La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dissabte XVII de durant l'any

1ª Lectura (Lv 25,1.8-17): El Senyor digué a Moisès dalt la muntanya del Sinaí: «Compta fins a set els anys de repòs de la terra, que són set vegades set anys, i passats set anys de repòs, la suma d'anys serà de quaranta-nou. Aleshores, arribat el dia deu del setè mes, que és el dia de l'Expiació, feu que passin per tot el país tocant el corn, proclamant sant l'any cinquanta i declarant lliures tots els habitants del país. És un any jubilar, i els qui s'havien venut les propietats recobraran el seu patrimoni i es reuniran amb la seva família. Cada cinquanta anys és un any jubilar: aquell any no heu de sembrar, ni segar el que produeix la terra sola, ni veremar les vinyes que deixareu incultes. L'any jubilar és un any sant: mengeu el que colliu directament del camp.

»L'any jubilar cadascú ha de recobrar el seu patrimoni. Per això en les compres i vendes, perquè ningú no perjudiqui l'altre, les terres s'han de valorar segons el nombre de collites que hi haurà fins a l'any jubilar: les terres valdran més o menys segons els anys que faltin, ja que només compreu i veneu un nombre de collites. Ningú no ha de perjudicar l'altre: reverencieu el vostre Déu, que sóc jo, el Senyor».
Salm responsorial: 66
R/. Que us lloïn les nacions, Déu nostre, que us lloïn tots els pobles alhora.
Que Déu s'apiadi de nosaltres i ens beneeixi, que ens faci veure la claror de la seva mirada. La terra coneixerà els vostres designis, i tots els pobles veuran la salvació.

Que s'alegrin els pobles i cridin de goig. Vós regiu el món amb justícia, regiu les nacions amb rectitud, i guieu els pobles de la terra.

La terra ha donat el seu fruit, el Senyor, el nostre Déu, ens beneeix. Que Déu ens beneeixi, i el venerin d'un cap a l'altre de la terra.
Versicle abans de l'Evangeli (Mt 5,10): Al·leluia. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mt 14,1-12): En aquell temps, el tetrarca Herodes va sentir parlar de l'anomenada de Jesús i digué als seus cortesans: «Aquest és Joan Baptista: ha ressuscitat d'entre els morts, i per això té el poder de fer miracles».

En efecte, Herodes havia fet agafar Joan, l'havia encadenat i l'havia tancat a la presó, a causa d'Herodies, la dona del seu germà Felip. Joan li deia: «No t'és permès de conviure amb ella». Herodes el volia fer matar, però tenia por del poble, que considerava Joan un profeta.

El dia del natalici d'Herodes, la filla d'Herodies va ballar davant els convidats, i va agradar tant a Herodes que aquest es comprometé amb jurament a donar-li el que demanés. Ella, instigada per la seva mare, digué: «Dóna'm aquí mateix, en una safata, el cap de Joan Baptista». El rei es va entristir, però a causa del jurament que havia fet davant els convidats manà que l'hi donessin, i va fer decapitar Joan a la presó. Van dur el cap en una safata, el donaren a la noia, i ella el va portar a la seva mare. Els deixebles de Joan anaren a endur-se'n el cos i li donaren sepultura. Després ho van fer saber a Jesús.

«El tetrarca Herodes va sentir parlar de l'anomenada de Jesús»

Mn. Joan Pere PULIDO i Gutiérrez Secretari del bisbe de Sant Feliu
(Sant Feliu de Llobregat, Espanya)

Avui, la litúrgia ens convida a contemplar una injustícia: la mort de Joan Baptista; i, alhora, descobrir en la Paraula de Déu la necessitat d'un testimoniatge clar i concret de la nostra fe per a omplir el món d'esperança.

Us convido a centrar la nostra reflexió en el personatge del tetrarca Herodes. Realment, per a nosaltres, és un contratestimoni, però ens ajudarà a destacar alguns aspectes importants per al nostre testimoniatge de fe enmig del món. Herodes «va sentir parlar de l'anomenada de Jesús» (Mt 14,1). Aquesta afirmació remarca una actitud aparentment correcta, però poc sincera. És la realitat que avui podem trobar en moltes persones i, potser també en nosaltres. Molta gent ha sentit parlar de Jesús, però, ¿qui és Ell realment?, ¿quina implicació personal trobem en Ell?

Primer de tot, cal donar una resposta correcta; la del tetrarca Herodes no passa de ser una vaga informació: «Aquest és Joan Baptista: ha ressuscitat d'entre els morts» (Mt 14,2). Ben segur que trobeu a faltar la afirmació de Pere davant la pregunta de Jesús: «‘I vosaltres, ¿qui dieu que sóc?’. Simó Pere li respongué: ‘Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu’» (Mt 16,15-16). I aquesta afirmació no deixa lloc a la por o a la indiferència, sinó que dóna pas a un testimoniatge fonamentat en l'Evangeli de l'esperança. Així ho definia Sant Joan Pau II en la seva Exhortació apostòlica L'Església a Europa: «Amb tota l'Església, convido els meus germans i germanes en la fe a obrir-se constantment amb confiança a Crist i a deixar-se renovar per Ell, anunciant amb el vigor de la pau i de l'amor a totes les persones de bona voluntat que, qui troba el Senyor coneix la Veritat, descobreix la Vida i reconeix el Camí que condueix a ella».

Que la Mare de Déu, avui dissabte, la Mare de l'esperança, ens ajudi a descobrir realment Jesús i a donar un bon testimoniatge als nostres germans.