La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Última newsletter: El cicle SANTORAL a evangeli.net
Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dijous XI de durant l'any

1ª Lectura (Ecli 48,1-15): Elies era un profeta de foc; les seves paraules cremaven com una fornal. Retirà del país el pa que els mantenia, i el seu zel va fer minvar la població. Amb la paraula de Déu estroncà les pluges del cel, i tres vegades en va fer caure foc. Quin respecte que imposes, Elies! Qui podrà mai gloriar-se de ser com tu? Vas ressuscitar un mort, per voler del Senyor, el vas fer tornar del país dels morts, però vas fer baixar reis a la fossa, homes poderosos que jeien al seu llit. Al Sinaí havies sentit com Déu amenaçava el poble, havies sentit en l'Horeb com decidia de castigar-lo. Vas ungir el qui havia de complir els càstigs de Déu i així vas deixar un profeta per successor.

Després, un terbolí se t'endugué enlaire, uns cavalls de foc et portaren al cel. Diu l'Escriptura que estàs a punt per venir, quan serà l'hora, a calmar la indignació de Déu abans no esclati, i fer que els pares es reconciliïn de tot cor amb els fills. Així prepararàs les tribus de Jacob. Feliços els qui, abans de morir, veuran el teu retorn! Potser ells tampoc no moriran, sinó que viuran una vida plena. Quan Elies desaparegué en la torbonada, Eliseu quedà ple del seu esperit. Mai ningú no el va fer tremolar, cap poder humà no va dominar el seu esperit. Cap miracle no li va ser negat, i fins mort el seu cos profetitzà. Obrava prodigis mentre vivia però va fer miracles després de mort.
Salm responsorial: 96
R/. Justos, celebreu festes en honor del Senyor.
El Senyor és rei. La terra ho celebra, se n'alegren totes les illes. Foscor i nuvolades vetllen entorn d'ell, justícia i raó sostenen el seu tron.

Davant d'ell avança un foc i abrusa els enemics tot al voltant. Els seus llamps enlluernen tot el món i la terra, en veure-ho, s'estremeix.

Es fonen com cera les muntanyes davant del Senyor de tota la terra. El cel proclama la seva justícia, i tots els pobles contemplen la seva glòria.

Queden avergonyits tots els idòlatres, que es gloriaven de falses divinitats; tots els àngels es prosternen davant d'ell.
Versicle abans de l'Evangeli (Rm 8,15): Al·leluia. Heu rebut un Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: Abbà, Pare! Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mt 6,7-15): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Quan pregueu, no parleu per parlar, com fan els pagans: es pensen que amb la seva xerrameca es faran escoltar. No sigueu, doncs, com ells, que bé sap el vostre Pare de què teniu necessitat abans que li ho demaneu.

»Vosaltres, pregueu així: ‘Pare nostre del cel, santifica el teu nom, vingui el teu Regne, que es faci la teva voluntat aquí a la terra com es fa en el cel. Dóna'ns avui el nostre pa de cada dia; perdona les nostres ofenses, així com nosaltres perdonem els qui ens ofenen; no permetis que caiguem en la temptació, i allibera'ns del mal’. Perquè, si perdoneu als altres les seves faltes, el vostre Pare celestial també us perdonarà a vosaltres; però si no els les perdoneu, el vostre Pare no us perdonarà les vostres».

«Si perdoneu als altres les seves faltes, el vostre Pare celestial també us perdonarà a vosaltres»

+ Mn. Joan MARQUÉS i Suriñach
(Vilamarí, Girona, Espanya)

Avui, Jesús proposa un ideal gran i difícil: el perdó de les ofenses. I estableix una mesura ben raonable: la nostra: «Si perdoneu als altres les seves faltes, el vostre Pare celestial també us perdonarà a vosaltres; però si no els les perdoneu, el vostre Pare no us perdonarà les vostres» (Mt 6,14-15). En un altre lloc havia donat la regla d'or de la convivència humana: «Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin; aquest és el resum de la Llei i els Profetes» (Mt 7,12).

Volem que Déu ens perdoni i que els altres també ho facin; però nosaltres ens resistim a fer-ho. Demanar perdó costa; però donar el perdó encara costa més. Si fóssim ben humils, no ens seria tan difícil; però l'orgull ens ho fa costerut. Per això podem establir l'equació següent: a més humilitat, més fàcil; a més orgull més difícil. Això et donarà una pista per conèixer el teu grau d'humilitat.

Acabada la guerra civil espanyola (any 1939), uns sacerdots excaptius van celebrar una missa d'acció de gràcies a l'església dels Omells. El celebrant, després de les paraules del Parenostre «perdoneu les nostres culpes», va quedar tallat i no podia continuar. No se'n veia en cor de perdonar aquells que els havien fet patir tant allà mateix en un camp de treballs forçats. Passada una estoneta, amb un silenci que es tallava, va reprendre la pregària: «així com nosaltres perdonem els nostres deutors». Després es van preguntar quina havia estat la millor homilia. Tots van estar d'acord: la del silenci del celebrant quan resava el Parenostre. Costa, però és possible amb l'ajuda del Senyor.

A més, el perdó que Déu ens dóna és total, arriba fins a l'oblit. Tendim a marginar els favors aviat, però les ofenses... Si els matrimonis les sabessin oblidar, s'evitarien i es solucionarien molts drames familiars.

Que la Mare de misericòrdia ens ajudi a comprendre els altres i a perdonar-los del tot.