La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dimarts IV de Quaresma

1ª Lectura (Ez 47,1-9.12): En aquells dies, l'àngel em va fer tornar a l'entrada del santuari i vaig veure que sota el llindar del santuari que mira a l'orient, naixia, al costat dret, una font d'aigua, i s'escolava cap a l'orient, passant a l'esquerra de l'altar. Em va fer sortir per la porta del nord, em va conduir per fora fins a l'exterior de la porta que mira a l'orient, i vaig veure que l'aigua rajava del costat dret. Aquell home s'encaminà cap a l'orient amb un cordó a la mà, amidà mil colzades, i em va fer travessar el rierol: l'aigua m'arribava als turmells. Amidà mil colzades més, em va fer travessar, i l'aigua m'arribava als genolls. N'amidà mil més, em va fer travessar, i l'aigua m'arribava a la cintura. Encara n'amidà mil més, i l'aigua havia crescut tant que ja m'hauria cobert: era un riu que no vaig poder travessar.

Ell em digué: «Has vist, fill d'home?». Em va fer tornar enrere, a la vora del riu, i vaig veure molts arbres a banda i banda. Llavors em digué: «Aquesta aigua corre per les valls orientals, baixa a l'Arabà i desemboca a la Mar Morta. Entra dins les aigües salades i les saneja. A tot arreu on penetrarà l'aigua d'aquest riu, hi viurà tota mena d'animals que neden dintre l'aigua, i el peix serà molt abundant, perquè, on arribi aquesta aigua, la mar serà sanejada. Allà on arribi l'aigua del riu, tot viurà. A banda i banda del riu creixerà tota mena d'arbres fruiters. No perdran mai la fulla i sempre tindran fruit. Cada mes donaran fruits primerencs, perquè l'aigua que els rega neix del lloc sant. Els seus fruits donaran aliment, i les seves fulles seran un remei».
Salm responsorial: 45
R/. El Senyor de l'univers és amb nosaltres, la nostra muralla és el Déu de Jacob.
Déu ens és un castell de refugi, una defensa ferma en hores de perill. No temem res, quan se somou la terra, quan les muntanyes s'enfonsen dins el mar.

Els braços d'un riu alegren la ciutat de Déu, la mansió més sagrada de l'Altíssim. Déu hi és al mig, es manté ferma. Déu la defensa abans que apunti el dia.

El Senyor de l'univers és amb nosaltres, la nostra muralla és el Déu de Jacob. Veniu, mireu les gestes del Senyor, les meravelles que fa sobre la terra.
Versicle abans de l'Evangeli (Ps 50,12a-14a): Déu meu, creeu en mi un cor ben pur, torneu-me el goig de la vostra salvació.

Text de l'Evangeli (Jn 5,1-3.5-16): Un dia de festa dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem. Hi havia a Jerusalem, vora la porta de les Ovelles, una piscina amb cinc pòrtics, anomenada Betzata en la llengua dels hebreus. Sota aquells pòrtics hi jeia una multitud de malalts: cecs, coixos, paralítics. Entre ells hi havia un home, invàlid feia trenta-vuit anys. Jesús, en veure'l ajagut i sabent que estava així des de feia molt de temps, li diu: «Vols curar-te?». El malalt li respongué: «Senyor, no tinc ningú que em tiri a la piscina en el moment que es remou l'aigua i, mentre jo hi vaig, un altre hi baixa abans que jo». Jesús li diu: «Aixeca't, pren la teva llitera i camina». A l'instant, aquell home va quedar curat, prengué la llitera i caminava.

Aquell dia era dissabte. Per això els jueus deien al qui havia estat guarit: «Avui és dissabte i no t'és permès de portar la llitera». Ell els respongué: «El qui m'ha posat bo m'ha dit: ‘Pren la teva llitera i camina’». Li preguntaren: «Qui és l'home que t'ha dit: ‘Pren la teva llitera i camina’?». Però el qui havia estat guarit no sabia qui era, perquè Jesús s'havia escapolit aprofitant la gentada que hi havia en aquell indret. Més tard, Jesús el va trobar al temple i li digué: «Ara estàs curat. No pequis més, que no et passin coses pitjors». Aquell home anà a comunicar als jueus que era Jesús qui l'havia posat bo. Per aquest motiu, perquè havia fet això en dissabte, començaren a oposar-se-li.

«Jesús, en veure'l ajagut, li diu: ‘Vols curar-te?’»

Mn. Àngel CALDAS i Bosch
(Salt, Girona, Espanya)

Avui, sant Joan ens parla de l'escena de la piscina de Betzata. Semblava, més aviat, una sala d'espera d'un hospital de trauma. «Hi jeia una multitud de malalts: cecs, coixos, paralítics» (Jn 5,3). Jesús s'hi va deixar caure.

És curiós!: Jesús sempre està al bell mig dels problemes. Allà on hi ha quelcom per “alliberar”, per fer feliç a la gent, allí hi és Ell. Els fariseus, en canvi, només pensaven en si era dissabte. La seva mala fe matava l'esperit. La mala bava del pecat degotava dels seus ulls. No hi ha pitjor sord que el que no vol entendre.

El protagonista del miracle portava trenta-vuit anys d'invalidesa. «Vols curar-te?» (Jn 5,6), li diu Jesús. Feia temps que maldava en el buit perquè no havia trobat Jesús. Per fi, havia trobat l'Home. Els cinc pòrtics de la piscina de Betzata varen retrunyir en sentir la veu del Mestre: «Aixeca't, pren la teva llitera i camina» (Jn 5,8). Fou qüestió d'un instant.

La veu de Crist és la veu de Déu. Tot era nou en aquell vell paralític, gastat pel desànim. Més tard, sant Joan Crisòstom dirà que en la piscina de Betzata s'hi guarien els malalts del cos, i en el Baptisme es guareixen els de l'ànima; allà, era de tant en tant i per un sol malalt. En el Baptisme és sempre i per a tothom. En ambdós casos es manifesta el poder de Déu per mitjà de l'aigua.

El paralític impotent a la vora de l'aigua, no et fa pensar en l'experiència de la pròpia impotència per a fer el bé? Com volem resoldre, sols, allò que té un abast sobrenatural? No veus cada dia, al voltant teu, una munió de paralítics que es “mouen” molt, però que són incapaços d'arrencar-se de la seva manca de llibertat? El pecat paralitza, envelleix, mata. Cal posar els ulls en Jesús. Cal que Ell —la seva gràcia— ens submergeixi en les aigües de la pregària, de la confessió, de l'obertura d'esperit. Tu i jo podem ser invàlids sempiterns, o portadors i instruments de llum.