Avui, tercer diumenge de Quaresma, la lectura evangèlica conté una crida de Jesús a la penitència i a la conversió. O, més ben dit, una exigència de canvi en la vida.

“Convertir-se” significa, en el llenguatge evangèlic, mudar l'actitud interior, i també d'estil extern. És una de les paraules més usades a l'Evangeli. Recordem que, abans de la vinguda del Senyor Jesús, sant Joan Baptista resumia la seva predicació amb la mateixa expressió: «Predicava un baptisme de conversió» (Mc 1,4). I, tot seguit, la predicació de Jesús es resumeix amb aquestes paraules: «Convertiu-vos i creieu en l'Evangeli» (Mc 1,15).

Aquesta lectura d'avui té, amb tot, característiques pròpies, que demanen atenció fidel i resposta adient. Hom pot dir que la primera part, amb les dues referències històriques (la sang vessada per Pilat i la torre derruïda), conté una amenaça. Impossible anomenar-la d'una altra manera!: lamentem les dues desgràcies —aleshores sentides i plorades— però Jesucrist, molt seriosament, ens diu a tots: —Si no canvieu de vida, «tots acabareu de la mateixa manera» (Lc 13,5).

Això ens mostra dues coses. En primer lloc, l'absoluta serietat del compromís cristià. I, segon: si hom no el respecta tal com Déu mana, la possibilitat d'una mort, no en aquest món, sinó molt pitjor, en l'altre: l'eterna perdició. Les dues morts del nostre text no són més que figures d'una altra mort, sense comparança amb la primera.

Cadascú sabrà com aquesta exigència de canvi se li presenta. Ningú resta exclòs. Si això ens inquieta, la segona part ens consola. El “vinyater”, que és Jesús, demana a l'amo de la vinya, el seu Pare, que esperi encara un any. I mentrestant, ell farà tot el possible (i l'impossible, tot morint per nosaltres) per tal que la vinya doni fruit. És a dir, canviem de vida! Aquest és el missatge de la Quaresma. Prenguem-lo, doncs, seriosament. Els sants —sant Ignasi, per exemple, malgrat que tard en la seva vida— per gràcia de Déu canvien i ens animen a canviar.