La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Diumenge XIV (C) de durant l'any

1ª Lectura (Is 66,10-14c): Alegreu-vos amb Jerusalem, feu festa, tots els qui l'estimeu. Estigueu contents amb ella tots els qui portàveu dol per ella; sereu alletats amb l'abundància del seu consol i xuclareu les delícies de la seva llet. Això diu el Senyor: «Jo decantaré cap a ella, com un riu, la pau i el benestar, la riquesa de les nacions, com un torrent desbordant. Els teus nodrissons seran portats al braç i amanyagats sobre els genolls. Com una mare consola el seu fill, jo també us consolaré: a Jerusalem sereu consolats. Quan ho veureu, el vostre cor bategarà de goig i reviuran com l'herba els vostres ossos». La mà del Senyor es farà conèixer als seus servents.
Salm responsorial: 65
R/. Aclama Déu, tota la terra.
Aclama Déu, tota la terra. Canteu la glòria del seu nom, canteu la seva fama gloriosa. Digueu a Déu: «Que en són, d'admirables, les vostres obres!».

«Tota la terra es prosterna davant vostre i canta la glòria del vostre nom». Veniu a contemplar les gestes de Déu. Que n'és d'admirable el que fa amb els homes!

Convertí la mar en terra ferma, passaren el riu a peu eixut. Ell és la nostra alegria, ell que sempre governa amb el seu poder.

Veniu, fidels de Déu, escolteu-me; us contaré el que ha fet per mi. Beneït sigui Déu: No ha refusat la meva súplica, ni m'ha negat el seu amor.
2ª Lectura (Ga 6,14-18): Germans, Déu me'n guard de gloriar-me en res que no sigui la creu de nostre Senyor Jesucrist. En ella és com si el món fos crucificat per a mi i jo per al món. Ni la circumcisió ni la incircumcisió no tenen cap valor. L'únic que val és que hàgim estat creats de nou. Que la pau i la misericòrdia de Déu reposin sobre tots els qui mantenen aquest criteri i sobre l'Israel de Déu. A part d'això, que ningú no m'amoïni, perquè jo porto en el meu cos les marques distintives de Jesús. Germans, que la gràcia de nostre Senyor Jesucrist sigui amb el vostre esperit. Amén.
Versicle abans de l'Evangeli (Col 3,16a): Al·leluia. Que la paraula de Crist, en tota la seva riquesa, tingui estada entre vosaltres. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Lc 10,1-12.17-20): En aquell temps, el Senyor en designà uns altres setanta-dos i els envià de dos en dos perquè anessin davant seu a cada poble i a cada lloc per on Ell mateix havia de passar. Els deia: «La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l'amo dels sembrats que hi enviï més segadors. Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies, i no us atureu a saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa, digueu primer: ‘Pau en aquesta casa’. Si allí hi ha algú que n'és digne, la pau que li desitgeu reposarà damunt d'ell; si no, tornarà a vosaltres. Quedeu-vos en aquella casa, menjant i bevent el que tinguin: el qui treballa, bé es mereix el seu jornal. No aneu de casa en casa.

»Si entreu en una població i us acullen, mengeu el que us ofereixin, cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent: ‘El Regne de Déu és a prop vostre’. Però si entreu en una població i no us acullen, sortiu a les places i digueu: ‘Fins i tot la pols del vostre poble que se'ns ha encastat als peus, ens l'espolsem i us la deixem. Però sapigueu això: el Regne de Déu és a prop!’. Us asseguro que el dia del judici serà més suportable per a Sodoma que per a aquella població».

Els setanta-dos van tornar plens d'alegria i deien: «Senyor, fins els dimonis se'ns sotmeten pel poder del vostre nom». Jesús els digué: «Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp. Us he donat poder de trepitjar serps i escorpins i de vèncer tota la potència de l'enemic, i res no us farà mal. Però no us alegreu perquè els esperits se us sotmeten; alegreu-vos més aviat perquè els vostres noms estan inscrits en el cel».

«Aneu!»

+Dr. Josef ARQUER
(Berlin, Alemanya)

Avui, ens fixem en alguns que, entre la gentada, han procurat apropar-se a Jesucrist, que està parlant mentre contempla els camps plens d’espigues: «La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l'amo dels sembrats que hi enviï més segadors» (Lc 10,2). De sobte, fixa la seva mirada en ells i va senyalant uns quants, un per un: tu, tu i tu. Fins a setanta-i-dos...

Bocabadats, el senten dir que vagin, de dos en dos, a tots els pobles i llocs on Ell anirà. Potser algun haurà respost: —Però, Senyor, si jo tan sols he vingut per a escoltar-te, perquè és tan bonic el que dius!

Els Senyor els posa en alerta contra els perills que els assetjaran: «Aneu!: jo us envio com anyells enmig de llops». I, tot usant imatges acostumades en les paràboles, afegeix: «No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies» (Lc 10,3-4). Bo i interpretant el llenguatge expressiu de Jesús: —Deixeu de banda els mitjans humans. Jo us envio i això us bastarà. Tot i que us sentiu lluny, romandreu a prop, jo us acompanyo.

A diferència dels Dotze, cridats pel Senyor per tal que romanguessin amb Ell, els setanta-i-dos retornaran després a les seves famílies i a llur treball. I viuran allí allò que havien descobert al costat de Jesús: donar testimoni, cadascú al seu lloc, simplement ajudant als qui ens envolten a apropar-se a Jesucrist.

L’aventura acaba bé: «Els setanta-dos van tornar plens d'alegria» (Lc 10,17). Ajaguts al voltant de Jesucrist, li degueren contar les experiències d’aquell parell de dies en què descobriren la bellesa d’ésser testimonis.

En considerar avui aquell llunyà episodi, copsem que no és un pur record històric. Ens veiem al·ludits: podem sentir-nos junt al Crist present en l’Església i adorar-lo en l’Eucaristia. I el Papa Francesc ens anima a «portar Jesucrist a l’home, i conduir-lo a l’encontre amb Jesucrist, Camí, Veritat i Vida, realment present en l’Església i contemporani en cada home».

«Jo us envio»

Mn. Iñaki BALLBÉ i Turu
(Terrassa, Barcelona, Espanya)

Avui, l'Església contempla com, a més dels Dotze, hi havia molts deixebles que seguien el Senyor i havien estat cridats per Ell. D'entre tots aquells deixebles, Jesucrist n'elegeix setanta-dos per a una missió concreta. Els exigeix —igual que als Apòstols— total despreniment i abandonament complet en la Providència divina.

El Concili Vaticà II, en el Decret Apostolicam actuositatem, ens recorda que des del Baptisme cada cristià és cridat pel Crist a complir una missió. L'Església, en nom del Senyor, «exhorta vivament tots els laics a respondre de bona gana, amb generositat i amb promptitud a la veu de Crist, que avui els convida amb més insistència, i a l'impuls de l'Esperit Sant. En particular, els més joves haurien de sentir adreçada a ells aquesta crida i acceptar-la amb disponibilitat i magnanimitat. Car per mitjà d'aquest Sant Concili, el Senyor mateix torna a convidar tots els laics a unir-se a Ell amb una intimitat cada vegada més gran i a associar-se a la seva missió salvífica, considerant com a pròpies les seves coses; i els torna a enviar a tota ciutat i lloc on Ell ha d'arribar; a fi que, mitjançant les diverses formes i maneres de l'únic apostolat de l'Església, constantment adaptable a les noves necessitats dels temps, se li ofereixin com a col·laboradors, abundant sempre en l'obra divina, convençuts que llur treball no és pas inútil en el Senyor» (n. 33).

Crist vol inculcar als seus deixebles l'audàcia apostòlica; per això diu «jo us envio». I sant Joan Crisòstom comenta: «Això basta per a donar-vos ànim, això és suficient per tal que tingueu confiança i no temeu els qui us ataquen». L'audàcia dels Apòstols i dels deixebles provenia d'aquesta confiança certa d'haver estat enviats pel mateix Déu. Actuaven —tal com explicà amb fermesa el mateix Pere al Sanedrí— en el nom de Jesucrist Natzarè, «perquè, sota el cel, Déu no ha donat als homes cap altre nom que pugui salvar-nos» (Ac 4,12).