La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Ascensió del Senyor (B)

1ª Lectura (Ac 1,1-11): En la primera part del meu llibre, Teòfil, he parlat de tot el que Jesús va fer i ensenyar, des del principi fins al dia que fou endut al cel, després de confiar, en virtut de l'Esperit Sant, la seva missió als apòstols que ell havia elegit. Després de la Passió se'ls presentà viu, i ho comprovaren de moltes maneres, ja que durant quaranta dies se'ls aparegué, i els parlava del Regne de Déu.

Estant reunit amb ells, els manà que no s'allunyessin de Jerusalem i els digué: «Espereu aquí la promesa del Pare que vau sentir dels meus llavis quan us deia que Joan havia batejat només amb aigua; vosaltres, d'aquí a pocs dies, sereu batejats amb l'Esperit Sant». Els qui es trobaven reunits li preguntaven: «Senyor, és ara que restablireu la reialesa d'Israel?». Ell els contestà: «No és cosa vostra de saber quins temps i quines dates ha fixat l'autoritat del Pare, però quan l'Esperit Sant vindrà sobre vosaltres rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot el país dels jueus, a Samaria i fins als límits més llunyans de la terra».

Quan hagué dit això s'enlairà davant d'ells, i un núvol se l'endugué, i el perderen de vista. Encara s'estaven mirant al cel com ell se n'anava quan es presentaren dos homes vestits de blanc, que els digueren: «Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d'entre vosaltres cap al cel, tornarà de la manera com vosaltres acabeu de contemplar que se n'anava al cel».
Salm responsorial: 46
R/. Déu puja enmig d'aclamacions, al so dels corns puja el Senyor.
Aplaudiu, pobles de tot el món, aclameu Déu amb entusiasme. El Senyor és l'Altíssim, el terrible, rei de reis a tot el món.

Déu puja enmig d'aclamacions, al so dels corns puja el Senyor. Canteu a Déu, canteu-li, canteu al nostre rei.

Que és rei de tot el món, canteu a Déu un himne. Déu regna sobre les nacions, Déu seu al tron sagrat.
2ª Lectura (Ef 1,17-23): Germans, demano al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi els dons espirituals d’una comprensió profunda i de la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és ell; li demano també que il·lumini la mirada interior del vostre cor perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria us té reservades l’heretat que ell us dóna entre els sants. Que conegueu també la grandesa immensa del poder que obra en vosaltres, els creients, vull dir l’eficàcia de la seva força i de la seva sobirania amb què obrà quan ressuscità el Crist d’entre els morts, i el féu seure a la seva dreta dalt el cel, per damunt de tots els governants i dels qui tenen autoritat, poder o senyoria, per damunt de tots els títols que es poden donar en el nostre món i en l’altre. Tot ho ha posat sota els seus peus, i a ell l’ha fet cap de tot i l’ha donat a l’Església, que és el seu cos i el seu complement, ell que té en totes les coses la seva plenitud.

O bé: (Ef 4,1-13): Germans, jo, pres per causa del Senyor, us prego que visqueu com ho demana la vocació que heu rebut, amb tota humilitat i mansuetud, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres, no escatimant cap esforç per estrènyer la unitat de l’esperit amb els lligams de la pau. Un sol cos i un sol esperit, com és també una sola l’esperança que neix de la vocació rebuda. Un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme, un sol Déu i Pare de tots, que està per damunt de tot, actua a través de tot i és present en tot. Però cadascun de nosaltres ha rebut la gràcia segons la mesura de la generositat del Crist.

Per això diu l’Escriptura: «Pujà cel amunt, s’endugué un seguici de captius, repartí dons als homes.» Si va «pujar» vol dir que abans havia baixat del cel a la terra. És ell mateix qui, després d’haver baixat, ha pujat més amunt de tots els cels, per portar a plenitud tot l’univers. És ell qui ha fet a uns el do de ser apòstols, a d’altres el de ser profetes, a d’altres el de ser evangelistes, pastors o mestres, i així ha preparat els qui formen el seu poble sant per a una obra de servei, per edificar el cos de Crist, fins que ens trobarem units uns i altres constituint tots, en la unitat de la fe i del coneixement del Fill de Déu, l’home perfecte, l’home que arriba a la talla de la plenitud del Crist
Versicle abans de l'Evangeli (Mt 28,19.20): Al·leluia. Aneu a convertir tots els pobles; jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mc 16,15-20): En aquell temps, Jesús s'aparegué als onze i els digué: «Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l'Evangeli a tota la humanitat. Els qui creuran i seran batejats se salvaran, però els qui no creuran es condemnaran. Els senyals que acompanyaran els qui hauran cregut seran aquests: en nom meu trauran dimonis, parlaran llenguatges que no coneixien, agafaran serps amb les mans i, si beuen alguna metzina, no els farà cap mal; imposaran les mans als malalts, i es posaran bons».

Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s'assegué a la dreta de Déu. Ells se n'anaren a predicar pertot arreu. El Senyor hi cooperava, i confirmava la predicació de la paraula amb els senyals prodigiosos que l'acompanyaven.

«Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s'assegué a la dreta de Déu»

Fra Lluc TORCAL Monjo de Monestir de Sta. Mª de Poblet
(Santa Maria de Poblet, Tarragona, Espanya)

Avui, en aquesta solemnitat, se'ns ofereix una paraula de salvació com mai l'hàgim poguda imaginar. El Senyor Jesús no només ha ressuscitat, vencent la mort i el pecat, sinó que, a més a més, ha estat endut a la glòria de Déu! Per això, el camí de retorn al Pare, aquell camí que havíem perdut i que se'ns obria en el misteri de Nadal, ha quedat irrevocablement ofert en el dia d'avui, després que Crist s'hagi donat totalment al Pare en la Creu.

Ofert? Ofert, sí. Perquè el Senyor Jesucrist abans de ser endut al cel, ha enviat els seus deixebles estimats, els Apòstols, a invitar tots els homes a creure en Ell, per poder arribar allà on Ell és. «Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l'Evangeli a tota la humanitat. Els qui creuran i seran batejats se salvaran» (Mc 16,15-16).

Aquesta salvació que se'ns dóna consisteix, finalment, en viure la vida mateixa de Déu, com ens diu l'Evangeli segons sant Joan: «La vida eterna és que et coneguin a tu, l'únic Déu veritable, i aquell que tu has enviat, Jesucrist» (Jn 17,3).

Allò que es dóna per amor, però, ha de ser acceptat en l'amor per poder ser rebut com a do. Jesucrist, doncs, a qui no hem vist, vol que li oferim el nostre amor a través de la nostra fe, que rebem escoltant la paraula dels seus ministres, a qui sí podem veure i sentir. «Nosaltres creiem en aquell que no hem vist. L'han anunciat aquells que l'han vist. (...) El qui ha promès és fidel i no enganya: no manquis tu en confiança, sinó espera en la seva promesa. (...) Conserva la fe!» (Sant Agustí). Si la fe és una oferta d'amor a Jesucrist, conservar-la i fer-la créixer fa que augmenti en nosaltres la caritat.

Oferim, doncs, al Senyor la nostra fe!