La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dijous IV de Pasqua

1ª Lectura (Ac 13,13-25): Des de Pafos, on s'havien embarcat, Pau i els seus companys es dirigiren a Perga de Pamfília, però allà Joan els deixà i se'n tornà a Jerusalem. Els altres continuaren el seu viatge des de Perga i arribaren a Antioquia de Pisídia. El dissabte entraren a la sinagoga i s'assegueren. Acabada la lectura de la Llei i dels Profetes, els caps de la sinagoga els invitaren a parlar i els digueren: «Germans, si voleu ara fer l'exhortació al poble, podeu parlar».

Pau s'alçà, féu senyal amb la mà i digué: «Homes d'Israel i tots els altres que creieu en Déu, escolteu: El Déu d'aquest poble d'Israel elegí els nostres pares i, quan vivien com forasters al país d'Egipte, va fer-ne un poble gloriós i els tragué d'allà amb el poder del seu braç. Els va alimentar quaranta anys en el desert, i després d'exterminar set nacions en el país de Canaan, els donà per heretat el seu territori al cap d'uns quatre-cents cinquanta anys d'haver-ho promès. Després els donà jutges fins al profeta Samuel. Acabat, quan van demanar un rei, Déu els donà Saül, fill de Quis, de la tribu de Benjamí, que regnà durant quaranta anys. Després els donà David per rei i, testimoniant a favor d'ell, digué: ‘M'he fixat en David, fill de Jesè, que és un home com el desitja el meu cor; ell durà a terme tot el que em proposo’. De la descendència d'ell, tal com ho havia promès, Déu ha donat a Israel un Salvador, que és Jesús. Abans que vingués ell, Joan va predicar a tot el poble d'Israel un baptisme de conversió. Però Joan, en acabar la seva missió deia: Jo no sóc pas allò que vosaltres penseu, però després de mi en ve un altre de qui no sóc digne de deslligar el calçat dels peus».
Salm responsorial: 88
R/. Senyor, cantaré tota la vida els vostres favors.
Senyor, cantaré tota la vida els vostres favors, d'una generació a l'altra anunciaré la vostra fidelitat. Vós heu dit: «El meu favor és indestructible, mantinc la fidelitat en el cel».

«He coronat David, el meu servent. M'he fixat en ell, i l'he ungit amb l'oli sant, perquè la meva mà estigui amb ell per sempre, i el meu braç el faci invencible.

El meu amor estarà amb ell fidelment, en el meu nom aixecarà el seu front. Ell em dirà: ‘Sou el meu pare, el meu Déu i la roca que em salva’».
Versicle abans de l'Evangeli (Ap 1,5): Al·leluia. Jesucrist, testimoni fidel, el primer ressuscitat d'entre els morts; vós ens heu estimat i ens heu alliberat dels nostres pecats amb la vostra sang. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Jn 13,16-20): Després de rentar els peus als seus deixebles, Jesús els digué: «Us ho ben asseguro: el criat no és més important que el seu amo, ni l'enviat més important que el qui l'envia. Ara que heu entès tot això, feliços de vosaltres si ho poseu en pràctica! No parlo per tots vosaltres. Sé qui vaig escollir, però s'havia de complir allò que diu l'Escriptura: El qui compartia el meu pa, m'ha traït el primer. Us ho dic ara, per endavant, perquè, quan passi, cregueu que jo sóc. Us ho ben asseguro: qui acull els qui jo enviaré, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat».

«Després de rentar els peus als seus deixebles...»

Mn. David COMPTE i Verdaguer
(Manlleu, Barcelona, Espanya)

Avui, com aquells films que comencen tot recordant un fet passat, la litúrgia fa memòria d'un gest que pertany al Dijous Sant: Jesús renta els peus als seus deixebles (cf. Jn 13,12). Així, aquest gest —llegit des de la perspectiva de la Pasqua— recobra una vigència perenne. Fixem-nos, tan sols, en tres idees.

En primer lloc, la centralitat de la persona. En la nostra societat sembla que fer sigui el termòmetre de la vàlua d'una persona. Dins d'aquesta dinàmica és fàcil que les persones siguin tractades com a instruments; fàcilment ens utilitzem els uns als altres. Avui, l'Evangeli ens urgeix a transformar aquesta dinàmica en una dinàmica de servei: l'altre mai és un pur instrument. Es tractaria de viure una espiritualitat de comunió, on l'altre —amb expressió de Joan Pau II— esdevé “algú que em pertany” i un “do per a mi”, a qui cal “donar espai”. Feliçment ho ha copsat la nostra llengua amb l'expressió: “estar pels altres”. Estem pels altres? Els escoltem quan ens parlen?

En la societat de la imatge i de la comunicació, això no és un missatge a transmetre, sinó una tasca a complir, a viure cada dia: «Feliços de vosaltres si ho poseu en pràctica!» (Jn 13,17). Potser per això, el Mestre no es limita a una explicació: imprimeix el gest de servei en la memòria d'aquells deixebles, passant immediatament a la memòria de l'Església; una memòria cridada constantment a esdevenir altra vegada gest: en la vida de tantes famílies, de tantes persones.

Finalment, un toc d'alerta: «El qui compartia el meu pa, m'ha traït el primer» (Jn 13,18). En l'Eucaristia, Jesús ressuscitat es fa servidor nostre, ens renta els peus. Però no n'hi ha prou amb la presència física. Cal aprendre en l'Eucaristia i treure'n forces per a fer realitat que «havent rebut el do de l'amor, morim al pecat i visquem per a Déu» (Sant Fulgenci de Ruspe).