La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Divendres I de durant l'any

1ª Lectura (1S 8,4-7.10-22a): En aquells dies, tots els ancians d'Israel es reuniren, anaren a trobar Samuel, a Ramà, i li digueren: «Mira, tu t'has fet vell i els teus fills ja no són com tu. Dona'ns un rei que ens governi, com en totes les nacions». Aquesta proposta no agradà gens a Samuel, però Samuel ho encomanà al Senyor, i el Senyor li respongué: «Accedeix a tot això que el poble et demana. No és a tu que et rebutgen; és a mi que no em volen per rei».

Samuel transmeté les paraules del Senyor al poble que demanava un rei. Els digué: «Si voleu tenir un rei, penseu bé què us farà. Prendrà els vostres fills i els obligarà a servir en els seus carros de guerra i a escortar el seu propi carruatge, o bé els farà oficials del seu exèrcit, al comandament de mil, de cent o de cinquanta soldats. Us obligarà a llaurar els seus propis conreus i a segar els seus propis sembrats; a fabricar les seves armes i els guarniments dels seus carros de guerra. Us prendrà les filles per fer-ne pentinadores, cuineres i pastisseres de palau. S'apoderarà dels millors camps, de les millors vinyes, dels millors oliverars, per donar-los als seus oficials. Exigirà el deu per cent dels vostres sembrats i de les vostres vinyes, per pagar els seus servidors i els seus cortesans. Obligarà els vostres criats i les vostres criades, i els millors dels vostres bous i dels vostres ases, a treballar en obres públiques. Us exigirà el deu per cent dels vostres ramats. Tots vosaltres sereu els seus esclaus. Quan veureu tot això us exclamareu d'haver volgut un rei, però el Senyor no us escoltarà».

El poble no va fer cas de les raons de Samuel i va respondre: «És igual: nosaltres volem un rei, i ser com les altres nacions. Volem un rei que ens governi, que condueixi els nostres exèrcits i vingui amb nosaltres a la guerra». Samuel, després d'escoltar la decisió del poble, en va parlar al Senyor, i el Senyor li digué: «Accedeix a això que demanen: dona'ls un rei».
Salm responsorial: 88
R/. Senyor, cantaré tota la vida els vostres favors.
Senyor, feliç el poble que us aclama. Caminarà a la llum de la vostra mirada. Tot el dia celebrarà el vostre nom, enaltirà la vostra bondat.

Ve de vós la glòria del seu poder, alcem el front perquè vós ens estimeu; el nostre rei és del Sant d'Israel, és del Senyor l'escut que ens protegeix.
Versicle abans de l'Evangeli (Lc 7,16): Al·leluia. Ha aparegut entre nosaltres un gran profeta, Déu ha visitat el seu poble. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mc 2,1-12): Al cap d'uns quants dies, Jesús entrà novament a Cafar-Naüm. Va córrer la veu que era a casa, i s'hi aplegà tanta gent que no cabien ni davant la porta. Ell els anunciava la paraula.

Llavors vingueren uns homes a dur-li un paralític. El portaven entre quatre. Veient que amb tanta gent no podien dur-lo fins a Jesús, van fer un forat al sostre sobre l'indret on ell era i van baixar la llitera on jeia el paralític. Jesús, en veure la fe d'aquella gent, diu al paralític: «Fill, et són perdonats els pecats».

Hi havia allà asseguts uns mestres de la Llei que pensaven: «Com és que aquest parla així? Això és una blasfèmia! Qui pot perdonar els pecats sinó Déu?». A l'instant, Jesús s'adonà que pensaven així i els digué: «Per què penseu això dins vostre? Què és més fàcil, dir al paralític: ‘Et són perdonats els pecats’, o bé dir-li: ‘Aixeca't, pren la llitera i camina’? Doncs ara sabreu que el Fill de l'home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra. Llavors diu al paralític: «T'ho mano, aixeca't, pren la llitera i vés-te'n a casa».

Ell s'aixecà, prengué immediatament la llitera i va sortir a la vista de tothom. Tots quedaren sorpresos i donaven glòria a Déu. Deien: «No havíem vist mai res de semblant».

«Fill, et són perdonats els pecats (...). T'ho mano, aixeca't, pren la llitera i vés-te'n a casa»

Mn. Joan Carles MONTSERRAT i Pulido (Cerdanyola del Vallès, Barcelona, Espanya)

Avui veiem novament el Senyor envoltat d'una gentada: «N'hi anaren tants que no cabien ni davant de l'entrada» (Mc 2,2). El seu cor es desfà davant la necessitat dels altres i els procura tot el bé que es pot fer: perdona, ensenya i guareix alhora. Certament, els atorga ajuda a nivell material (en el cas d'avui, tot guarint una malaltia de paràlisi), però —en el fons— cerca el millor i primer per a cadascú de nosaltres: el bé de l'ànima.

Jesús-Salvador vol deixar-nos una esperança certa de salvació: Ell és capaç, fins i tot, de perdonar els pecats i de compadir-se de la nostra feblesa moral. Abans de res, diu taxativament: «Fill, et són perdonats els pecats» (Mc 2,5). Després, el contemplem associant el perdó dels pecats —que atorga generosament i incansable— a un miracle extraordinari, “palpable” amb els nostres ulls físics. Com una mena de garantia externa, com per obrir-nos els ulls de la fe, després de declarar el perdó dels pecats del paralític, el guareix la paràlisi: «‘T'ho mano, aixeca't, pren la llitera i vés-te'n a casa’. Ell s'aixecà, prengué immediatament la llitera i va sortir a la vista de tothom» (Mc 2,11-12).

Aquest miracle el podem reviure sovint nosaltres amb la Confessió. En les paraules d'absolució que pronuncia el ministre de Déu («Jo t'absolc en el nom del Pare, i del Fill i de l'Esperit Sant») Jesús ens atorga novament —de manera discreta— la garantia externa del perdó dels nostres pecats, garantia equivalent a la curació espectacular que va fer amb el paralític de Cafar-Naüm.

Ara comencem un nou temps ordinari. I ara se'ns recorda als creients la urgent necessitat que tenim de la trobada sincera i personal amb Jesucrist misericordiós. Ell ens convida en aquest temps a no fer rebaixes ni descuidar el necessari perdó que Ell ens ofereix en la seva cambra, a l'Església.

La nova web d'evangeli.net ja està disponible. Esperem que la distribució dels continguts i les noves funcionalitats facilitin la lectura i meditació de l'Evangeli i el seu comentari.