La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dimecres 16 de durant l'any

1ª Lectura (Jr 1,1.4-10): Paraules de Jeremies, fill d'Helquies, un dels sacerdots que residien a Anatot, en el territori de Benjamí. El Senyor em va fer sentir la seva paraula i em digué: «Abans que et modelés en les entranyes de la mare, ja et vaig conèixer, abans de néixer, ja et vaig consagrar i et vaig fer profeta, destinat a les nacions».

Jo li vaig respondre: «Ah, Senyor Déu meu, no sé parlar: encara soc un noi!». Però el Senyor em contestà: «No diguis que ets un noi. Tu aniràs a trobar tothom a qui jo t'enviaré, i els diràs allò que et manaré. No els tinguis por: Jo et faré costat per alliberar-te'n». Ho diu l'oracle del Senyor.

Llavors el Senyor em tocà la boca amb la seva mà i em digué: «Et poso les meves paraules als llavis. Des d'avui et dono autoritat sobre les nacions i els reialmes, per arrencar i enderrocar, per destruir i demolir, i també reconstruir i replantar».
Salm responsorial: 70
R/. Els meus llavis diran a tothom com m'ajudeu, Senyor.
En vós m'emparo, Senyor, que no en tingui un desengany. Deslliureu-me, traieu-me del perill, vós que sou bo; escolteu i salveu-me.

Sigueu el meu castell de refugi, la meva roca salvadora. Per a mi sou penyal i plaça forta. Déu meu, traieu-me de les mans de l'injust.

Vós sou la meva esperança, Déu meu, he confiat en vós, Senyor, des de petit. Vós em traguéreu de les entranyes de la mare, acabat de néixer em vaig emparar en vós.

D'un cap a l'altre del dia els meus llavis diran a tothom com m'ajudeu. M'instruïu, Déu meu, des de petit, i encara avui us proclamo admirable.
Versicle abans de l'Evangeli (---): Al·leluia. La llavor es la paraula de Déu, el sembrador és el Crist; tothom qui el troba viurà per sempre. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mt 13,1-9): En aquell temps, Jesús va sortir de la casa i es va asseure vora el llac. Es reuní tanta gent entorn d'Ell, que va haver de pujar en una barca i s'hi assegué. La gent es quedà vora l'aigua. Ell els va parlar llargament en paràboles. Deia: «Un sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se les van menjar. Unes altres llavors van caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida van germinar, ja que la terra tenia poc gruix; però, quan sortí el sol, recremà les plantes, i es van assecar, perquè no tenien arrels. Unes altres llavors van caure enmig dels cards; els cards van créixer i les ofegaren. Però una part de les llavors va caure en terra bona i donà fruit: unes llavors van donar el cent, unes altres el seixanta, unes altres el trenta per u. Qui tingui orelles, que escolti».

«Un sembrador va sortir a sembrar»

P. Julio César RAMOS González SDB (Mendoza, Argentina)

Avui, Jesús —en la ploma de Mateu— comença a introduir-nos en els misteris del Regne, a través d'aquesta manera tan característica de presentar-nos la seva dinàmica per mitjà de paràboles.

La llavor és la paraula proclamada, i el sembrador és Ell mateix. Aquest no cerca sembrar en el millor dels terrenys per tal d'assegurar-se la millor collita. Ell ha vingut per tal que tots «tinguin vida, i en tinguin a desdir» (Jn 10,10). Per això, no escatima en escampar grapats generosos de llavors, sia «arran del camí» (Mt 13,4), com en «un terreny rocós» (v. 5), o «enmig dels cards» (v. 7), i, finalment, en «terra bona» (v. 8).

Així, les llavors llençades per generosos punys produeixen el percentatge de rendiment que les possibilitats “toponímiques” li permeten. El Concili Vaticà II ens diu: «La Paraula de Déu és comparada a la llavor sembrada en un camp: els qui l'escolten amb fe i s'uneixen al petit ramat de Crist han acceptat el Regne mateix; després la llavor, per la seva pròpia virtut, germina i creix fins al temps dels esplets» (Lumen gentium, n. 5).

«Els qui escolten amb fe», ens diu el Concili. Tu estàs habituat a escoltar-la, potser a llegir-la, i fins i tot a meditar-la. Segons la profunditat de la teva audició en la fe, serà la possibilitat de rendiment en els fruits. Tot i que aquests vénen, en certa manera, garantits per la potència vital de la paraula-llavor, no és menor la responsabilitat que et pertoca a la seva atenta audició. Per això, «Qui tingui orelles, que escolti» (Mt 13,9).

Demana avui al Senyor l'ànsia del profeta: «Quan m'arribava la teva paraula, jo la devorava: ella ha estat el goig i l'alegria del meu cor. Jo porto el teu nom, Senyor, Déu de l'univers» (Jr 15,16).

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «El sembrador diví llança també ara la seva llavor: ens convida a què propaguem el diví missatge, amb la doctrina i amb l’exemple» (Sant Josepmaria)

  • «El Senyor llança amb abundància i gratuïtat la llavor de la Paraula de Déu, el sembrador no es desanima perquè sap que part d’aquesta llavor està destinada a caure en ‘terra bona’, és a dir, en cors ardents i capaços d’acollir la Paraula amb disponibilitat, pel bé de tothom» (Benet XVI)

  • «Les paràboles són com miralls per a l’home: acull la paraula com una terra dura o com una terra bona? què en fa dels talents rebuts? Jesús i la presència del Regne en el món són secretament al cor de les paràboles (...)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 546)