Avui, en l'autodefensa de Jesús davant els jueus, s'insinua una de les singularitats del quart Evangeli: Joan es basa totalment en l'Antic Testament. "de mi ell [Moisès] escriví" (Jn 5,46), diu Jesús als seus adversaris; Felip diu a Natanael: "Aquell de qui escriviren Moisès en la Llei i els Profetes, l’hem trobat" (Jn 1,45).

La relació entre Jesús i Moisès apareix d'un mode pragmàtic particularment al final del Pròleg: "La Llei per mitjà de Moisès fou donada, la gràcia i la veritat per Jesucrist han vingut" (Jn 1,16-17). La profecia —la gran promesa— de Moisès ("Déu suscitarà un profeta com jo; a ell l'escoltareu") s'ha acomplert amb escreix, en la manera desbordant en què Déu acostuma a regalar.

—Qui ha vingut és més que Moisès, és més que un profeta. És el Fill, i ara és el propi Fill qui serà "enlairat". I per això es manifesten la gràcia i la veritat, no com destrucció, sinó com acompliment de la Llei.