1ª Lectura (1R 21,1-16): En aquell temps, Nabot, un home de Jezrael, tenia una vinya tocant al palau d'Acab, el rei de Samaria. Acab proposà a Nabot que li cedís la vinya per fer-se'n un hort tocant al palau, i a canvi d'aquella vinya n'hi oferia una de millor, o, si Nabot ho preferia, la pagaria amb diners. Nabot li respongué: «Déu me'n guard, de cedir mai l'heretat dels meus pares!» En sentir aquesta negativa, Acab se'n tornà tan contrariat i malhumorat que, arribant al seu palau, se n'anà al llit, girà la cara i no volia menjar res.

Jezabel, la reina, anà a trobar-lo i li preguntà: «Què et passa que estàs de mal humor i no vols menjar?». Ell respongué: «He proposat a Nabot de Jezrael que em cedís la vinya al preu que fos, o a canvi d'una altra vinya, si ell s'ho estimava més, però s'ha negat a cedir-me-la». La reina li va dir: «I tu ets rei d'Israel? Aixeca't, menja i no t'hi capfiquis, que la vinya de Nabot de Jezrael, ja te la donaré jo». I Jezabel va fer escriure unes cartes en nom d'Acab, i les va enviar amb el segell del rei als notables i als ancians que vivien amb Nabot a la ciutat de Jezrael. Les cartes deien: «Anuncieu un dejuni, poseu Nabot davant el poble reunit i feu comparèixer dos testimonis sense consciència, que l'acusin d'haver maleït Déu i el rei. Després traieu-lo fora i apedregueu-lo fins que haurà mort».

Els notables i els ancians de la ciutat compliren el que manaven les cartes de Jezabel: Anunciaren un dejuni, posaren Nabot davant el poble reunit, comparegueren els dos testimonis sense consciència, i l'acusaren a la presència de tot el poble d'haver maleït Déu i el rei. Aleshores el van treure fora de la ciutat, el van apedregar i va morir. Després van fer dir a Jezabel que Nabot havia estat apedregat i havia mort.

Quan ella rebé la notícia, digué al rei Acab: «Nabot és mort: Vés a prendre possessió de la vinya que no et volia vendre». Acab, en sentir que Nabot era mort, baixà cap a la vinya per prendre'n possessió.