La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Diumenge II (B) de Quaresma

1ª Lectura (Gn 22,1-2.9-13.15-18): En aquells dies, Déu, per posar a prova Abraham, el cridà: «Abraham». Ell respongué: «Aquí em teniu». Déu li digué: «Pren, si et plau, Isahac, el teu fill únic, que tant estimes, vés-te'n al país de Morià, i allà, dalt de la muntanya que jo t'indicaré, sacrifica'l en holocaust».

Arribats a l'indret que Déu havia indicat a Abraham, hi aixecà l'altar i apilà la llenya. Llavors agafà el ganivet per degollar el seu fill. Però l'àngel del Senyor el cridà des del cel: «Abraham, Abraham». Ell li respongué: «Aquí em teniu». L'àngel li digué: «Deixa estar el noi, no li facis res. Ja veig que reverencies Déu, tu que no m'has refusat el teu fill únic». Llavors Abraham alçà els ulls i veié un moltó agafat per les banyes en una bardissa. Hi anà, el prengué i el sacrificà en holocaust en lloc del seu fill.

L'àngel del Senyor tornà a cridar Abraham des del cel i li digué: «Escolta l'oracle del Senyor: ‘Ja que has fet això de no refusar-me el teu fill únic, juro per mi mateix que t'ompliré de benediccions i faré que la teva descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de les platges de la mar; els teus descendents heretaran les ciutats dels seus enemics, i tots els nadius del país, per beneir-se, es valdran de la teva descendència, perquè has obeït el que jo t'havia manat’».
Salm responsorial: 115
R/. Continuaré caminant entre els qui viuen a la presència del Senyor.
Crec amb tot el cor, tot i que deia: «Que en sóc, de dissortat», al Senyor li doldria la mort dels qui l'estimen.

Ah, Senyor, sóc el vostre servent, ho sóc des del dia que vaig néixer. Vós em trencàreu les cadenes. Us oferiré una víctima d'acció de gràcies, invocant el vostre nom.

Compliré les meves prometences, ho faré davant del poble, als atris de la casa del Senyor, al teu bell mig, Jerusalem.
2ª Lectura (Rm 8,31b-34): Germans, si tenim Déu a favor nostre, qui tindrem en contra? Ell, que va entregar el seu propi Fill per tots nosaltres i no el va plànyer, com no estarà disposat a donar-nos-ho tot, juntament amb el seu Fill? Qui es presentarà per acusar els elegits de Déu? És Déu qui els declara innocents. Qui gosarà condemnar-los? Jesucrist, el qui va morir, més encara, el qui va ressuscitar, és el qui està a la dreta de Déu intercedint per nosaltres.
Versicle abans de l'Evangeli (Mc Cf. 9,7): Del núvol lluminós es va sentir la veu del Pare: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo».

Text de l'Evangeli (Mc 9,2-10): En aquell temps, Jesús prengué amb ell Pere, Jaume i Joan, se'ls endugué a part tots sols dalt d'una muntanya alta i es transfigurà davant d'ells; els seus vestits es tornaren resplendents i tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. Llavors se'ls va aparèixer Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús.

Pere digué a Jesús: «Rabí, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies». No sabia pas què deia, d'esglaiats que estaven. Llavors es formà un núvol que els anà cobrint, i del núvol va sortir una veu: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo». Però de sobte, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells.

Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va manar que no expliquessin a ningú allò que havien vist, fins que el Fill de l'home hagués ressuscitat d'entre els morts.

«Es transfigurà davant d'ells»

Rev. D. Jaume GONZÁLEZ i Padrós
(Barcelona, Espanya)

Avui contemplem l'escena «en la que els tres apòstols Pere, Jaume i Joan apareixen com extasiats per la bellesa del Redemptor» (Sant Joan Pau II): «Es transfigurà davant d'ells; els seus vestits es tornaren resplendents» (Mc 9,2-3). Pel que fa a nosaltres, en podem treure un missatge: «Jesucrist, amb l'Evangeli, ha fet resplendir la llum de la vida i de la immortalitat» (2Tm 1,10), assegura sant Pau al seu deixeble Timoteu. És el que contemplem plens d'estupor, com aleshores els tres Apòstols predilectes, en aquest episodi propi del segon diumenge de Quaresma: la Transfiguració.

És bo que en el nostre exercici quaresmal acollim aquest esclat de sol i de llum en el rostre i els vestits de Jesús. Són una meravellosa icona de la humanitat redimida, que ja no es presenta en la lletjor del pecat, sinó en tota la bellesa que la divinitat comunica a la nostra carn. El benestar de Pere és expressió del que hom sent quan es deixa envair per la gràcia divina.

L'Esperit Sant transfigura també els sentits dels Apòstols, i gràcies a això poden veure la glòria divina de l'Home Jesús. Ulls transfigurats per a veure el que hi ha de més esplendent; oïdes transfigurades per a sentir la veu més sublim i veritable: la del Pare que es complau en el Fill. Tot plegat massa esglaiador per a nosaltres, avesats a la grisor de la mediocritat. Només si ens deixem tocar pel Senyor, els nostres sentits seran capaços de veure i d'escoltar el que hi ha de més bell i de més joiós, en Déu, i en els homes divinitzats per Aquell que ressuscità d'entre els morts.

«L'espiritualitat cristiana —va escriure sant Joan Pau II— té com a característica el deure del deixeble de configurar-se cada cop més plenament amb el seu Mestre», de tal manera que —a través d'una assiduïtat que podríem anomenar “amistosa”— arribem fins al punt de «respirar els seus sentiments». Posem en mans de Santa Maria la fita de la nostra vera “trans-figuració” en el seu Fill Jesucrist.