Avui, succeeix sovint que els cristians es preocupen molt per les conseqüències socials, culturals i polítiques de llur compromís, alhora que segueixen considerant la fe com una pressuposició òbvia de la vida comuna. En realitat, però, aquest pressupòsit no solament no apareix com a tal, sinó que àdhuc amb freqüència és negat.

Necessitem redescobrir el camí de la fe. No podem deixar que la sal esdevingui sosa i la llum romangui oculta (cf. Mt 5,13-16). Igual que la samaritana, també l'home actual pot sentir novament la necessitat d'apropar-se al pou per a escoltar Jesús, que ens convida a creure en Ell i a extraure l'aigua que brolla de la seva font (cf. Jn 4,14). Hem de descobrir de nou el gust d'alimentar-nos amb la Paraula de Déu i el Pa de la vida, ofert com a sosteniment a tots els que són els seus deixebles (cf. Jn 6,51).

—Creure en Jesucrist és, per tant, el camí per a poder arribar de manera definitiva a la salvació.