La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Última newsletter: Inaugurem l'edició en xinès
Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dimarts Sant

1ª Lectura (Is 49,1-6): Escolteu-me, illes i costes, estigueu atents, pobles llunyans: Abans de néixer, el Senyor em cridà, quan era al si de la mare, ell pronuncià el meu nom, convertí els meus llavis en una espasa tallant i em cobrí amb l'ombra de la seva mà, féu de mi una fletxa aguda, em guardà en el seu buirac, i em digué: «Ets el meu servent, Israel, estic orgullós de tu». Jo estava pensant: «M'he cansat en va, he consumit les meves forces per no res».

De fet el Senyor sostenia la meva causa, el meu Déu em guardava la recompensa. El Senyor m'ha format des del si de la mare perquè fos el seu servent i fes tornar el poble de Jacob, li reunís el poble d'Israel; m'he sentit honorat davant el Senyor, i el meu Déu ha estat la meva glòria: però ara ell em diu: «És massa poc que siguis el meu servent per a restablir les tribus de Jacob i fer tornar els supervivents d'Israel; t'he fet llum de tots els pobles, perquè la meva salvació arribi d'un cap a l'altre de la terra».
Salm responsorial: 70
R/. Els meus llavis diran a tothom com m'ajudeu.
En vós m'emparo, Senyor, que no en tingui un desengany. Deslliureu-me, traieu-me del perill, vós que sou bo; escolteu i salveu-me.

Sigueu el meu castell de refugi, la meva roca salvadora. Per a mi sou penyal i plaça forta. Déu meu, traieu-me de les mans de l'injust.

Vós sou la meva esperança, Déu meu, he confiat en vós, Senyor, des de petit. Vós em traguéreu de les entranyes de la mare, acabat de néixer em vaig emparar en vós.

D'un cap a l'altre del dia els meus llavis diran a tothom com m'ajudeu; vós m'heu salvat tantes vegades; qui les podria comptar! M'instruïu, Déu meu, des de petit, i encara avui us proclamo admirable.
Versicle abans de l'Evangeli (): Salve, Rei nostre, obedient al Pare; vós heu estat portat com un anyell a la mort de creu.

Text de l'Evangeli (Jn 13,21-33.36-38): En aquell temps, mentre Jesús era a taula amb els seus deixebles, es contorbà i afirmà: «Us ben asseguro que un de vosaltres m'ha de trair». Els deixebles es miraven els uns als altres, perquè no sabien de qui ho deia. Un dels deixebles, el qui Jesús estimava, era a taula al costat d'Ell. Simó Pere li fa senyes perquè li pregunti de qui parla. Ell es reclina sobre el pit de Jesús i li diu: «Senyor, qui és?». Jesús respon: «És aquell a qui donaré el tros de pa que ara sucaré». Llavors suca el pa i el dóna a Judes, fill de Simó Iscariot. En aquell moment, darrere el tros de pa, Satanàs va entrar dintre d'ell. Jesús li digué: «Allò que estàs fent, fes-ho de pressa». Però cap dels qui eren a taula no va entendre per què Jesús li deia això. Com que Judes tenia la bossa dels diners, alguns pensaven que Jesús li deia que comprés tot el que necessitaven per a la festa, o bé que donés alguna cosa als pobres. Ell, després de prendre el tros de pa, sortí de seguida. Era de nit.

Quan Judes va ser fora, Jesús digué: «Ara el Fill de l'home és glorificat, i Déu és glorificat en Ell. Si Déu és glorificat en ell, també Déu mateix el glorificarà, i el glorificarà ben aviat. Fills meus, encara estic amb vosaltres per poc temps. Vosaltres em buscareu, però ara us dic allò que vaig dir als jueus: ‘Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir’». Simó Pere li diu: «Senyor, on vas?». Jesús li respon: «Ara tu no pots seguir-me allà on jo vaig. M'hi seguiràs més tard». Pere li replica: «Senyor, per què no et puc seguir ara mateix? Donaré per tu la vida!». Jesús li contesta: «¿Tu vols donar la vida per mi? T'ho ben asseguro: no cantarà el gall que no m'hagis negat tres vegades».

«Era de nit»

Abbé Jean GOTTIGNY
(Bruxelles, Bèlgica)

Avui, Dimarts Sant, la litúrgia posa l'accent sobre el drama que és a punt de desenvolupar-se i que conclourà amb la crucifixió del Divendres Sant. Judes, «després de prendre el tros de pa, sortí de seguida. Era de nit» (Jn 13,30). Sempre és de nit quan hom s'allunya del que és la «Llum resplendor de la Llum, Déu veritable nascut del Déu veritable» (Símbol de Nicea-Constantinoble).

El pecador és el qui gira l'esquena vers el Senyor per tal de gravitar al voltant de les coses creades, sense referir-les al seu Creador. Sant Agustí descriu el pecat com «un amor a si mateix fins al menyspreu de Déu». Una traïció, en definitiva. Una prevaricació, fruit de «l'arrogància amb què volem emancipar-nos de Déu i no ser res més que nosaltres mateixos; l'arrogància per la que creiem no tenir necessitat de l'amor etern, sinó que desitgem dominar la nostra vida per nosaltres mateixos» (Benet XVI). Hom pot comprendre que Jesús, aquella nit, es contorbés interiorment (cf. Jn 13,21).

Sortosament, el pecat no és la darrera paraula. L'última paraula és la misericòrdia de Déu. Aquesta, però, suposa un “canvi” de la nostra part. Una inversió de la situació que consisteix a desprendre's de les criatures per a vincular-se a Déu, i retrobar així l'autèntica llibertat. Nogensmenys, no hem d'esperar a esdevenir fastiguejats per les falses llibertats per a convertir-nos a Déu. Tal com denunciava el pare jesuïta Bourdaloue, «voldríem convertir-nos quan estiguéssim cansats del món o, millor dit, quan el món s'hagués cansat de nosaltres». Siguem més diligents. Decidim-nos ara mateix. La Setmana Santa és l'ocasió propícia. A la Creu, Crist estén els seus braços a tots. Ningú n'és exclòs. Tot lladre penedit té lloc al paradís. Això sí, a condició de canviar de vida i de reparar, com el de l'Evangeli: «Nosaltres la sofrim justament, perquè rebem el que mereixen els nostres actes, però aquest no ha fet res de mal» (Lc 23,41).

«Ara el Fill de l'home és glorificat, i Déu és glorificat en Ell»

+ Mn. Lluís ROQUÉ i Roqué
(Manresa, Barcelona, Espanya)

Avui contemplem Jesús en la foscor dels dies de la passió, foscor que conclourà en exclamar: «Tot s'ha acomplert» (Jn 19,30); a partir d'aquest moment serà quan s'encendrà la llum de Pasqua. En la nit lluminosa de Pasqua —en contraposició amb la nit fosca de la vigília de la mort— es faran realitat les paraules de Jesús: «Ara el Fill de l'home és glorificat, i Déu és glorificat en Ell» (Jn 13,31). Podem dir que cada pas de Jesús és un pas de mort a Vida i té un caràcter pasqual, manifestat en una actitud d'obediència total al Pare: «Vinc a fer la vostra voluntat» (He 10,9), actitud corroborada amb paraules, gestos i obres que van obrint el camí de la seva glorificació com a Fill de Déu.

Contemplem també avui la figura de Judes, l'apòstol traïdor. Judes porta en el cor una mala intenció que mira de dissimular; igualment, procura encobrir amb hipocresia l'avarícia que el domina i l'encega, malgrat que té tan a prop seu el qui és la Llum del món. Tot i estar envoltat de Llum i de despreniment exemplar, per a Judes «era de nit» (Jn 13,30): trenta monedes de plata, “l'excrement del diable” —com qualifica Papini el diner— el van enlluernar i emmordassar. Emportat per l'avarícia, va trair i vendre Jesús, el més preuat dels homes; però, Judes va experimentar també la desesperació, ja que els diners no ho són tot i poden arribar a esclavitzar.

Finalment, considerem Pere amb atenció i devoció. Tot en ell és bona voluntat, amor, generositat, naturalitat, noblesa... És el contrapunt de Judes. És cert que va negar Jesús, però no ho va fer per mala intenció, sinó per covardia i feblesa humana. «El va negar per tercera vegada, i mirant-lo Jesucrist, immediatament va plorar, i va plorar amargament» (Sant Ambròs). El penediment de Pere fou sincer i manifestà el seu dolor ple d'amor. Per això, després Jesús el va reafirmar en la vocació i en la missió que li havia preparat.