Avui Jesús en commou davant la debilitat dels seus. Sap que, pocs dies més tard, patirà molt per la nostra salvació. Amb discreció i delicadesa, lamenta que un d'ells el trairà. Ningú no ho creu possible. Simó Pere, que estima sincerament el Senyor, fa tota mena de declaracions. Però..., en realitat, tres dies després negà tres vegades conèixer el "Natzarè".

Heus aquí el misteri de la feblesa dels Apòstols elegits pel mateix Jesucrist. Tots i cadascú som —més o menys— com Judes o com Simó Pere. El fet més gran és que Déu no deixa de cridar-nos al seu costat. I sempre ens perdona si, com Pere, sabem plorar.

—Senyor Jesús, desconfio de les meves forces: sense Vós no puc seguir-vos. Gràcies perquè m'heu cridat, però, si us plau, tingueu paciència amb mi i no em deixeu mai malgrat que jo us abandonés. Prego sant Pere que, amb el seu cor, sempre pugui retornar a Déu.