Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
Estant reunit amb ells, els manà que no s'allunyessin de Jerusalem i els digué: «Espereu aquí la promesa del Pare que vau sentir dels meus llavis quan us deia que Joan havia batejat només amb aigua; vosaltres, d'aquí a pocs dies, sereu batejats amb l'Esperit Sant». Els qui es trobaven reunits li preguntaven: «Senyor, és ara que restablireu la reialesa d'Israel?». Ell els contestà: «No és cosa vostra de saber quins temps i quines dates ha fixat l'autoritat del Pare, però quan l'Esperit Sant vindrà sobre vosaltres rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot el país dels jueus, a Samaria i fins als límits més llunyans de la terra».
Quan hagué dit això s'enlairà davant d'ells, i un núvol se l'endugué, i el perderen de vista. Encara s'estaven mirant al cel com ell se n'anava, quan es presentaren dos homes vestits de blanc, que els digueren: «Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d'entre vosaltres cap al cel tornarà de la manera com vosaltres acabeu de contemplar que se n'anava al cel».
Déu puja enmig d'aclamacions, al so dels corns puja el Senyor. Canteu a Déu, canteu-li, canteu al nostre rei.
Que és rei de tot el món, canteu a Déu un himne. Déu regna sobre les nacions, Déu seu al tron sagrat.
Germans, la sang de Jesús ens permet d'entrar confiadament al lloc santíssim. Ell n'ha inaugurat l'entrada, obrint-nos un camí nou i viu en el cortinatge d'accés, que és el seu propi cos. Tenim un gran sacerdot a la casa de Déu. Per tant, presentem-nos-hi amb tota la fe d'un cor que no enganya, ja que el nostre cos ha estat rentat amb l'aigua del baptisme, i els nostres cors, netejats de tota consciència de culpa. Mantinguem ferma l'esperança que ens dóna la fe que professem: Déu compleix fidelment les seves promeses.
Després se'ls endugué fora de la ciutat fins a prop de Betània, alçà les mans i els va beneir. I mentre els beneïa, es va separar d'ells i fou endut cap al cel. Ells el van adorar. Després se'n tornaren a Jerusalem plens d'una gran alegria. I contínuament eren al temple beneint Déu.
«Mentre els beneïa, es va separar d'ells i fou endut cap al cel»
P. Dom Josep ALEGRE Abat emèrit de Santa Mª de Poblet (Tarragona, Espanya)Avui, Ascensió del Senyor, recordem novament la “missió” que ens segueix confiada: «Vosaltres en sou testimonis» (Lc 24,48). La Paraula de Déu segueix essent actualitat viva avui: «Rebreu una força que us farà testimonis meus» (Ac 1,8) fins a l'extrem de la terra. La Paraula de Déu és exigència d'urgent actualitat: «Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l'Evangeli a tota la humanitat» (Mc 16,15).
En aquesta Solemnitat ressona amb força aquesta invitació del nostre Mestre, qui —revestit de la nostra humanitat— acaba la seva missió en aquest món, ens deixa per tal de seure a la dreta del Pare i enviar-nos la força de dalt, l'Esperit Sant.
Jo, però, he de preguntar-me: —El Senyor, ¿actua a través de mi? ¿Quins són els signes que acompanyen el meu testimoni? Quelcom em recorda els versets del poeta: «No pots esperar fins que Déu arribi a tu i et digui: ‘Sóc jo’. Un déu que declara el seu poder manca de sentit. Has de saber que Déu bufa a través de tu des del començament, i si el teu pit crema i res no denota, aleshores hi és Déu obrant-hi».
I aquest ha de ser el nostre signe: el foc que crema dins, el foc que —com el profeta Jeremies— hom no pot contenir: la Paraula viva de Déu. I té necessitat de dir: «Aplaudiu, tots els pobles del món, aclameu Déu amb entusiasme. Déu puja enmig d'aclamacions (...). Canteu a Déu, canteu-li! Canteu al nostre rei, canteu-li!» (Sl 47,2.6-7).
El seu regnat va gestant-se en el cor dels pobles, en el teu cor, com una llavor que és ja a punt per a la vida. —Canta, dansa, per al teu Senyor. I, si no saps com fer-ho, posa la Paraula en els teus llavis fins a fer-la baixar al cor: —Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist, doneu-me esperit de saviesa i revelació per tal de conèixer-vos. Il·lumineu els ulls del meu cor per tal de comprendre l'esperança a la que em crideu, la riquesa de glòria que em teniu preparada i la grandesa del vostre poder que heu desplegat amb la resurrecció del Crist.
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«Crist és un sol cos format per molts membres. Va baixar, doncs, del cel, per la seva misericòrdia, però ja no va pujar Ell tot sol, ja que nosaltres pugem també en Ell per la gràcia» (Sant Agustí)
«El Senyor atreu la mirada dels Apòstols —la nostra mirada— cap al cel per indicar-los com recórrer el camí del bé durant la vida terrena. Podem escoltar, veure i tocar el Senyor Jesús en l’Església, especialment mitjançant la paraula i els sagraments» (Benet XVI)
«En el cel, el Crist exerceix constantment el seu sacerdoci, ‘sempre vivint per a intercedir a favor dels qui per mitjà d’ell s’atansen a Déu’ (He 7,25). Com el ‘Gran Sacerdot dels béns futurs’ (He 9,11), és el centre i l’actor principal de la litúrgia que honora el Pare en el cel» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 662)
