La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dissabte Sant

Text de l'Evangeli ( ):  

«---»

Père Jacques PHILIPPE
(Cordes sur Ciel, França)

Avui no meditem un evangeli en particular, ja que és un dia alitúrgic. Però, amb Maria, l'única que ha romàs ferma en la fe i en l'esperança després de la tràgica mort del seu Fill, ens preparem, en el silenci i en la pregària, per a celebrar la festa del nostre alliberament en el Crist, que és l'acompliment de l'Evangeli.

La coincidència temporal dels esdeveniments entre la mort i la resurrecció del Senyor i la festa jueva anual de la Pasqua, memorial de l'alliberament de l'esclavatge d'Egipte, permet de comprendre el sentit alliberador de la creu de Jesús, el nou Anyell pasqual, la sang del qual ens preserva de la mort.

Una altra coincidència en el temps, menys assenyalada, però alhora molt rica en significat, és la que hi ha amb la festa jueva setmanal del "Sabbat". Aquesta comença el divendres a la tarda, quan la mare de família encén els llums a cada casa jueva, acabant el dissabte a la tarda. Això recorda que després del treball de la creació, després d'haver fet el món a partir del no-res, Déu reposà al setè dia. Ell ha volgut que també l'home descansi al setè dia, en acció de gràcies per la bellesa de l'obra del Creador, i com a senyal l'aliança entre Déu i Israel, essent Déu invocat en la litúrgia jueva del Sabbat com l'espòs d'Israel. El Sabbat és el dia en què es convida a cadascú a acollir la pau de Déu, el seu "shalom".

D'aquesta manera, després del dolorós treball de la creu, «retoc en què l'home és forjat novament», segons l'expressió de Caterina de Siena, Jesús entra al seu repòs en el moment en què s'encenen les primeres llums del Sabbat: «Tot s'ha complert» (Jn 19,3). Ara s'ha terminat l'obra de la nova creació: l'home presoner antany del no-res del pecat esdevé una nova criatura en el Crist. Una nova aliança entre Déu i la humanitat —que res podrà mai trencar— acaba de ser segellada, ja que en endavant tota infidelitat pot ser rentada en la sang i en l'aigua que brollen de la creu.

La carta als Hebreus diu: «Queda un repòs sabàtic reservat al poble de Déu» (4,9). La fe en el Crist ens dóna accés a això. Que el nostre veritable descans, la nostra pau profunda —no la d'un sol dia, sinó per a tota la vida— sigui una total esperança en la infinita misericòrdia de Déu, segons la invitació del Salm 16: «La meva carn reposarà en l'esperança, ja que tu no lliuraràs la meva ànima a l'abisme». Preparem-nos amb un cor nou per a celebrar amb joia les noces de l'Anyell i deixem-nos esposar plenament per l'amor de Déu manifestat en el Crist.

«---»

+ Mn. Joan BUSQUETS i Masana
(Sabadell, Barcelona, Espanya)

Avui, pròpiament, no hi ha “evangeli” per a meditar o —millor dit— s'hauria de meditar tot l'Evangeli en majúscula (la Bona nova), perquè tot ell desemboca en el que avui recordem: el lliurament de Jesús a la Mort per tal de ressuscitar i donar-nos una Vida Nova.

Avui, l'Església no se separa del sepulcre del Senyor, tot meditant la seva Passió i la seva Mort. No celebrarem l'Eucaristia fins que haurà finit el dia, fins demà, que començarà amb la Solemne Vetlla de la Resurrecció. Avui és dia de silenci, de dolor, de tristesa, de reflexió i d'espera. Avui no trobem la Reserva Eucarística al sagrari. Hi ha només el record i el signe del seu “amor fins a l'extrem”, la Santa Creu que adorem devotament.

Avui és el dia de fer costat a Maria, la mare. L'hem d'acompanyar per a poder entendre una mica el significat d'aquest sepulcre que vetllem. Ella, que amb tendresa i amor guardava en el seu cor de mare els misteris que no acabava d'entendre d'aquell Fill que era el Salvador dels homes, està trista i dolguda: «Va venir als seus i els seus no el van acollir» (Jn 1,11). És també la tristesa de l'altre mare, la Santa Església, que es dol del refús de tants homes i dones que no han acollit Aquell que per a ells era la Llum i la Vida.

Avui, tot pregant amb aquestes dues mares, el seguidor de Crist reflexiona i va repetint l'antífona de la pregària de Laudes: «Crist es féu per nosaltres obedient fins a la mort i una mort en creu. Per això, Déu l'ha exalçat i li ha dat aquell nom que està per damunt de tot altre nom» (cf. Fl 2,8-9).

Avui, el fidel cristià escolta l'Homilia Antiga sobre el Dissabte Sant que l'Església llegeix a la litúrgia de l'Ofici de Lectura: «Avui hi ha un gran silenci a la terra. Un gran silenci i solitud. Un gran silenci perquè el Rei dorm. La terra s'ha esgarrifat i ha restat immòbil perquè Déu s'ha adormit en la carn i ha ressuscitat els qui dormien feia segles. Déu ha mort en la carn i ha desvetllat els de l'abisme».

Preparem-nos com Maria de la Soledat per a viure l'esclat de la Resurrecció i per a celebrar i proclamar —quan s'acabi aquest dia trist— amb l'altre mare, la Santa Església: Jesús ha ressuscitat tal com ho havia anunciat! (cf. Mt 28,6).