La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

La Santíssima Trinitat (B)
1ª Lectura (Dt 4,32-34.39-40): Moisès digué al poble: «Recorre totes les èpoques que t'han precedit, des del dia que Déu creà l'home sobre la terra; investiga d'un cap a l'altre del cel, a veure si mai ha succeït un fet tan gran com aquest, si mai s'ha sentit dir que un poble hagi escoltat la veu de Déu que li parlés d'enmig del foc, com tu l'has escoltada, i hagi continuat amb vida; si mai s'ha sentit dir que cap déu hagi intentat anar a treure per a ell un poble que vivia en poder d'un altre, combatent contra l'opressor amb senyals i prodigis, amb mà forta i braç poderós, amb fets esglaiadors i extraordinaris, com el Senyor, el vostre Déu, ho ha fet per vosaltres a Egipte, i vosaltres ho heu vist amb els vostres ulls. Reconeix avui que el Senyor és l'únic Déu: ni dalt al cel ni aquí baix a la terra no n'hi ha d'altre; recorda-ho sempre en el teu cor. Compleix els seus decrets i els seus manaments que jo et dono avui, perquè siguis feliç amb els teus descendents, i visquis molts anys en el país que el Senyor, el teu Déu, et dóna per sempre».
Salm responsorial: 32
R/. Feliç el poble que el Senyor s'ha escollit per heretat.
La paraula del Senyor és sincera, es manté fidel en tot el que fa; estima el dret i la justícia, la terra és plena del seu amor.

La paraula del Senyor ha fet el cel, amb l'alè de la boca ha creat l'estelada; a una paraula seva, tot començà, a una ordre d'ell, tot existí.

Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren, els qui esperen en l'amor que els té; ell els allibera de la mort, i els retorna en temps de fam.

Tenim posada l'esperança en el Senyor, auxili nostre i escut que ens protegeix. Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai; aquesta és l'esperança que posem en vós.
2ª Lectura (Rm 8,14-17): Germans, tots els qui viuen portats per l'Esperit de Déu són els fills de Déu. Perquè vosaltres no heu rebut pas un esperit d'esclaus que us faci viure una altra vegada en el temor, sinó un esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: «Abbà, Pare!». Així l'Esperit s'uneix al nostre esperit per donar testimoni que som fills de Déu. I si som fills, també som hereus: hereus de Déu i hereus amb Crist, ja que sofrim amb ell per arribar a ser glorificats amb ell.
Versicle abans de l'Evangeli (Ap 1,8): Al·leluia. Glòria al Pare, al Fill i a l'Esperit Sant, a Déu que és, que era i que ha de venir. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mt 28,16-20): En aquell temps, els onze deixebles se n'anaren a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure'l, el van adorar; abans, però, havien dubtat. Jesús s'acostà i els va dir: «He rebut plena autoritat al cel i a la terra. Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món».

«Feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant»

Mons. F. Xavier CIURANETA i Aymí Bisbe Emèrit de Lleida (Lleida, Espanya)

Avui, la litúrgia ens invita a adorar la Trinitat Santíssima, el nostre Déu, que és Pare, Fill i Esperit Sant. Un sol Déu en tres Persones, en el nom del qual hem estat batejats. Per la gràcia del Baptisme som cridats a tenir part en la vida de la Santíssima Trinitat aquí baix, en l'obscuritat de la fe, i, després de la mort, en la vida eterna. Pel Sagrament del Baptisme hem estat fets partícips de la vida divina, tot esdevenint fills del Pare Déu, germans en el Crist i temples de l'Esperit Sant. En el Baptisme ha començat la nostra vida cristiana, rebent la vocació a la santedat. El Baptisme ens fa pertànyer a Aquell que és per excel·lència el Sant, el «tres vegades Sant» (cf. Is 6,3).

El do de la santedat rebut en el Baptisme demana la fidelitat a una tasca de conversió evangèlica que ha de dirigir sempre tota la vida dels fills de Déu: «Aquesta és la voluntat de Déu: que visqueu santament» (1Te 4,3). És un compromís que afecta tots els batejats. «La crida a la plenitud de la vida cristiana i a la perfecció de la caritat s'adreça a tots els fidels, de qualsevol estat o condició» (Concili Vaticà II, Lumen gentium, n. 40).

Si el nostre Baptisme va ser una veritable entrada en la santedat de Déu, no podem acontentar-nos amb una vida cristiana mediocre, rutinària i superficial. Estem cridats a la perfecció en l'amor, ja que el Baptisme ens ha introduït en la vida i en la intimitat de l'amor de Déu.

Amb profund agraïment pel designi benvolent del nostre Déu, que ens ha cridat a participar en la seva vida d'amor, adorem-lo i lloem-lo avui i sempre. «Beneït sigui Déu Pare, amb el Fill unigènit i l'Esperit Sant, que ens estima amb un amor immens» (Antífona d'introducció de la missa).

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «Amb la llum de la intel·ligència vaig veure en la teva llum el teu abisme, eterna Trinitat, i la bellesa de la teva criatura, ja que, revestint-me jo mateixa de tu, vaig veure que seria imatge teva» (Santa Caterina de Sena)

  • «El Déu misteriós no és una solitud infinita; és un esdeveniment d’amor. Pare i Fill són un en l’Esperit, que és, per dir-ho d’alguna manera, l’atmosfera del donar i de l’estimar que fa d’ells un únic Déu» (Benet XVI)

  • «Totes les prefiguracions de l’Antiga Aliança troben el seu acompliment en Jesucrist. Ell comença la seva vida pública després d’haver-se fet batejar per sant Joan Baptista al Jordà, i, després de la seva Resurrecció, dóna aquesta missió als apòstols: ‘Aneu, doncs, convertiu tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant, ensenyeu-los a observar tot allò que us he manat’ (Mt 28,19-20)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 1.223)