Avui és un dia especial! Imagina’t el típic jorn en què tu estàs amb els teus familiars o els teus amics, i tens moltes coses a explicar-los. Potser fa temps que no els veus o véns d’un gran viatge o, simplement, has tingut un dia ple d’experiències. Vols explicar-ho tot, però no tens prou temps. Doncs això és el que li va succeir a Jesús. Per això diu: «Tinc encara moltes coses a dir-vos» (Jn 16,12).

Imaginem-nos Jesús amb els seus millors amics, els deixebles, dient-los que quan tinguin l’Esperit de la veritat —és a dir, el seu mateix Esperit— predicaran sense por per tot el món, amb unes ganes espectaculars, i que tindran una vida fantàstica amb Ell. Amb això no diu que no tinguem problemes, sinó que els afrontem d’una altra manera, ja que amb l’Esperit de Déu tot és possible. L’Esperit ho fa tot nou, desemmascara les nostres pors, canvia la nostra vida, fa sortir d’allò que se’ns fa feixuc, ens ajuda a estimar els qui ens costa... i que cadascú pensi en allò que necessita que el Senyor canviï en la seva vida.

Tot això és el que comunica i anuncia l’Esperit. Una vida nova on el sense sentit que podem viure l’afrontem amb l’Esperit del Senyor i, com va dir el Papa Francesc l’any 2020 a la Missa de Pentecosta marcada pel confinament a causa de la Covid-19, una vida de donació! Aquest és el fruit de l’Esperit: la donació als altres, per la unitat entre els deixebles. Nosaltres rebem l’Esperit, però no per a nosaltres sinó per als altres, per a aquells que estan al nostre costat, sigui qui sigui...

Que avui siguem fidels deixebles del Senyor o, més ben dit, que avui siguem vertaders amics d’aquell que ens dona Vida i ens preguntem: si sóc deixeble del Senyor, com em dono als altres? Els hi dono Vida?

Avui, Senyor, un cop més, ens vols obrir els ulls per adonar-nos que massa sovint fem les coses a l'inrevés. «L’Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat completa» (Jn 16,13), allò que el Pare ha donat a conèixer al Fill.

És curiós!: més que deixar-nos guiar per l'Esperit (quin gran desconegut en les nostres vides!), el que fem és, bé passar d'Ell, bé “imposar-li” les coses un cop ja hem pres les nostres decisions. I el que avui se'ns diu és més aviat tot el contrari: deixar que Ell ens guiï.

Penso, Senyor, en veu alta... Torno a llegir l'Evangeli d'avui i em vénen al cap els nois i noies que es confirmaran enguany. Veig els qui m'envolten i estic temptat de pensar: —Què verds que estan! A aquests, el teu Esperit no els hi va ni al davant ni al darrera; i més aviat es deixen guiar per tot i per res!

Als qui se'ns considera adults en la fe, fes-nos instruments eficaços del teu Esperit per a esdevenir “contagiadors” de la teva veritat; per a intentar “guiar-acompanyar”, ajudar a obrir els cors i les oïdes dels qui ens envolten.

«Tinc encara moltes coses a dir-vos» (Jn 16,12). —No te n'estiguis, Senyor, d'adreçar-nos la teva veu per a revelar-nos les nostres pròpies identitats! Que el teu Esperit de Veritat ens dugui a reconèixer tot allò de fals que hi pugui haver a les nostres vides i ens faci valents per a esmenar-ho. Que posi llum en els nostres cors per tal que reconeguem, també, allò d'autèntic que hi ha dins nostre i que ja participa de la vostra Veritat. Que reconeixent-ho sapiguem donar-ne gràcies i viure-ho amb alegria.

Esperit de Veritat, obre els nostres cors i les nostres vides a l'Evangeli del Crist: que sigui aquesta la llum que il·lumini el nostre quotidià. Esperit Defensor, fes-nos forts per a viure la veritat del Crist, bo i donant testimoni a tots.