Avui contemplem Déu com un agricultor bo i magnànim, que ha sembrat a mans plenes. No ha estalviat res per a la redempció de l'home; ho ha esmerçat tot en el seu propi Fill Jesucrist, que com gra colgat a terra (mort i sepultura) ha esdevingut amb la seva santa Resurrecció vida i resurrecció nostra.

Déu és un agricultor que sap esperar. Els temps pertanyen al Pare, perquè només Ell sap el dia i l'hora (cf. Mc 13,32) de segar i batre. I Déu espera. I també nosaltres hem d'esperar tot sincronitzant el rellotge de la nostra esperança amb el designi salvador de Déu. Diu Sant Jaume: «Mireu com el pagès espera el fruit preciós de la terra, i hi té paciència fins que ha rebut la pluja primerenca i la tardana» (Jm 5,7). Déu espera la collita tot fent-la créixer amb la seva gràcia. Nosaltres tampoc no ens hem d'adormir; hem de col·laborar amb la gràcia de Déu tot prestant-li la nostra cooperació i no posant obstacles a aquesta acció transformadora de Déu.

El conreu de Déu que neix i creix ací a la terra és un fet visible en els seus efectes; els podem copsar en els miracles autèntics i en els exemples clamorosos de santedat de vida. Hi ha molta gent que després d'haver sentit totes les paraules i el brogit d'aquest món, tenen fam i set de sentir la Paraula de Déu, autèntica, allà on es troba viva i encarnada. Hi ha milers de persones que viuen la seva pertinença a Jesucrist i a l'Església amb el mateix entusiasme que a la primeria de l'Evangeli, puix que la paraula divina «troba la terra on germinar i donar fruit» (Sant Agustí); ens cal, doncs, aixecar la nostra moral i mirar el futur amb els ulls de la fe.

L'èxit de la collita no rau en les nostres estratègies humanes ni en el marketing, sinó en la iniciativa salvadora de Déu “ric en misericòrdia” i en l'eficàcia de l'Esperit Sant, que pot transformar les nostres vides perquè donem fruits saborosos de caritat i d'alegria contagiosa.