La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dilluns 11 de durant l'any
1ª Lectura (1R 21,1-16): En aquell temps, Nabot, un home de Jezrael, tenia una vinya tocant al palau d'Acab, el rei de Samaria. Acab proposà a Nabot que li cedís la vinya per fer-se'n un hort tocant al palau, i a canvi d'aquella vinya n'hi oferia una de millor, o, si Nabot ho preferia, la pagaria amb diners. Nabot li respongué: «Déu me'n guard, de cedir mai l'heretat dels meus pares!» En sentir aquesta negativa, Acab se'n tornà tan contrariat i malhumorat que, arribant al seu palau, se n'anà al llit, girà la cara i no volia menjar res.

Jezabel, la reina, anà a trobar-lo i li preguntà: «Què et passa que estàs de mal humor i no vols menjar?». Ell respongué: «He proposat a Nabot de Jezrael que em cedís la vinya al preu que fos, o a canvi d'una altra vinya, si ell s'ho estimava més, però s'ha negat a cedir-me-la». La reina li va dir: «I tu ets rei d'Israel? Aixeca't, menja i no t'hi capfiquis, que la vinya de Nabot de Jezrael, ja te la donaré jo». I Jezabel va fer escriure unes cartes en nom d'Acab, i les va enviar amb el segell del rei als notables i als ancians que vivien amb Nabot a la ciutat de Jezrael. Les cartes deien: «Anuncieu un dejuni, poseu Nabot davant el poble reunit i feu comparèixer dos testimonis sense consciència, que l'acusin d'haver maleït Déu i el rei. Després traieu-lo fora i apedregueu-lo fins que haurà mort».

Els notables i els ancians de la ciutat compliren el que manaven les cartes de Jezabel: Anunciaren un dejuni, posaren Nabot davant el poble reunit, comparegueren els dos testimonis sense consciència, i l'acusaren a la presència de tot el poble d'haver maleït Déu i el rei. Aleshores el van treure fora de la ciutat, el van apedregar i va morir. Després van fer dir a Jezabel que Nabot havia estat apedregat i havia mort.

Quan ella rebé la notícia, digué al rei Acab: «Nabot és mort: Vés a prendre possessió de la vinya que no et volia vendre». Acab, en sentir que Nabot era mort, baixà cap a la vinya per prendre'n possessió.
Salm responsorial: 5
R/. Acolliu el meu anhel, Senyor.
Escolteu, Senyor, les meves paraules, acolliu el meu anhel. Estigueu atent, defenseu-me, rei meu i Déu meu.

Vós no sou un Déu que es complagui en la maldat, no acolliu el dolent a casa vostra; els qui viuen obcecats no resisteixen quan vós els mireu.

Detesteu els amics de males arts, extermineu els mentiders; l'home fals i sanguinari, Senyor, vós l'abomineu.
Versicle abans de l'Evangeli (Ps 118,105): Al·leluia. La vostra promesa fa llum als meus passos, és la claror que m'il·lumina el camí. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mt 5,38-42): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Heu sentit que es va dir: Ull per ull i dent per dent. Però jo us dic: no resistiu al dolent, al contrari, si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra; i a aquell que et vol posar un plet i prendre’t la túnica, dona-li també el mantell; i si algú t’obliga a fer mil passes, ves amb ell altres dues mil. A qui et demani, dona-li; i al qui et vol manllevar, no l’esquivis».

© Albada Editorial / evangeli.net

«Jo us dic: no resistiu al dolent»

Mn. Joaquim MESEGUER García (Rubí, Barcelona, Espanya)

Avui, Jesús ens ensenya que l'odi se supera en el perdó. La llei del talió era tot un progrés, ja que limitava el dret de venjança a una justa proporció: només pots fer a l'altre el que ell t'ha fet a tu, altrament seria una injustícia; això és el que vol dir l'aforisme d'«ull per ull, dent per dent». Tanmateix, era un progrés limitat, puix Jesucrist en l'Evangeli afirma la necessitat de superar la venjança amb l'amor; així ho va expressar Ell mateix quan, a la creu, va intercedir pels seus botxins: «Pare, perdona’ls, que no saben el que fan» (Lc 23,34).

No obstant, el perdó ha d'anar acompanyat de la veritat. No perdonem únicament perquè ens veiem impotents o ens sentim acomplexats. Sovint s'ha confós l'expressió “parar l'altra galta” amb la idea de la renúncia als nostres drets legítims. No es tracta pas d'això. Parar l'altra galta vol dir denunciar i interpel·lar al qui ho ha fet, amb un gest pacífic però decidit, la injustícia que ha comès; és com dir-li: «M'has pegat en una galta, ¿què, vols pegar-me també en l'altra?, ¿et sembla bé com estàs actuant?». Jesús va respondre amb serenitat a l'insolent criat del gran sacerdot: «Si he parlat malament, prova quin és el mal; però si he parlat bé, per què em pegues?» (Jn 18,23).

Veiem, doncs, quin ha de ser el capteniment del cristià: no buscar revenja, però sí mantenir-se ferm; estar obert al perdó i dir les coses clarament. Certament no és un art fàcil, però és l'única manera de posar fre a la violència i manifestar la gràcia divina a un món sovint mancat de gràcia. Sant Basili ens aconsella: «Creieu-me i oblidareu les injúries i els greuges que us vinguin del proïsme. Podreu veure els noms diversos que l'un i l'altre tindreu; a ell l'anomenaran colèric i violent, i a vosaltres mansuets i pacífics. Ell se'n penedirà un dia de la seva violència, i vosaltres no us en penedireu mai de la vostra mansuetud».

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «Comprenguin els cristians que en aquesta classe d’injúries que busquen reparar-se amb el càstig, els cristians han d’observar tal moderació que, un cop rebuda la injúria, no neixi l’odi» (Sant Agustí)

  • «També Jesús ens parla l’Evangeli de la santedat, i ens explica la nova llei, la seva. No només no s’ha de tornar a l’altre el mal que ens ha fet, sinó que hem d’esforçar-nos per fer el bé amb llarguesa» (Francesc)

  • «El respecte a la persona humana passa pel respecte del principi: ‘Que cadascú consideri el seu proïsme, sense exceptuar ningú, com un “altre jo”, i tingui en compte sobretot la seva vida i els mitjans necessaris per a viure-la dignament’ (Concili Vaticà II) (…)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 1.931)