La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Divendres XVII de durant l'any

Podcast Descarregar
1ª Lectura (Jr 26,1-9): Al començament del regnat de Joaquim, fill de Josies, rei de Judà, el Senyor va fer sentir a Jeremies aquesta paraula: «Això diu el Senyor: Estigue't a l'atri del temple del Senyor i, a la gent de totes les poblacions de Judà que ve al temple per adorar el Senyor, digue'ls les paraules que t'he comunicat, sense treure'n ni una. Qui sap si en faran cas, veuran el mal que han fet, se'n penediran i jo em podré desdir del mal que pensava fer-los. Digue'ls: Això diu el Senyor: Si no m'obeïu, si no compliu la meva Llei i no feu cas del que us diuen els meus servents, els profetes, que jo us envio inútilment cada matí, faré amb aquest temple el que vaig fer amb Siló, i faré també que tots els pobles de la terra se serveixin del nom d'aquesta ciutat en les seves malediccions».

Els sacerdots, els profetes i tota la gent van sentir com Jeremies deia tot això en el temple del Senyor, i així que acabà de dir tot el que el Senyor li havia manat, l'agafaren i li digueren: «Et matarem. Per què has de profetitzar, en el nom del Senyor, que aquest temple acabarà com Siló i aquesta ciutat quedarà desolada i sense cap habitant?». Tot el poble es reuní al voltant de Jeremies en el temple del Senyor.
Salm responsorial: 68
R/. Escolteu-me, Déu meu, vós que estimeu tant.
Són més que els cabells del meu cap els qui m'odien perquè sí; són més forts que jo mateix els qui em volen mal sense motiu. M'obligaran a tornar allò que no he pres?

Per vós he d'aguantar els escarnis, i abaixo els ulls, avergonyit; els meus germans em consideren foraster, em desconeixen els meus familiars. El zel del vostre temple em consumia, i he hagut de rebre els insults dels qui us ultratgen.

A vós us prego, Senyor, en aquesta hora propícia; escolteu-me, Déu meu, vós que estimeu tant, vós que sou fidel a salvar els amics.
Versicle abans de l'Evangeli (1Pe 1,25): Al·leluia. La paraula del Senyor dura per sempre, i aquesta paraula és l'evangeli que us és anunciat. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mt 13,54-58): En aquell temps, Jesús arribà a Natzaret, el seu poble, i instruïa la gent a la sinagoga. Ells se n'estranyaven i deien: «D'on li vénen, aquesta saviesa i aquests miracles que fa? ¿No és el fill del fuster? La seva mare, ¿no és aquella que es diu Maria? Els seus germans, ¿no es diuen Jaume, Josep, Simó i Judes? I les seves germanes, ¿no viuen totes entre nosaltres? D'on li ve, tot això?». I no eren capaços d'acceptar-lo. Jesús els digué: «Un profeta només és menyspreat al seu poble i a casa seva». I no va fer allí gaires miracles, perquè ells no tenien fe.

«Un profeta només és menyspreat al seu poble i a casa seva»

Mn. Jordi POU i Sabater (Sant Jordi Desvalls, Girona, Espanya)

Avui, com ahir, parlar de Déu a aquells qui ens coneixen de sempre és difícil. En el cas de Jesús, Sant Joan Crisòstom comenta: «La gent de Natzaret s'admira d'Ell, però aquesta admiració no els porta a creure en Ell sinó a sentir enveja, com si diguessin: ‘Per què Ell i no jo?’». Jesús coneixia bé aquells que en lloc d'escoltar-lo s'escandalitzaven d'Ell. Eren parents, amics, veïns als quals apreciava, però justament a aquests no els podrà fer arribar el seu missatge de salvació.

Nosaltres —que no podem fer miracles ni tenim la santedat de Crist— no provocarem enveges (tot i que en ocasions, si realment ens esforcem per viure cristianament, això pot passar). Sigui com sigui, igual que Jesús, ens trobarem sovint que aquells a qui més estimem o apreciem són els qui no ens escolten. En aquest sentit, cal tenir present, també, que es veuen més els defectes que les virtuts i que aquells que hem tingut a prop nostre durant anys poden dir interiorment: —Tu que feies (o fas) això o allò altre, què m'has d'ensenyar a mi?

Predicar o parlar de Déu entre els del nostre poble o família és difícil però necessari. Cal dir que Jesús quan va a casa seva hi va precedit de la fama dels seus miracles i de la seva paraula. Potser a nosaltres també ens caldrà, una mica, establir una certa fama de santedat fora (i dins) de casa abans de “predicar” els de casa.

Sant Joan Crisòstom afegeix en el seu comentari: «Fixa't, t'ho prego, en l'amabilitat del Mestre: no els castiga per no escoltar-lo, sinó que amb dolcesa diu: ‘Un profeta només és mal rebut a la seva pàtria i entre els de casa seva’ (Mt 13,57)». És evident que Jesús marxaria amb una certa tristesa, però que continuaria pregant per tal que la seva paraula salvadora fos ben rebuda en el seu poble. I nosaltres (que res haurem de perdonar o passar per alt), igualment, haurem de pregar perquè la paraula de Jesús arribi a aquells que estimem, però que no volen escoltar-nos.

La nova web d'evangeli.net ja està disponible. Esperem que la distribució dels continguts i les noves funcionalitats facilitin la lectura i meditació de l'Evangeli i el seu comentari.