La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Última newsletter: Inaugurem l'edició en xinès
Veure altres dies:

Dia litúrgic: Divendres VII de Pasqua

1ª Lectura (Ac 25,13-21): En aquells dies, el rei Agripa i Berenica arribaren a Cesarea per saludar Festus. I com que s'hi havien d'estar bastants dies, Festus va referir al rei el cas de Pau i digué: «Tinc aquí, a la presó, un home que va deixar-m'hi Fèlix. Quan vaig anar a Jerusalem, se'm presentaren els grans sacerdots i els notables dels jueus a demanar-me que el condemnés. Jo els vaig respondre que els romans no condemnem ningú sense que es pugui defensar d'allò que l'inculpen cara a cara amb els acusadors. Ells aleshores van venir amb mi aquí a Cesarea, i, sense dilacions, l'endemà mateix m'assec al tribunal i hi faig comparèixer l'acusat per acarar-lo amb els seus acusadors.

»Ells, per cert, no van adduir cap dels delictes que jo em temia, sinó que es tractava senzillament d'embolics de la seva religió, sobre un tal Jesús mort, que Pau afirmava que viu. Jo, que realment no sabia què dir en coses com aquestes, li vaig proposar de traslladar-se a Jerusalem perquè hi fos judicat. Pau reclamà que el seu cas fos reservat a la decisió de l'autoritat imperial, i per consegüent, vaig haver d'ordenar que fos custodiat fins que el podré enviar al Cèsar».
Salm responsorial: 102
R/. El Senyor té el tron al cel.
Beneeix el Senyor, ànima meva, del fons del cor beneeix el seu sant nom. Beneeix el Senyor, ànima meva, no t'oblidis dels seus favors.

El seu amor als fidels és tan immens com la distància del cel a la terra, llença les nostres culpes lluny de nosaltres com l'Orient és lluny de l'Occident.

El Senyor té el tron al cel, governa l'univers amb poder sobirà. Beneïu-lo, àngels del Senyor, herois poderosos que executeu les seves ordres.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 14,26): Al·leluia. L'Esperit Sant us farà recordar tot el que us he dit i us ho farà entendre. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Jn 21,15-19): Quan Jesús s'aparegué als deixebles vora el llac de Tiberíades i hagué esmorzat amb ells, va preguntar a Simó Pere: «Simó, fill de Joan, m'estimes més que aquests?». Ell li respongué: «Sí, Senyor, tu saps que t'estimo». Jesús li diu: «Pastura els meus anyells». Per segona vegada li pregunta: «Simó, fill de Joan, m'estimes?». Ell li respon: «Sí, Senyor, tu saps que t'estimo». Jesús li diu: «Pastura les meves ovelles».

Li pregunta Jesús per tercera vegada: «Simó, fill de Joan, m'estimes?». Pere es va entristir que Jesús li preguntés per tercera vegada si l'estimava, i li respongué: «Senyor, tu ho saps tot; ja ho saps, que t'estimo». Li diu Jesús: «Pastura les meves ovelles. T'ho ben asseguro: quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols». Jesús va dir això per indicar amb quina mort Pere havia de glorificar Déu. Després d'aquestes paraules, Jesús va afegir: «Segueix-me».

«‘Senyor, tu ho saps tot; ja ho saps, que t'estimo’. Li diu Jesús: ‘Pastura les meves ovelles’»

Mn. Joaquim MONRÓS i Guitart
(Tarragona, Espanya)

Avui hem d'agrair a sant Joan que ens deixi constància de l'íntima conversa entre Jesús i Pere: «‘Simó, fill de Joan, m'estimes més que aquests?’. Ell li respongué: ‘Sí, Senyor, tu saps que t'estimo’. Jesús li diu: ‘Pastura els meus anyells’» (Jn 21,15). —Des dels més petits, recent nascuts a la Vida de la Gràcia... has de tenir-ne cura, com si fossin Jo mateix... Quan per segona vegada... «Jesús li diu: ‘Pastura les meves ovelles’», Ell li està dient a Simó Pere: —A tots els qui em segueixen, tu els has de presidir en el meu Amor, has de procurar que tinguin la caritat ordenada. Així, tots coneixeran per tu que em segueixen a Mi; que es la meva voluntat que passis per davant sempre, tot administrant els mèrits que —per a cadascun— Jo he guanyat.

«Pere es va entristir que Jesús li preguntés per tercera vegada si l'estimava, i li respongué: ‘ Senyor, tu ho saps tot; ja ho saps, que t'estimo’» (Jn 21,17). El fa rectificar la seva triple negació, i sols recordar-la l'entristeix. —Us estimo del tot, encara que us vaig negar..., ja sabeu com he plorat la meva traïció, ja sabeu com vaig trobar consol solament en estar amb la vostra Mare i amb els germans.

Trobem consol en recordar que el Senyor establí el poder d'esborrar el pecat que separa, molt o poc, del seu Amor i de l'amor al germans. —Trobo consol en admetre la veritat del meu allunyament de Vós i en sentir dels vostres llavis sacerdotals el «Jo t'absolc» “a mode de judici”.

Trobem consol en aquest poder de les claus que Jesucrist atorga a tots els seus sacerdots-ministres, per a tornar a obrir les portes de la seva amistat. —Senyor, veig que un desamor s'arregla amb un acte d'amor més intens. Tot plegat, ens porta a valorar la joia immensa del sacrament del perdó per a confessar els nostres pecats, que realment són “des-amor”.