La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dijous 1 de Quaresma
1ª Lectura (Est 14,1.3—5.12-14): En aquells dies, la reina Ester, davant el perill de mort que amenaçava, acudí al Senyor. Es deixà caure a terra, amb les seves criades, des del matí fins al vespre, i digué: «Déu d'Abraham, d'Isaac i de Jacob: sou beneït! Ajudeu-me, que estic sola; no tinc ningú que em defensi, fora de vós, Senyor, i estic en perill. Senyor, jo he sentit llegir en els llibres dels meus avantpassats que vós salveu finalment tots els qui us plauen. Ara, doncs, ajudeu-me, que estic sola, i no tinc ningú fora de vós, Senyor, Déu meu. Auxilieu aquesta òrfena: poseu als meus llavis paraules adients quan seré davant el lleó; feu-me valenta a la seva presència, inclineu el seu cor contra el qui fa la guerra, que es decideixi a perdre'l amb tots els qui conspiren amb ell. I a nosaltres, Senyor, allibereu-nos de les mans dels enemics, canvieu el nostre dol en una gran festa, calmeu el nostre dolor i salveu-nos».
Salm responsorial: 137
R/. Senyor, sempre que us invocava, m'heu escoltat.
Us enalteixo amb tot el cor, Senyor, us vull cantar a la presència dels àngels. Em prosterno davant del santuari.

Enalteixo el vostre nom, perquè estimeu i sou fidel. Sempre que us invocava, m'heu escoltat, heu enfortit la meva ànima.

La vostra dreta em salva. Que el Senyor continuï afavorint-me. El vostre amor perdura sempre. Acabeu la vostra obra, Senyor.
Versicle abans de l'Evangeli (Ps 50,12a.14a): Déu meu, creeu en mi un cor ben pur, torneu-me el goig de la vostra salvació.
Text de l'Evangeli (Mt 7,7-12): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Demaneu, i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us obrirà; perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba, i a qui truca, li obren. ¿Qui de vosaltres, si el seu fill li demana pa, li donarà una pedra? O bé, si li demana peix, li donarà una serp? Així, doncs, si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el vostre Pare del cel donarà coses bones als qui les hi demanen. Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin; aquest és el resum de la Llei i els Profetes».

«El qui demana, rep; el qui cerca, troba»

Mn. Joaquim MESEGUER García (Rubí, Barcelona, Espanya)

Avui, Jesús ens parla de la necessitat i el poder de l'oració. No podem entendre la vida cristiana sense relació amb Déu, i en aquesta relació, la pregària ocupa un lloc central. Mentre vivim en aquest món, els cristians ens trobem en un camí de pelegrinatge, però la pregària ens atansa a Déu, ens obre les portes del seu amor immens i ens anticipa ja les delícies del cel. Per això, la vida cristiana és una contínua petició i recerca: «Demaneu i Déu us donarà; cerqueu i trobareu; truqueu i Déu us obrirà» (Mt 7,7), ens diu Jesús.

Al mateix temps, l'oració va transformant el cor de pedra en un cor de carn: «Si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el vostre Pare del cel donarà coses bones als qui les hi demanen» (Mt 7,11). El resum millor que podem demanar a Déu es troba en el Parenostre: «Vingui a nosaltres el vostre Regne, faci's la vostra voluntat així a la terra com es fa en el cel» (cf. Mt 6,10). Per tant, no podem demanar en la pregària qualsevol cosa, sinó allò que sigui realment un bé. Ningú no desitja un dany per a ell, per això, tampoc no ho podem voler per als altres.

Hi ha qui es queixa que Déu no l'escolta, perquè no veu els resultats de manera immediata o perquè pensa que Déu no l'estima. En casos així, no ens vindrà pas malament recordar aquest consell de sant Jeroni: «És cert que Déu dóna a qui li ho demana, que el qui cerca troba, i a qui truca li obren: es veu clarament que aquell que no ha rebut, que no ha trobat, ni li han obert, és perquè no ha demanat bé, no ha cercat bé, ni ha trucat bé a la porta». Demanem, doncs, en primer lloc a Déu que faci el nostre cor bondadós com el de Jesucrist.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «L’observança quaresmal: esborrar en aquests dies sants les negligències d’altres temps, donant-nos a l’oració, a la compunció del cor, oferir a Déu alguna cosa per pròpia voluntat per tal de donar goig a l’Esperit Sant» (Sant Benet)

  • «Sense el cel, el poder terrenal queda sempre ambigu i fràgil. Només el poder que es posa sota el criteri i el judici del cel, és a dir, de Déu, pot ser un poder per al bé» (Benet XVI)

  • «El cor, decidit així a convertir-se, aprèn a pregar en la fe. La fe és una adhesió filial a Déu, més enllà del que sentim i comprenem. S’ha fet possible perquè el Fill predilecte ens obre l’accés al Pare. Ell ens pot demanar que ‘busquem’ i que ‘truquem’, perquè Ell mateix és la porta i el camí» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 2.609)