Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
Samuel transmeté les paraules del Senyor al poble que demanava un rei. Els digué: «Si voleu tenir un rei, penseu bé què us farà. Prendrà els vostres fills i els obligarà a servir en els seus carros de guerra i a escortar el seu propi carruatge, o bé els farà oficials del seu exèrcit, al comandament de mil, de cent o de cinquanta soldats. Us obligarà a llaurar els seus propis conreus i a segar els seus propis sembrats; a fabricar les seves armes i els guarniments dels seus carros de guerra. Us prendrà les filles per fer-ne pentinadores, cuineres i pastisseres de palau. S'apoderarà dels millors camps, de les millors vinyes, dels millors oliverars, per donar-los als seus oficials. Exigirà el deu per cent dels vostres sembrats i de les vostres vinyes, per pagar els seus servidors i els seus cortesans. Obligarà els vostres criats i les vostres criades, i els millors dels vostres bous i dels vostres ases, a treballar en obres públiques. Us exigirà el deu per cent dels vostres ramats. Tots vosaltres sereu els seus esclaus. Quan veureu tot això us exclamareu d'haver volgut un rei, però el Senyor no us escoltarà».
El poble no va fer cas de les raons de Samuel i va respondre: «És igual: nosaltres volem un rei, i ser com les altres nacions. Volem un rei que ens governi, que condueixi els nostres exèrcits i vingui amb nosaltres a la guerra». Samuel, després d'escoltar la decisió del poble, en va parlar al Senyor, i el Senyor li digué: «Accedeix a això que demanen: dona'ls un rei».
Ve de vós la glòria del seu poder, alcem el front perquè vós ens estimeu; el nostre rei és del Sant d'Israel, és del Senyor l'escut que ens protegeix.
I hi havia allí alguns dels escribes, que seien i pensaven en els seus cors: «Per què parla així aquest? Blasfema! Qui pot perdonar els pecats sinó únicament Déu?». I havent conegut immediatament Jesús en el seu esperit que així pensaven en els seus cors, els diu: «Per què penseu aquestes coses en els vostres cors? Què és més fàcil, dir al paralític: “Et són perdonats els teus pecats”, o dir: “Aixeca’t i agafa la teva llitera i camina”? Doncs, perquè sapigueu que el Fill de l’home té a la terra potestat de perdonar pecats -diu al paralític-: A tu t’ho dic: Aixeca’t, agafa la teva llitera i ves-te’n a casa teva». I s’aixecà, i al punt, agafant la llitera, se n’anà davant tothom, de manera que tots s’admiraren i donaren glòria a Déu, dient: «Mai no havíem vist res de semblant!».
© Albada Editorial / evangeli.net
«Fill, et són perdonats els teus pecats (...). A tu t’ho dic: Aixeca’t, agafa la teva llitera i ves-te’n a casa teva»
Mn. Joan Carles MONTSERRAT i Pulido (Cerdanyola del Vallès, Barcelona, Espanya)Avui veiem novament el Senyor envoltat d'una gentada: «I s’hi aplegaren molts, de tal manera que ja no cabien ni davant la porta» (Mc 2,2). El seu cor es desfà davant la necessitat dels altres i els procura tot el bé que es pot fer: perdona, ensenya i guareix alhora. Certament, els atorga ajuda a nivell material (en el cas d'avui, tot guarint una malaltia de paràlisi), però —en el fons— cerca el millor i primer per a cadascú de nosaltres: el bé de l'ànima.
Jesús-Salvador vol deixar-nos una esperança certa de salvació: Ell és capaç, fins i tot, de perdonar els pecats i de compadir-se de la nostra feblesa moral. Abans de res, diu taxativament: «Fill, et són perdonats els teus pecats» (Mc 2,5). Després, el contemplem associant el perdó dels pecats —que atorga generosament i incansable— a un miracle extraordinari, “palpable” amb els nostres ulls físics. Com una mena de garantia externa, com per obrir-nos els ulls de la fe, després de declarar el perdó dels pecats del paralític, el guareix la paràlisi: «‘A tu t’ho dic: Aixeca’t, agafa la teva llitera i ves-te’n a casa teva’. I s’aixecà, i al punt, agafant la llitera, se n’anà davant tothom» (Mc 2,11-12).
Aquest miracle el podem reviure sovint nosaltres amb la Confessió. En les paraules d'absolució que pronuncia el ministre de Déu («Jo t'absolc en el nom del Pare, i del Fill i de l'Esperit Sant») Jesús ens atorga novament —de manera discreta— la garantia externa del perdó dels nostres pecats, garantia equivalent a la curació espectacular que va fer amb el paralític de Cafar-Naüm.
Ara comencem un nou temps ordinari. I ara se'ns recorda als creients la urgent necessitat que tenim de la trobada sincera i personal amb Jesucrist misericordiós. Ell ens convida en aquest temps a no fer rebaixes ni descuidar el necessari perdó que Ell ens ofereix en la seva cambra, a l'Església.
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«En perdonar els pecats, va guarir l’home i va donar a entendre visiblement qui era Ell, en la seva persona. Ell era el Verb de Déu encarnat, amb potestat per a perdonar els pecats. Com a home es compadeix de nosaltres, i com a Déu s’apiada de nosaltres i perdona les nostres ofenses» (Sant Ireneu)
«L’Evangeli ens presenta Crist que venç les paràlisis de la humanitat. Descriu el poder de la misericòrdia divina que perdona i esborra tot pecat quan troba una fe autèntica. El mandat del Crist pot donar un tomb a la situació: ‘Aixeca’t, camina!’» (Francesc)
«El Senyor Jesucrist, metge de les nostres ànimes i dels nostres cossos, Ell que perdonà els pecats al paralític i li retornà la salut del cos, ha volgut que la seva Església continuï, en la força de l’Esperit Sant, la seva obra de guarició i de salvació, àdhuc a favor dels seus propis membres. És la finalitat dels dos sagraments de guarició: el sagrament de la Penitència i la Unció dels malalts» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 1.421)
