Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
Estant reunit amb ells, els manà que no s'allunyessin de Jerusalem i els digué: «Espereu aquí la promesa del Pare que vau sentir dels meus llavis quan us deia que Joan havia batejat només amb aigua; vosaltres, d'aquí a pocs dies, sereu batejats amb l'Esperit Sant». Els qui es trobaven reunits li preguntaven: «Senyor, és ara que restablireu la reialesa d'Israel?». Ell els contestà: «No és cosa vostra de saber quins temps i quines dates ha fixat l'autoritat del Pare, però quan l'Esperit Sant vindrà sobre vosaltres rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot el país dels jueus, a Samaria i fins als límits més llunyans de la terra».
Quan hagué dit això s'enlairà davant d'ells, i un núvol se l'endugué, i el perderen de vista. Encara s'estaven mirant al cel com ell se n'anava quan es presentaren dos homes vestits de blanc, que els digueren: «Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d'entre vosaltres cap al cel, tornarà de la manera com vosaltres acabeu de contemplar que se n'anava al cel».
Déu puja enmig d'aclamacions, al so dels corns puja el Senyor. Canteu a Déu, canteu-li, canteu al nostre rei.
Que és rei de tot el món, canteu a Déu un himne. Déu regna sobre les nacions, Déu seu al tron sagrat.
O bé: (Ef 4,1-13): Germans, jo, pres per causa del Senyor, us prego que visqueu com ho demana la vocació que heu rebut, amb tota humilitat i mansuetud, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres, no escatimant cap esforç per estrènyer la unitat de l’esperit amb els lligams de la pau. Un sol cos i un sol esperit, com és també una sola l’esperança que neix de la vocació rebuda. Un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme, un sol Déu i Pare de tots, que està per damunt de tot, actua a través de tot i és present en tot. Però cadascun de nosaltres ha rebut la gràcia segons la mesura de la generositat del Crist.
Per això diu l’Escriptura: «Pujà cel amunt, s’endugué un seguici de captius, repartí dons als homes.» Si va «pujar» vol dir que abans havia baixat del cel a la terra. És ell mateix qui, després d’haver baixat, ha pujat més amunt de tots els cels, per portar a plenitud tot l’univers. És ell qui ha fet a uns el do de ser apòstols, a d’altres el de ser profetes, a d’altres el de ser evangelistes, pastors o mestres, i així ha preparat els qui formen el seu poble sant per a una obra de servei, per edificar el cos de Crist, fins que ens trobarem units uns i altres constituint tots, en la unitat de la fe i del coneixement del Fill de Déu, l’home perfecte, l’home que arriba a la talla de la plenitud del Crist
I el Senyor, després d’haver-los parlat, fou elevat al cel i s’assegué a la dreta de Déu.
I ells se n’anaren a predicar per tot arreu, cooperant-hi el Senyor i confirmant la paraula amb els senyals que l’acompanyaven.
© Albada Editorial / evangeli.net
«I el Senyor, després d’haver-los parlat, fou elevat al cel i s’assegué a la dreta de Déu»
Fra Lluc TORCAL Monjo de Monestir de Sta. Mª de Poblet (Santa Maria de Poblet, Tarragona, Espanya)Avui, en aquesta solemnitat, se'ns ofereix una paraula de salvació com mai l'hàgim poguda imaginar. El Senyor Jesús no només ha ressuscitat, vencent la mort i el pecat, sinó que, a més a més, ha estat endut a la glòria de Déu! Per això, el camí de retorn al Pare, aquell camí que havíem perdut i que se'ns obria en el misteri de Nadal, ha quedat irrevocablement ofert en el dia d'avui, després que Crist s'hagi donat totalment al Pare en la Creu.
Ofert? Ofert, sí. Perquè el Senyor Jesucrist abans de ser endut al cel, ha enviat els seus deixebles estimats, els Apòstols, a invitar tots els homes a creure en Ell, per poder arribar allà on Ell és. «Aneu a tot el món, prediqueu l’evangeli a tota criatura. El qui cregui i sigui batejat, serà salvat» (Mc 16,15-16).
Aquesta salvació que se'ns dóna consisteix, finalment, en viure la vida mateixa de Déu, com ens diu l'Evangeli segons sant Joan: «I aquesta és la vida eterna: que et coneguin a tu, l’únic Déu veritable i el qui tu has enviat, Jesucrist» (Jn 17,3).
Allò que es dóna per amor, però, ha de ser acceptat en l'amor per poder ser rebut com a do. Jesucrist, doncs, a qui no hem vist, vol que li oferim el nostre amor a través de la nostra fe, que rebem escoltant la paraula dels seus ministres, a qui sí podem veure i sentir. «Nosaltres creiem en aquell que no hem vist. L'han anunciat aquells que l'han vist. (...) El qui ha promès és fidel i no enganya: no manquis tu en confiança, sinó espera en la seva promesa. (...) Conserva la fe!» (Sant Agustí). Si la fe és una oferta d'amor a Jesucrist, conservar-la i fer-la créixer fa que augmenti en nosaltres la caritat.
Oferim, doncs, al Senyor la nostra fe!
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«El qui per nosaltres es va fer home, essent el Fill Únic, vol fer-nos germans seus i, per a això, fa arribar fins al veritable Pare la seva pròpia humanitat, portant en ella a tots els de la seva mateixa raça» (Sant Gregori de Nissa)
«En la nostra vida mai estem sols: tenim aquest advocat que ens espera, que ens defensa. El Senyor crucificat i ressuscitat ens guia» (Francesc)
«El Baptisme és el sagrament de la fe (cf. Mc 16,16). Però la fe té necessitat de la comunitat dels creients. Cada un dels fidels pot creure només dins la fe de l’Església. La fe exigida per al Baptisme no és pas una fe perfecta i madura, sinó un començament que és cridat a créixer. Al catecumen o al seu padrí, se li pregunta: ‘Què demanes a l’Església de Déu?’. I ell contesta: ‘La fe’» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 1.253)
