Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
Veniu, prosternem-nos i adorem-lo, agenollem-nos davant el Senyor que ens ha creat; ell és el nostre Déu, i nosaltres som el poble que ell pastura, el ramat que ell mateix guia.
Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu: «No enduriu els cors com a Meribà, com el dia de Massà, en el desert, quan van posar-me a prova els vostres pares, i em temptaren, tot i haver vist les meves obres».
Però Ell, que coneixia els seus pensaments, els digué: «Tot reialme que es divideix i lluita contra si mateix, va a la ruïna, i tota família dividida s'ensorrarà. Si Satanàs està dividit i lluita contra si mateix, com podrà durar el seu reialme? Vosaltres dieu que trec els dimonis pel poder de Beelzebul. Però, si jo trec els dimonis pel poder de Beelzebul, amb quin poder els treuen els vostres seguidors? Per això ells mateixos seran els vostres jutges. Ara bé, si jo trec els dimonis pel poder de Déu, és que ha arribat a vosaltres el Regne de Déu. Quan un que és fort i va ben armat guarda casa seva, els seus béns estan segurs. Però si l'ataca i el venç un altre de més fort, li pren les armes que li donaven confiança i reparteix el seu botí. Qui no està amb mi, està contra mi. Qui amb mi no recull, escampa».
«Si jo trec els dimonis pel poder de Déu, és que ha arribat a vosaltres el Regne de Déu»
Mn. Josep GASSÓ i Lécera (Ripollet, Barcelona, Espanya)Avui, en la proclamació de la Paraula de Déu, torna a aparèixer la figura del diable: «Jesús estava traient un dimoni d'un home que era mut» (Lc 11,14). Cada vegada que els textos ens parlen del dimoni, pot ser que ens sentim una mica incòmodes. En qualsevol cas, és cert que el mal existeix, i que té arrels tan profundes que nosaltres no podem aconseguir d'eliminar-les del tot. També és veritat que el mal té una dimensió molt ampla: va “treballant” i no podem de cap manera dominar-lo. Jesús, però, ha vingut a combatre aquestes forces del mal, el dimoni. Ell és l'únic que el pot fer fora.
S'ha calumniat i acusat Jesús: el dimoni és capaç d'aconseguir-ho tot. Mentre que la gent se'n meravella del que ha obrat Jesucrist, «alguns digueren: ‘Aquest treu els dimonis pel poder de Beelzebul, el príncep dels dimonis’» (Lc 11,15).
La resposta de Jesús mostra l'absurditat de l'argument dels qui el contradiuen. De passada, aquesta resposta és per a nosaltres una crida a la unitat, a la força que suposa la unió. La desunió, en canvi, és un ferment malèfic i destructor. Precisament, un dels signes del mal és la divisió i el no entendre's dels uns amb els altres. Desgraciadament, el món actual és marcat per aquest tipus d'esperit del mal que impedeix la comprensió i el reconeixement dels uns envers els altres.
És bo que meditem quina és la nostra col·laboració en aquest “expulsar dimonis” o foragitar el mal. Preguntem-nos: poso el que cal perquè el Senyor expulsi el mal de dintre meu? Col·laboro prou en aquest “expulsar”? Perquè «del cor de l'home surten les intencions dolentes» (Mt 15,19). És molt important la resposta de cadascú, és a dir, la col·laboració necessària a nivell personal.
Que Maria intercedeixi davant Jesús, el seu Fill estimat, perquè expulsi qualsevol tipus de mal del món (guerres, terrorisme, maltractaments, qualsevol tipus de violència) i també del nostre cor. Maria, Mare de l'Església i Reina de la Pau, pregueu per nosaltres!
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«Que els fidels obrin de bat a bat les seves ments i provin de penetrar, amb un examen verídic, els afectes del seu cor. Si arriben a trobar algun dels fruits de la caritat amagat en les seves consciències, no dubtin que tenen Déu amb si mateix» (Sant Lleó el Gran)
«O estàs en el camí de l’amor, o estàs en el camí de la hipocresia. O et deixes estimar per la misericòrdia de Déu, o fas el que vols segons el teu cor, que s’endureix cada vegada més per aquest camí. O ets sant, o vas per l’altre camí. I qui ‘no recull’ amb el Senyor, escampa. És un corrupte, que corromp» (Francesc)
«El dit! Jesús ‘pel dit de Déu expulsava els dimonis’ (Lc 11,20). Si la Llei de Déu ha estat escrita sobre taules de pedra ‘pel dit de Déu’ (Ex 31,18), ‘la carta del Crist’ confiada als apòstols ‘és escrita amb l’Esperit de Déu vivent, no pas en taules de pedra, sinó en les taules de carn dels cors’ (2Co 3,3) (...)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 700)
