Avui contemplem l'escena «en la que els tres apòstols Pere, Jaume i Joan apareixen com extasiats per la bellesa del Redemptor» (Sant Joan Pau II): «I es transfigurà davant d’ells. I els seus vestits es feren resplendents» (Mc 9,2-3). Pel que fa a nosaltres, en podem treure un missatge: «Jesucrist, amb l'Evangeli, ha fet resplendir la llum de la vida i de la immortalitat» (2Tm 1,10), assegura sant Pau al seu deixeble Timoteu. És el que contemplem plens d'estupor, com aleshores els tres Apòstols predilectes, en aquest episodi propi del segon diumenge de Quaresma: la Transfiguració.

És bo que en el nostre exercici quaresmal acollim aquest esclat de sol i de llum en el rostre i els vestits de Jesús. Són una meravellosa icona de la humanitat redimida, que ja no es presenta en la lletjor del pecat, sinó en tota la bellesa que la divinitat comunica a la nostra carn. El benestar de Pere és expressió del que hom sent quan es deixa envair per la gràcia divina.

L'Esperit Sant transfigura també els sentits dels Apòstols, i gràcies a això poden veure la glòria divina de l'Home Jesús. Ulls transfigurats per a veure el que hi ha de més esplendent; oïdes transfigurades per a sentir la veu més sublim i veritable: la del Pare que es complau en el Fill. Tot plegat massa esglaiador per a nosaltres, avesats a la grisor de la mediocritat. Només si ens deixem tocar pel Senyor, els nostres sentits seran capaços de veure i d'escoltar el que hi ha de més bell i de més joiós, en Déu, i en els homes divinitzats per Aquell que ressuscità d'entre els morts.

«L'espiritualitat cristiana —va escriure sant Joan Pau II— té com a característica el deure del deixeble de configurar-se cada cop més plenament amb el seu Mestre», de tal manera que —a través d'una assiduïtat que podríem anomenar “amistosa”— arribem fins al punt de «respirar els seus sentiments». Posem en mans de Santa Maria la fita de la nostra vera “trans-figuració” en el seu Fill Jesucrist.