Avui estem convidats a reconèixer en Jesús el Pare que se'ns revela. Felip expressa una intuïció molt encertada: «Mostra'ns el Pare, i no ens cal res més» (Jn 14,18). Veure el Pare és descobrir Déu com origen, com vida que brolla, com generositat, com do que constantment renova cada cosa. Què més necessitem? Procedim de Déu, i cada home, malgrat que no en sigui conscient, porta el profund desig de tornar a Déu, de retrobar la casa paterna i romandre allí per a sempre. Allí s'hi troben tots els bens que puguem desitjar: la vida, la llum, l'amor, la pau... Sant Ignasi d'Antioquia, que fou màrtir al començament del segle segon, deia: «Hi ha en mi una aigua viva que murmura i diu dins de mi: 'Vine al Pare'!».

Jesús ens fa entreveure la tan profunda intimitat recíproca que existeix entre Ell i el Pare. «Jo estic en el Pare i el Pare està en mi» (Jn 14,11). El que Jesús diu i fa troba la seva font en el Pare, i el Pare s'expressa plenament en Jesús. Tot allò que el Pare desitja dir-nos es troba en les paraules i fets del Fill. Tot allò que Ell vol complir en favor nostre ho acompleix pel Fill. Creure en el Fill ens permet tenir «accés al Pare» (Ef 2,18).

La fe humil i fidel en Jesús, l'elecció de seguir-lo i obeir-lo dia rere deia, ens posa en contacte misteriós però real amb el mateix misteri de Déu, i ens fa beneficiaris de totes les riqueses de la seva benvolença i misericòrdia. Aquesta fe permet al Pare dur endavant, a través de nosaltres, l'obra de la gràcia que començà en el seu Fill: «Qui creu en mi, també ell farà les obres que jo faig» (Jn 14,12).

Avui, quart Dissabte de Pasqua, l'Església ens convida a considerar la importància que té, per a un cristià, conèixer cada vegada més el Crist. Amb quines eines comptem per a fer-ho? Amb diverses i, totes elles, fonamentals: la lectura atenta i meditada de l'Evangeli; la nostra resposta personal en l'oració, esforçant-nos per tal que sigui un veritable diàleg d'amor, no un mer monòleg introspectiu, i l'afany renovat diàriament per descobrir el Crist en el nostre proïsme més immediat: un familiar, un amic, un veí que potser necessita de la nostra atenció i escolta, del nostre consell, de la nostra amistat.

«Senyor, mostra'ns el Pare», demana Felip (Jn 14,8). Una bona petició per tal que la repetim durant tot aquest dissabte. —Senyor, mostra'm el teu rostre. I podem preguntar-nos: com és el meu capteniment? Els altres, poden veure en mi el reflex del Crist? En quina cosa petita podria lluitar avui? Als cristians ens cal descobrir el que hi ha de diví en la nostra tasca diària, la petja de Déu en el que ens envolta. A la feina, a la nostra vida de relació amb els altres. I també si estem malalts: la manca de salut és un bon moment per a identificar-nos amb Crist que pateix. Com digué santa Teresa de Jesús, «si no ens determinem a empassar-nos d'un cop la mort i la manca de salut, mai farem res».

El Senyor en l'Evangeli ens assegura: «Sempre que demaneu alguna cosa en nom meu, jo la faré» (Jn 14,13). —Déu és el meu Pare, que em vetlla com un Pare amorós: no vol per a mi res dolent. Tot el que passa —tot el que em passa— és en bé de la meva santificació. Encara que, amb els ulls humans, no ho entenguem. Encara que no ho entenguem mai. Allò —el que sigui— Déu ho permet. Fiem-nos-en d'Ell de la mateixa manera que se'n fià Maria.