La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Última newsletter: Inaugurem l'edició en xinès
Veure altres dies:

Dia litúrgic: Diumenge VI (C) dePasqua

1ª Lectura (Ac 15,1-2.22-29): En aquells dies, uns que havien baixat de Judea ensenyaven als germans d'Antioquia que si no es feien circumcidar d'acord amb la Llei de Moisès no podien salvar-se. Això portà una desavinença i una discussió tan seriosa de Pau i Bernabé amb ells que decidiren que Pau i Bernabé, amb alguns més, pugessin a Jerusalem per tractar d'aquesta qüestió amb els apòstols i els preveres.

Llavors els apòstols i els preveres, amb tota la comunitat reunida, decidiren d'elegir uns delegats i enviar-los a Antioquia junt amb Pau i Bernabé. Els elegits foren Judes, conegut també amb el nom de Bar-Sabàs, i Siles, homes que es distingien com a dirigents en la comunitat dels germans. Els donaren aquesta carta: «Els apòstols i els preveres saluden com a germans els germans no jueus d'Antioquia, de Síria i de Cilícia. Hem sabut que alguns havien vingut d'entre nosaltres sense la nostra autorització, us havien pertorbat amb les seves opinions i havien inquietat els vostres esperits. Per això hem decidit unànimement d'escollir uns representants nostres per enviar-vos-els junt amb els nostres estimats Bernabé i Pau, que han entregat les seves vides per la causa del nostre Senyor, Jesucrist. Els qui us enviem són Judes i Siles. Ells us exposaran de paraula això mateix que us diem per escrit, i és que l'Esperit Sant i nosaltres hem cregut que no us havíem d'imposar cap altra càrrega que aquestes indispensables: que us abstingueu de menjar carn sacrificada als ídols, de menjar sang i animals ofegats i de contraure un matrimoni entre pròxims parents. Fareu bé de guardar-vos de tot això. Adéu-siau».
Salm responsorial: 66
R/. Que us lloïn les nacions, Déu nostre, que us lloïn tots els pobles alhora.
Que Déu s'apiadi de nosaltres i ens beneeixi, que ens faci veure la claror de la seva mirada. La terra coneixerà els vostres designis, i veuran tots els pobles la salvació.

Que s'alegrin els pobles i cridin de goig. Vós regiu el món amb justícia, regiu les nacions amb rectitud, i guieu els pobles de la terra.

Que us lloïn les nacions, Déu nostre, que us lloïn tots els pobles alhora. Que Déu ens beneeixi, i el venerin d'un cap a l'altre de la terra.
2ª Lectura (Ap 21,10-14.21-23): L'àngel em transportà en l'esperit dalt una muntanya gran i alta, i m'ensenyà la ciutat santa de Jerusalem, que baixava del cel, de la presència de Déu, i la glòria de Déu l'envoltava. Resplendia com les pedres més precioses, com un jaspi de transparència cristal·lina. Tenia una muralla gran i alta, amb dotze portes. A les portes hi havia dotze àngels i dotze noms gravats, que són els de les dotze tribus d'Israel. Tres de les portes miraven a llevant, tres al nord, tres al sud i tres a ponent. La muralla reposava sobre un fonament de dotze pedres que duia els noms dels dotze apòstols de l'Anyell. No hi vaig veure el santuari del temple, perquè el Senyor, Déu de l'univers, amb l'Anyell, és el santuari. La ciutat no necessita que la il·luminin el sol o la lluna, perquè la glòria de Déu l'omple de claror i l'Anyell li fa llum.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 14,23): Qui m'estima, farà cas de les meves paraules, diu el Senyor; el meu Pare l'estimarà i vindrem a fer estada en ell.

Text de l'Evangeli (Jn 14,23-29): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Qui m'estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l'estimarà i vindrem a fer estada en ell. El qui no m'estima, no guarda les meves paraules. I la paraula que escolteu no és meva, sinó del Pare que m'ha enviat. Us he dit tot això mentre he estat amb vosaltres, però el Defensor, l'Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que jo us he dit, i us ho farà entendre. Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo us dono la pau que el món no dóna. Que els vostres cors s'asserenin i no temin. Heu sentit que us deia: ‘Me'n vaig, però tornaré a vosaltres’. Si m'estiméssiu, us alegraríeu de saber que me'n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo. Us ho he dit ara, per endavant, perquè, quan això passi, cregueu».

«Qui m'estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l'estimarà i vindrem a fer estada en ell»

Mn. Francesc CATARINEU i Vilageliu
(Sabadell, Barcelona, Espanya)

Avui, abans de celebrar l'Ascensió i la Pentecosta, rellegim encara les paraules de l'anomenat sermó del Sant Sopar, en les que ens cal veure-hi diverses maneres de presentar un missatge únic, ja que tot brolla de la unió de Crist amb el Pare i de la voluntat de Déu d'associar-nos en aquest misteri d'amor.

A Santa Teresina de l'Infant Jesús un dia li van oferir diversos regals perquè triés, i ella, amb una gran decisió tot i la seva curta edat, va dir: «Ho trio tot!». Ja més gran va entendre que aquest triar-ho tot s'havia de concretar en voler ser l'amor en l'Església, ja que un cos sense amor no tindria sentit. Déu és aquest misteri d'amor, un amor concret, personal, fet carn en el Fill Jesús que arriba a donar-ho tot: Ell mateix, la seva vida i els seus fets són el màxim i més entenedor missatge de Déu.

És d'aquest amor que ho abasta tot d'on en neix la “pau”. Aquesta és avui una paraula enyorada: volem pau i tot són alarmes i violències. Només aconseguirem la pau si ens girem vers Jesús, ja que és Ell qui ens la dóna com a fruit del seu amor total. Però no ens la dóna com el món ho fa (cf. Jn 14,27), ja que la pau de Jesús no és la quietud i la despreocupació, sinó tot el contrari: la solidaritat que es fa germanor, la capacitat de mirar-nos i de mirar els altres amb ulls nous com fa el Senyor, i així perdonar-nos. D'aquí neix una gran serenor que ens fa veure les coses tal com són, no pas com aparenten. Seguint per aquest camí arribarem a ser feliços.

«L'Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que jo us he dit i us ho farà entendre» (Jn 14,26). Que aquests darrers dies de Pasqua demanem obrir-nos a l'Esperit: l'hem rebut en ser batejats i confirmats, però cal que —com a darrer do— rebroti en nosaltres i ens faci arribar allà on no gosaríem.