La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dijous 4 de Quaresma
1ª Lectura (Ex 32,7-14): En aquells dies, el Senyor digué a Moisès: «Vés, baixa a la plana: s'ha pervertit el teu poble, que tu havies fet pujar de la terra d'Egipte. De seguida s'han desviat del camí que jo els havia prescrit. S'han fet un vedell de fosa i l'han adorat, li han sacrificat víctimes i diuen: ‘Poble d'Israel, aquí tens els teus déus, els qui t'han fet sortir de la terra d'Egipte’». Per això el Senyor digué a Moisès: «Veig que aquest poble és rebel al jou. Deixa'm que s'inflami la meva indignació, i no en deixaré rastre. Després et convertiré en un gran poble».

Però Moisès apaivagava el Senyor, el seu Déu, i li deia: «Senyor, per què s'encén el vostre enuig contra el vostre poble, que havíeu fet sortir de la terra d'Egipte amb gran poder i amb mà forta? Els egipcis dirien: ‘Els va fer sortir amb mala intenció, perquè morissin per les muntanyes i desapareguessin de la terra’. Apaivagueu el vostre enuig, desistiu de fer aquest mal al vostre poble. Recordeu-vos d'Abraham, d'Isaac i d'Israel, els vostres servents; recordeu que els vau jurar per vós mateix i els vau dir: ‘Faré que la vostra descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel, i tot aquest país que jo us havia dit, el donaré als vostres descendents i el posseiran per sempre’». Llavors el Senyor es desdigué del mal que havia amenaçat de fer al seu poble.
Salm responsorial: 105
R/. Per l'amor que teniu al vostre poble, recordeu-vos de nosaltres, Senyor.
A l'Horeb van fer una imatge de vedell; abandonaren Déu, la seva glòria, per adorar un ídol de fosa, l'estàtua d'un animal que viu de l'herba.

Van oblidar Déu, que els havia salvats, que havia fet prodigis a l'Egipte, meravelles a la terra de Cam, obres admirables al pas del Mar Roig.

Ja parlava Déu d'exterminar-los, quan Moisès, el seu elegit, va gosar encarar-se al seu rigor i el decantà de destruir-los.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 3,16): Déu estima tant al món, que ha donat el seu Fill únic; tots els qui creuen en ell tenen vida eterna.
Text de l'Evangeli (Jn 5,31-47): En aquell temps, Jesús digué als jueus: «Si jo donés testimoniatge de mi mateix, el meu testimoniatge no seria vàlid. És un altre el qui dona testimoniatge de mi, i sé que és verídic el testimoniatge que dona de mi. Vosaltres vau enviar missatgers a Joan, i va donar testimoniatge de la veritat; però jo no rebo testimoniatge d’un home, sinó que dic aquestes coses a fi que us salveu. Ell era un llum encès i resplendent, i vosaltres volguéreu exultar per un moment en la seva llum.

Però jo tinc un testimoni més gran que Joan, ja que les obres que el Pare m’ha donat perquè les acompleixi, aquestes mateixes obres que jo faig donen testimoni de mi, que el Pare m’ha enviat. I el qui m’ha enviat, el Pare, ell mateix ha donat testimoniatge de mi. [Però] no heu sentit mai la seva veu, ni heu vist la seva faç, i la seva paraula no la teniu habitant en vosaltres, perquè vosaltres no creieu a qui ell ha enviat. Escruteu les Escriptures, perquè vosaltres penseu tenir en elles la vida eterna: són elles les que donen testimoniatge de mi! I no voleu venir a mi a fi de tenir vida!

La glòria no la rebo dels homes, però he conegut que no teniu l’amor de Déu en vosaltres. Jo he vingut en el nom del meu Pare i no em rebeu; si un altre ve en nom propi, el rebreu. ¿Com podeu creure vosaltres, que rebeu glòria els uns dels altres, i la glòria, que ve solament de Déu, no la busqueu? No penseu que jo us he d’acusar davant el Pare; hi ha qui us acusa: Moisès, en el qual vosaltres espereu. Ja que si creguéssiu a Moisès, em creuríeu potser a mi, perquè de mi ell escriví. Però si no creieu els seus escrits, ¿com creureu les meves paraules?».

© Albada Editorial / evangeli.net

«Si jo donés testimoni de mi mateix, el meu testimoni no seria vàlid»

Mn. Miquel MASATS i Roca (Girona, Espanya)

Avui, l'Evangeli ens ensenya com Jesús fa front a la següent objecció: segons es llegeix a Dt 19,15, per tal que un testimoniatge tingui valor cal que procedeixi de dos o tres testimonis. Jesús al·lega a favor seu el testimoniatge de Joan Baptista, el testimoni del Pare —que es manifesta en els miracles obrats per Ell— i, finalment, el testimoni de les Escriptures.

Jesucrist tira en cara als qui l'escolten tres impediments que tenen per a reconèixer-lo com el Messies Fill de Déu: la falta d'amor a Déu; la manca de rectitud d'intenció —busquen només la glòria humana— i que interpreten les Escriptures interessadament.

El Sant Pare Joan Pau II ens escrivia: «A la contemplació del rostre de Crist tan sols s'hi arriba escoltant, en l'Esperit, la veu del Pare, ja que ningú no coneix el Fill, fora del Pare (cf. Mt 11,27). Així, doncs, cal la revelació de l'Altíssim. Però, per acollir-la, és indispensable posar-se en l'actitud d'escoltar».

Per això, cal tenir en compte que, per a confessar Jesucrist com a veritable Fill de Déu, no n'hi ha prou amb les proves externes que se'ns proposen; és molt important la rectitud en la voluntat, és a dir, les bones disposicions morals.

En aquest temps de Quaresma, intensificant les obres de penitència que faciliten la renovació interior, millorarem les nostres disposicions per a contemplar el veritable rostre de Crist. Per això, sant Josepmaria ens diu: «Aquest Crist que tu veus, no és Jesús. —Serà, en tot cas, la trista imatge que en poden formar els teus ulls enterbolits... —Purifica't. Aclareix la mirada amb la humilitat i la penitència. Després... no han de mancar-te les clares llums de l'Amor. I tindràs una visió perfecta. La teva imatge serà realment: Ell!».

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «No es tracta de conèixer una mica de Déu, sinó de tenir Déu en l’ànima» (Sant Gregori de Nissa)

  • «Feu que brilli la vostra llum en la nostra societat, en la política, al món de l’economia, al món de la cultura i de la investigació. Encara que sigui una llumeta enmig de tants focs artificials, rep la seva força i la seva resplendor del gran Estel del matí» (Benet XVI)

  • «Els signes realitzats per Jesús testimonien que el Pare l’ha enviat. Conviden a creure en Ell. Als qui s’adrecen a Ell amb fe, els concedeix el que demanen. Els miracles enforteixen la fe en aquell que fa les obres del seu Pare (...). Però també poden ser ‘ocasió de caiguda’ (Mt 11,6). No volen satisfer la curiositat i els desigs màgics. Malgrat els seus miracles tan evidents, Jesús és rebutjat per alguns. L’acusen d’actuar amb el poder dels dimonis» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 548)