La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Última newsletter: Inaugurem l'edició en xinès
Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dijous V de Quaresma

1ª Lectura (Gn 17,3-9): En aquells dies, Abram es prosternà amb el front a terra, i Déu li digué: «Faig aliança amb tu, i et faré pare de molts pobles. No et diràs més Abram, sinó Abraham, per significar que seràs pare de molts pobles. Et faré extraordinàriament fecund, els teus descendents formaran diverses nacions i de tu sortiran reis. Seré fidel a la meva aliança amb tu i amb les generacions que et succeiran. Serà una aliança perpètua: jo seré el teu Déu i el Déu dels teus descendents. A tu i a ells, us donaré tot el país dels cananeus on ara resideixes com a foraster: serà per sempre la vostra possessió, i jo seré el vostre Déu». I Déu digué encara a Abraham: «Tu i els teus descendents, de generació en generació, heu de complir els tractes de la meva aliança».
Salm responsorial: 104
R/. El Senyor recorda sempre l'aliança.
Penseu en el Senyor i en el seu poder, busqueu sempre la seva presència. Recordeu les meravelles que ell obrà, els seus prodigis i les seves decisions.

Descendents d'Abraham, el seu servent, fills de Jacob, el seu elegit, ell és el Senyor, el nostre Déu, imposa el seu judici per tota la terra.

Recorda sempre l'aliança, la promesa feta per milers de generacions, l'aliança pactada amb Abraham, el jurament fet a Isaac.
Versicle abans de l'Evangeli (Ps 94,8): No enduriu, avui, els vostres cors; escolteu la veu de Déu.

Text de l'Evangeli (Jn 8,51-59): En aquell temps, Jesús digué als jueus: «Us ho ben asseguro: els qui guarden la meva paraula no veuran mai la mort». Llavors els jueus li replicaren: «Ara sabem de cert que estàs endimoniat. Abraham va morir, i també els profetes, i tu goses dir: ‘Els qui guarden la meva paraula no tastaran mai la mort’. ¿Que potser ets més gran que Abraham, el nostre pare? Ell va morir, i també van morir els profetes. Per qui et tens?». Jesús respongué: «Si jo em glorifiqués a mi mateix, la meva glòria no valdria res. Però el qui em glorifica és el meu Pare, aquell que anomeneu ‘el nostre Déu’. Vosaltres no el coneixeu, però jo sí que el conec. I si digués que no el conec, seria tan mentider com vosaltres; però jo el conec i guardo la seva paraula. Abraham, el vostre pare, s'entusiasmà esperant de veure el meu dia, el veié i se'n va alegrar». Llavors els jueus li digueren: «¿Encara no tens cinquanta anys i has vist Abraham?». Jesús els respongué: «Us ho ben asseguro: des d'abans que Abraham nasqués, Jo Sóc». Ells van agafar pedres per tirar-les-hi, però Jesús s'amagà i sortí del temple.

«Abraham, el vostre pare, s'entusiasmà esperant de veure el meu dia, el veié i se'n va alegrar»

Mn. Enric CASES i Martín
(Barcelona, Espanya)

Avui, sant Joan ens situa davant una manifestació de Jesús en el Temple. El Salvador revela un fet desconegut per als jueus: que Abraham va veure i es va alegrar en contemplar el dia de Jesús. Tots sabien que Déu havia fet una aliança amb Abraham, assegurant-li grans promeses de salvació per a la seva descendència. Malgrat tot, desconeixien fins a quin punt arribava la llum de Déu. El Crist els revela que Abraham va veure el Messies en el dia de Jahvè, anomenat per Jesús el meu dia.

En aquesta revelació Jesús es mostra posseint la visió eterna de Déu. Però, sobretot es manifesta com algú preexistent i present en el temps d'Abraham. Poc després, en el foc de la discussió, quan al·leguen contra Ell que encara no té cinquanta anys els diu: «Us ho ben asseguro: des d'abans que Abraham nasqués, jo sóc» (Jn 8,58). És una declaració notòria de la seva divinitat, podien entendre-la perfectament, i també haguessin pogut creure si haguessin conegut més el Pare. L'expressió “Jo sóc” és part del tetragrama sant Jahvè, revelat a la muntanya del Sinaí.

El cristianisme és més que un conjunt de regles morals elevades, com poden ser l'amor perfecte, o, fins i tot, el perdó. El cristianisme és la fe en una persona. Jesús és Déu i home vertader. «Perfecte Déu i perfecte Home», diu el Símbol Atanasià. Sant Hilari de Poitiers escriu en una bella pregària: «Atorgueu-nos, doncs, una manera d'expressar-nos adequada i digna, il·lumineu la nostra intel·ligència, feu també que les nostres paraules expressin la nostra fe, és a dir, que nosaltres, que pels profetes i els Apòstols us coneixem a vós, Déu Pare i a l'únic Senyor Jesucrist, puguem també celebrar-vos a vós com a Déu en el qual no hi ha unicitat de persona i confessar el vostre Fill, en tot igual a vós».