La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Última newsletter: Inaugurem l'edició en xinès
Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dissabte IV de Pasqua

1ª Lectura (Ac 13,44-52): El dissabte vinent, gairebé tota la ciutat es reuní per escoltar la paraula del Senyor. Quan els jueus veieren aquella multitud, s'engelosiren tant, que es posaren a impugnar amb paraules injurioses tot el que deia Pau. Però Pau i Bernabé els respongueren amb valentia: «Era el nostre deure anunciar-vos primer a vosaltres la paraula de Déu. Però ja que vosaltres no la voleu rebre i us feu vosaltres mateixos indignes de la vida eterna, ara ens adreçarem als qui no són jueus. Així ens ho té ordenat el Senyor: ‘T'he fet llum de les nacions perquè portis la salvació fins als límits de la terra’».

Quan sentiren això els qui no eren jueus, se n'alegraren, i lloaven la paraula del Senyor. Tots aquells que Déu havia destinat a la vida eterna es convertiren a la fe. La paraula del Senyor s'escampava per tota la regió. Però els jueus instigaren les dones devotes més distingides i els principals de la ciutat a promoure una persecució contra Pau i Bernabé, fins que els expulsaren del seu territori. Ells, en senyal de protesta, s'espolsaren els peus sobre els qui els feien marxar, i se n'anaren a Iconi. Els convertits de nou vivien feliços, plens d'alegria i de l'Esperit Sant.
Salm responsorial: 97
R/. Tothom ha vist, d'un cap a l'altre de la terra, la salvació del nostre Déu.
Canteu al Senyor un càntic nou: ha fet obres prodigioses, la seva dreta i el seu braç sagrat han sortit victoriosos.

El Senyor ha revelat la seva ajuda, i els pobles contemplen la salvació. L'ha mogut l'amor que ell guarda fidelment a la casa d'Israel.

Tothom ha vist, d'un cap a l'altre de la terra, la salvació del nostre Déu. Aclameu el Senyor, arreu de la terra, esclateu en cants i en crits d'alegria.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 8,31-32): Al·leluia. Si us manteniu ferms en el que jo us dic, sereu de debò deixebles meus, i coneixereu la veritat, diu el Senyor. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Jn 14,7-14): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Si m'heu conegut a mi, també coneixereu el meu Pare. I des d'ara ja el coneixeu i l'heu vist». Li diu Felip: «Senyor, mostra'ns el Pare, i no ens cal res més». Jesús li respon: «Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui m'ha vist a mi ha vist el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare? ¿No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic, no les dic pel meu compte. És el Pare qui, estant en mi, fa les seves obres.

»Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; i, si més no, creieu per aquestes obres. Us ho ben asseguro: qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i encara en farà de més grans, perquè jo me'n vaig al Pare. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, jo ho faré; així el Pare serà glorificat en el Fill. Sempre que demaneu alguna cosa en nom meu, jo la faré».

«Jo estic en el Pare i el Pare està en mi»

Père Jacques PHILIPPE
(Cordes sur Ciel, França)

Avui estem convidats a reconèixer en Jesús el Pare que se'ns revela. Felip expressa una intuïció molt encertada: «Mostra'ns el Pare, i no ens cal res més» (Jn 14,18). Veure el Pare és descobrir Déu com origen, com vida que brolla, com generositat, com do que constantment renova cada cosa. Què més necessitem? Procedim de Déu, i cada home, malgrat que no en sigui conscient, porta el profund desig de tornar a Déu, de retrobar la casa paterna i romandre allí per a sempre. Allí s'hi troben tots els bens que puguem desitjar: la vida, la llum, l'amor, la pau... Sant Ignasi d'Antioquia, que fou màrtir al començament del segle segon, deia: «Hi ha en mi una aigua viva que murmura i diu dins de mi: 'Vine al Pare'!».

Jesús ens fa entreveure la tan profunda intimitat recíproca que existeix entre Ell i el Pare. «Jo estic en el Pare i el Pare està en mi» (Jn 14,11). El que Jesús diu i fa troba la seva font en el Pare, i el Pare s'expressa plenament en Jesús. Tot allò que el Pare desitja dir-nos es troba en les paraules i fets del Fill. Tot allò que Ell vol complir en favor nostre ho acompleix pel Fill. Creure en el Fill ens permet tenir «accés al Pare» (Ef 2,18).

La fe humil i fidel en Jesús, l'elecció de seguir-lo i obeir-lo dia rere deia, ens posa en contacte misteriós però real amb el mateix misteri de Déu, i ens fa beneficiaris de totes les riqueses de la seva benvolença i misericòrdia. Aquesta fe permet al Pare dur endavant, a través de nosaltres, l'obra de la gràcia que començà en el seu Fill: «Qui creu en mi, també ell farà les obres que jo faig» (Jn 14,12).

«Sempre que demaneu alguna cosa en nom meu, jo la faré»

Mn. Iñaki BALLBÉ i Turu
(Terrassa, Barcelona, Espanya)

Avui, quart Dissabte de Pasqua, l'Església ens convida a considerar la importància que té, per a un cristià, conèixer cada vegada més el Crist. Amb quines eines comptem per a fer-ho? Amb diverses i, totes elles, fonamentals: la lectura atenta i meditada de l'Evangeli; la nostra resposta personal en l'oració, esforçant-nos per tal que sigui un veritable diàleg d'amor, no un mer monòleg introspectiu, i l'afany renovat diàriament per descobrir el Crist en el nostre proïsme més immediat: un familiar, un amic, un veí que potser necessita de la nostra atenció i escolta, del nostre consell, de la nostra amistat.

«Senyor, mostra'ns el Pare», demana Felip (Jn 14,8). Una bona petició per tal que la repetim durant tot aquest dissabte. —Senyor, mostra'm el teu rostre. I podem preguntar-nos: com és el meu capteniment? Els altres, poden veure en mi el reflex del Crist? En quina cosa petita podria lluitar avui? Als cristians ens cal descobrir el que hi ha de diví en la nostra tasca diària, la petja de Déu en el que ens envolta. A la feina, a la nostra vida de relació amb els altres. I també si estem malalts: la manca de salut és un bon moment per a identificar-nos amb Crist que pateix. Com digué santa Teresa de Jesús, «si no ens determinem a empassar-nos d'un cop la mort i la manca de salut, mai farem res».

El Senyor en l'Evangeli ens assegura: «Sempre que demaneu alguna cosa en nom meu, jo la faré» (Jn 14,13). —Déu és el meu Pare, que em vetlla com un Pare amorós: no vol per a mi res dolent. Tot el que passa —tot el que em passa— és en bé de la meva santificació. Encara que, amb els ulls humans, no ho entenguem. Encara que no ho entenguem mai. Allò —el que sigui— Déu ho permet. Fiem-nos-en d'Ell de la mateixa manera que se'n fià Maria.