La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Última newsletter: Inaugurem l'edició en xinès
Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dissabte VI de Pasqua

1ª Lectura (Ac 18,23-28): Pau, després d'haver-se estat un temps a Antioquia, se n'anà a recórrer successivament la regió de Galàcia i de Frígia per enfortir tots els creients. Apol·ló, un jueu d'origen alexandrí, que parlava molt bé i coneixia molt les Escriptures, va arribar a Efes. L'havien iniciat en el camí del Senyor, i parlava fervorosament sobre Jesús i s'explicava amb tota exactitud, encara que l'únic baptisme que coneixia era el de Joan.

Apol·ló, doncs, començà a parlar sense por a la sinagoga. Priscil·la i Aquila, que el van sentir, el van cridar després amb ells per exposar-li millor el camí de Déu. I com que ell pensava anar-se'n a Acaia, els germans van encoratjar-l'hi, i escriviren als creients que l'acollissin. I realment, en arribar a l'Acaia, va fer molt de bé als creients amb la gràcia que Déu li havia donat, perquè públicament refutava els jueus amb energia, i defensava amb l'Escriptura a la mà que Jesús és el Messies.
Salm responsorial: 46
R/. Déu és rei de tot el món.
Aplaudiu pobles de tot el món, aclameu Déu amb entusiasme. El Senyor és l'Altíssim, el terrible, rei de reis a tot el món.

Déu és rei de tot el món, canteu a Déu un himne. Déu regna sobre les nacions, Déu seu al tron sagrat.

Els prínceps dels pobles s'uneixen al poble del Déu d'Abraham, perquè són de Déu els poderosos de la terra, són d'ell, que és sobirà de tots.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 16,28): Al·leluia. He sortit del Pare per venir al món; ara deixo el món i me'n torno al Pare. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Jn 16, 23-28): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Us ho ben asseguro: tot allò que demanareu al Pare en nom meu, Ell us ho concedirà. Fins ara no heu demanat res en nom meu; demaneu i rebreu, i la vostra joia serà completa. Us he parlat de tot això amb imatges, però ve l'hora que ja no us diré res més valent-me d'imatges, sinó que us parlaré del Pare amb tota claredat. Aquell dia demanareu en nom meu, però us dic que no hauré de pregar al Pare per vosaltres: és el Pare mateix qui us estima, ja que vosaltres m'heu estimat i heu cregut que jo he sortit de Déu. He sortit del Pare i he vingut al món; ara deixo el món i me'n torno al Pare».

«He sortit del Pare (...) i me'n torno al Pare»

Mn. Xavier ROMERO i Galdeano
(Cervera, Lleida, Espanya)

Avui, en vigílies de la festa de l'Ascensió del Senyor, l'Evangeli ens deixa unes paraules entranyables de comiat. Jesús ens fa participar del seu misteri més preuat; Déu Pare és el seu origen i és, alhora, el seu destí: «He sortit del Pare i he vingut al món; ara deixo el món i me'n torno al Pare» (Jn 16,28).

No hauria de deixar de ressonar en nosaltres aquesta gran veritat de la segona Persona de la Santíssima Trinitat: realment, Jesús és el Fill de Déu; el Pare diví és el seu origen i, al mateix temps, el seu destí.

Per aquells que pensen saber-ho tot de Déu, però dubten de la filiació divina de Jesús, l'Evangeli d'avui té una cosa important a recordar: “aquell” a qui els jueus anomenen Déu és el que ens ha enviat Jesús; és, per tant, el Pare dels creients. Amb això se'ns diu clarament que només es pot conèixer Déu de veritat si s'accepta que aquest Déu és el Pare de Jesús.

I aquesta filiació divina de Jesús ens recorda un altre aspecte fonamental per a la nostra vida: els batejats som fills de Déu en Crist per l'Esperit Sant. Això amaga un misteri bellíssim per a nosaltres: aquesta paternitat adoptiva de Déu vers cada home es diferencia de l'adopció humana en que té un fonament real en cadascú de nosaltres, ja que suposa un nou naixement. Per tant qui ha quedat introduït en la gran Família divina ja no és un estrany.

Per això, el dia de l'Ascensió se'ns recordarà en l'Oració Col·lecta de la Missa que tots els fills hem de seguir els passos del Fill: «Déu totpoderós, concediu-nos el do d'una alegria santa i el goig d'una fervent acció de gràcies, perquè l'Ascensió de Crist, el vostre Fill, és també la nostra elevació i la glòria a on ha arribat el Cap també el cos té l’esperança d'arribar-hi». En fi, que cap cristià s'hauria de “despenjar”, car tot això és més important que participar en qualsevol cursa o marató, perquè la meta és el Cel, Déu mateix!