Sant Pare en la seva encíclica Dives in misericòrdia, la Divina Misericòrdia és la manifestació amorosa de Déu en una història ferida pel pecat. “Misericòrdia” prové de dues paraules: “Misèria” i “cor”. Déu posa la nostra situació mísera deguda al pecat en el seu cor de Pare, que és fidel als seus designis. Jesucrist, mort i ressuscitat, és la suprema manifestació i actuació de la Divina Misericòrdia. «Tant estimà Déu el món, que va donar el seu Fill unigènit» (Jn 3,16) i l'ha enviat a la mort perquè fóssim salvats. «Per a redimir l'esclau ha sacrificat el Fill», hem proclamat en el Pregó pasqual de la Vigília. I, un cop ressuscitat, l'ha constituït en font de salvació per a tots els qui creuen en Ell. Per la fe i la conversió acollim el tresor de la Divina Misericòrdia.
La Santa Mare Església, que vol que els seus fills visquin de la vida del ressuscitat, mana que —almenys per Pasqua— es combregui i que es faci en gràcia de Déu. La cinquantena pasqual és el temps oportú per l'acompliment pasqual. És un bon moment per a confessar-se i acollir el poder de perdonar els pecats que el Senyor ressuscitat ha conferit a la seva Església, ja que Ell digué només als Apòstols: «Rebeu l’Esperit Sant: aquells de qui perdoneu els pecats els seran perdonats» (Jn 20,22-23). Així acudirem a les fonts de la Divina Misericòrdia. I no dubtem en portar els nostres amics a aquestes fonts de vida: a l'Eucaristia i a la Penitència. Jesús ressuscitat compta amb nosaltres.
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«I a vós, oh Senyor, que veieu nítidament amb els vostres ulls els abismes de la consciència humana, ¿què podria de mi passar-vos desapercebut, tot i que jo em negués a confessar-vos-ho?» (Sant Agustí)
«Moltes vegades pensem que anar a confessar-nos és com anar a la tintoreria. Jesús, però, en el confessionari no és una tintoreria. La confessió és un encontre amb Jesús que ens espera tal com som» (Francesc)
«El Crist actua en cadascun dels sagraments. Ell s’adreça personalment a cadascun dels pecadors: ‘Fill, et són perdonats els teus pecats’ (Mc 2,5); Ell és el metge que s’acosta a cadascun dels malalts que el necessiten per guarir-los; Ell els restableix i els reintegra a la comunió fraternal. Per tant, la confessió personal és la forma més significativa de la reconciliació amb Déu i amb l’Església» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 1.484)
