Avui celebrem la solemnitat del misteri que és en el centre de la nostra fe, del qual tot procedeix i al qual tot retorna. El misteri de la unitat de Déu i, alhora, de la seva subsistència en tres Persones iguals i distintes. Pare, Fill i Esperit Sant: la unitat en la comunió i la comunió en la unitat. Convé que els cristians, en aquest gran jorn, siguem conscients que aquest misteri és present en les nostres vides: des del Baptisme —que rebem en nom de la Santíssima Trinitat— fins la nostra participació en l'Eucaristia, que es fa per a la glòria del Pare, pel seu Fill Jesucrist, gràcies a l'Esperit Sant. I és el senyal pel qual ens reconeixem com cristians: el senyal de la Creu en nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant.

La missió del Fill, Jesucrist, consisteix en la revelació del seu Pare, del qual és la imatge perfecta, i en el do de l'Esperit, també revelat pel Fill. La lectura evangèlica proclamada avui ens ho mostra: el Fill ho rep tot del Pare en la perfecta unitat: «Totes les coses que té el Pare són meves», i l'Esperit rep tot el que Ell és, del Pare i del Fill. «Per això vaig dir —diu Jesús— ‘que rep d’allò meu i us ho anunciarà’» (Jn 16,15). I en una altre passatge d'aquest mateix discurs (15,26): «I quan vindrà el Paràclit que jo us enviaré del Pare, l’Esperit de la veritat que procedeix del Pare, ell donarà testimoni de mi».

Aprenguem de tot això la gran i consoladora veritat: la Trinitat Santíssima, lluny de posar-se a part, distant i inaccessible, ve a nosaltres, habita en nosaltres i ens transforma en els seus interlocutors. I això per mitjà de l'Esperit, el qual així ens guia fins a la veritat completa (cf. Jn 16,13). La incomparable “dignitat del cristià”, de la qual en parla algunes vegades sant Lleó Magne, es aquesta: posseir en si el misteri de Déu i, aleshores, tenir ja des d'aquesta terra la pròpia “ciutadania” en el cel (cf. Fl 3,20), és a dir, en el si de la Trinitat Santíssima.