evangeli.net

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

200 mossens comenten l'Evangeli del dia

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dilluns 1 de Quaresma

escoltar

Descarregar

1ª Lectura (Lv 19,1-2.11-18): El Senyor digué a Moisès: «Digues a tota la comunitat dels israelites: Sigueu sants, perquè jo, el Senyor, el vostre Déu, sóc sant. No robeu. No mentiu ni us defraudeu els uns als altres. No jureu en fals pel meu nom; seria profanar el nom del teu Déu. Jo sóc el Senyor. No oprimeixis els altres ni els prenguis allò que és seu. No retinguis fins l'endemà la paga del jornaler. No maleeixis els sords ni posis entrebancs als cecs. Reverencia el teu Déu. Jo sóc el Senyor. No donis sentències injustes. No siguis parcial amb els pobres ni afalaguis els poderosos. Fes justícia a tothom. No parlis malament del teu poble, ni et presentis com a testimoni per fer condemnar a mort un teu connacional. Jo sóc el Senyor. No tinguis malícia als teus germans dins el teu cor. Reprèn els altres, si cal; així no et faràs responsable del seu pecat. No et vengis ni guardis rancúnia contra ningú del teu poble. Estima els altres com a tu mateix. Jo sóc el Senyor».

Salm responsorial: 18

R/. Les vostres paraules, Senyor, són esperit i són vida.

És perfecta la llei del Senyor, i l'ànima hi descansa; és ferm el que el Senyor disposa, dóna seny als ignorants.

Els preceptes del Senyor són planers, omplen el cor de goig; els manaments del Senyor són transparents, il·luminen els ulls.

Venerar el Senyor és cosa santa, es manté per sempre; els determinis del Senyor són ben presos, tots són justíssims.

Les paraules que em surten dels llavis i els pensaments que el meu cor medita, que us siguin agradables, Senyor, penyal meu, redemptor meu.

Versicle abans de l'Evangeli (2C 6,2): Ara és l'hora favorable, ara és el dia de la salvació.

Text de l'Evangeli (Mt 25,31-46): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Quan vingui el Fill de l’home en la seva glòria i tots els àngels amb ell, llavors s’asseurà damunt el tron de la seva glòria. I es reuniran davant d’ell totes les nacions, i separarà els uns dels altres, com el pastor separa les ovelles dels cabrits; i posarà, certament, les ovelles a la seva dreta i els cabrits a l’esquerra. Llavors dirà el rei als qui seran a la dreta: “Veniu, beneïts del meu Pare, posseïu el regne preparat per a vosaltres des de la constitució del món. Perquè vaig tenir fam i em donàreu de menjar, vaig tenir set i em donàreu de beure, era foraster i m’acollíreu, despullat i em vestíreu, malalt i em visitàreu, era a la presó i vinguéreu a mi”. Llavors li respondran els justos, dient: “Senyor, quan et vam veure amb fam i et donàrem de menjar, o amb set i et donàrem de beure? I quan et vam veure foraster i t’acollírem, o despullat i et vestírem? I quan et vam veure malalt o a la presó i vinguérem a tu?”. I responent el rei, els dirà: “En veritat us dic: sempre que ho féreu a un d’aquests germans meus petits, a mi m’ho féreu”. Llavors dirà a aquells que seran a la seva esquerra: “Aparteu-vos de mi, maleïts, al foc etern, preparat per al diable i per als seus àngels. Vaig tenir fam i no em donàreu de menjar, vaig tenir set i no em donàreu de beure, era foraster i no m’acollíreu, despullat i no em vestíreu, malalt i a la presó i no em visitàreu”. Llavors respondran ells mateixos, dient: “Senyor, quan et vam veure amb fam o amb set o foraster o despullat o malalt o a la presó i no et servírem?”. Llavors els respondrà, dient: “En veritat us dic: sempre que no ho féreu a un d’aquests més petits, tampoc no m’ho féreu a mi”. I aniran aquests al suplici etern, i els justos a la vida eterna».

© Albada Editorial / evangeli.net

«Sempre que no ho féreu a un d’aquests més petits, tampoc no m’ho féreu a mi»

Mn. Joaquim MONRÓS i Guitart (Tarragona, Espanya)

Avui se'ns recorda el judici final, «Quan vingui el Fill de l’home en la seva glòria i tots els àngels amb ell» (Mt 25,31), i ens remarca que donar de menjar, beure, vestir, visitar... resulten obres d'amor per a un cristià, quan en fer-les se sap veure en elles el mateix Crist.

Diu sant Joan de la Creu: «A la tarda t'examinaran en l'amor. Aprèn a estimar Déu com Ell vol ser estimat i deixa la teva pròpia condició». No fer una cosa que cal fer, en servei dels altres fills de Déu i germans nostres, suposa deixar Crist sense aquests detalls d'amor degut: pecats d'omissió.

El Concili Vaticà II, en la Gaudium et spes, en explicar les exigències de la caritat cristiana, que dóna sentit a l'anomenada assistència social, diu: «En la nostra època, especialment urgeix l'obligació de fer-nos proïsme de qualsevol home que sigui i de servir-los amb afectivitat, ja es tracti d'un ancià abandonat de tots, o d'un nen nascut d’il·legítima unió que es veu exposat a pagar sense raó el pecat que ell no ha comès, o del famolenc que apel·la a la nostra consciència portant-nos a la memòria les paraules del Senyor: ‘sempre que ho féreu a un d’aquests germans meus petits, a mi m’ho féreu’ (Mt 25,40)».

Recordem que Crist viu en els cristians... i ens diu: «Jo soc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món» (Mt 28,20).

El Concili Lateranense IV defineix el judici final com a veritat de fe: «Jesucrist ha de venir a la fi del món, per a judicar els vius i els morts, i per a donar a cada un segons les seves obres tant als reprovats com als elegits (...) per a rebre segons les seves obres, bones o dolentes: aquells amb el diable, càstig etern, i aquests, amb Crist glòria eterna».

Demanen a Maria que ens ajudi en les accions de servei al seu Fill en els germans.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

«Immolem-nos nosaltres mateixos a Déu, oferim-li cada dia el nostre ésser amb totes les nostres accions, pugem decididament a la seva creu» (Sant Gregori Nazianzè)
«Mitjançant les obres [de misericòrdia] corporals toquem la carn del Crist en els germans i germanes que necessiten ser nodrits, vestits, allotjats, visitats. Precisament tocant en el que pateix la carn de Jesús crucificat, el pecador podrà rebre com a do la consciència que ell mateix és un pobre captaire» (Francesc)
«Des del bressol fins a la creu, sap què és tenir fam, set i no tenir ‘on reposar el cap’ (cf. Lc 9,58). Més encara, s’identifica amb els pobres de tota mena i fa de l’amor actiu envers ells la condició de l’entrada al seu Regne» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 544)