La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Última newsletter: El cicle SANTORAL a evangeli.net
Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dimecres XII de durant l'any

1ª Lectura (2R 22,8-13;23,1-3): En aquells dies, Helquies, el gran sacerdot, digué a Safan, secretari de la cort reial: «He trobat en el temple el llibre de la Llei». I li donà el llibre. Safan el va llegir. Després anà a trobar el rei per dir-li que ja havia fet el recompte dels diners recaptats al temple i els havia donat als encarregats de les obres del temple del Senyor. També li anuncià que el sacerdot Helquies li havia donat un llibre, i el llegí a la presència del rei.

Quan el rei sentí tot el que deia el llibre, s'esquinçà els vestits. Després cridà el sacerdot Helquies, Ahicam, fill de Safan, Acobor, fill de Miquees, el secretari Safan i Asaïes, un dels seus ministres, i els digué: «Aneu a consultar el Senyor per mi, pel meu poble i per tot el país de Judà: després de sentir la lectura d'aquest llibre que heu trobat, veig que ha de ser molt gran la indignació del Senyor contra nosaltres, perquè els nostres pares no han fet cas del que deia aquest llibre ni han complert el que hi ha escrit».

Llavors el rei convocà tots els notables de Judà i Jerusalem i pujà al temple del Senyor amb els principals de Judà, els qui residien a Jerusalem, els sacerdots, els profetes i tot el poble, petits i grans, i ordenà que els llegissin tot el llibre de l'aliança trobat en el temple del Senyor. El rei, dret sobre una estrada, renovà l'aliança i es comprometé davant el Senyor a ser-li fidel i a complir els seus manaments, les seves prescripcions, els seus decrets amb tot el cor i amb tota l'anima, i a mantenir les clàusules de l'aliança tal com constaven en el llibre. I tot el poble es comprometé a ser fidel a l'aliança.
Salm responsorial: 118
R/. Mostreu-me, Senyor, el camí dels vostres decrets.
Mostreu-me, Senyor, el camí dels vostres decrets, que el vull seguir fins al final.

Feu-me entendre la vostra llei, que la vull guardar amb tot el cor.

Guieu-me pel camí dels manaments, que jo me l'estimo de debò.

Inclineu el meu cor al vostre pacte, feu que no em deixi subornar.

Aparteu els meus ulls dels qui són no-res; és el vostre camí el que em donarà la vida.

Mireu com estimo els vostres preceptes, doneu-me la vida, vós que sou just.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 15,4.5): Al·leluia. Estigueu en mi, i jo en vosaltres, diu el Senyor: Qui està en mi dóna molt de fruit. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mt 7,15-20): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Guardeu-vos dels falsos profetes, que vénen a vosaltres disfressats d'ovella, però per dintre són llops rapaços. Pels seus fruits els coneixereu. ¿Es cullen potser raïms dels cards, o figues dels arços? Tot arbre bo dóna fruits bons, i l'arbre dolent dóna fruits dolents. Un arbre bo no pot donar fruits dolents, ni un arbre dolent, donar fruits bons. Tot arbre que no dóna bon fruit és tallat i llençat al foc. Així, doncs, pels seus fruits els coneixereu».

«Pels seus fruits els coneixereu»

+ Mn. Antoni ORIOL i Tataret
(Vic, Barcelona, Espanya)

Avui, se'ns obre davant els ulls un nou contrast evangèlic, entre els arbres bons i dolents. Les afirmacions de Jesús al respecte són tan simples que semblen gairebé simplistes. I val a dir que no ho són gens! No ho són, com no ho és la vida real de cada dia.

Aquesta ens ensenya que hi ha bons que degeneren i acaben donant fruits dolents i que, a l'inrevés, hi ha dolents que canvien i acaben donant fruits bons. Què vol dir, doncs, en definitiva, que «tot arbre bo dóna fruits bons» (Mt 7,17)? Vol dir que el bo ho és en la mesura que no defalleix en fer el bé. Fa el bé i no se'n cansa. Fa el bé i no cedeix davant la temptació de fer el mal. Fa el bé i hi persevera fins a l'heroisme. Fa el bé i, si per ventura cedeix al cansament de fer-lo, cau en la temptació de fer el mal, o s'espanta davant l'exigència innegociable, ho reconeix sincerament, ho confessa en veritat, se'n penedeix de cor i... torna a començar.

Ah! I ho fa, entre altres raons, perquè sap que si no dóna bon fruit serà tallat i llançat al foc (el sant temor de Déu guarda la vinya dels bons ceps!) i perquè, coneixent la bondat dels altres a través de llurs bones obres, sap, no solament per experiència individual, sinó també per experiència social, que ell només a través dels fets i no de les soles paraules és bo i pot ser reconegut com a bo.

No n'hi ha prou amb dir: «Senyor, Senyor!». Com ens recorda sant Jaume, la fe s'acredita a través de les obres!: «Mostra'm, sense les obres, que tens fe, i jo, amb les obres, et mostraré la meva fe» (Jm 2,18).