La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dimarts 18 de durant l'any
1ª Lectura (Jr 30,1-2.12-15.18-22): Paraula que el Senyor va fer sentir a Jeremies. Li va dir: «Això diu el Senyor, Déu d'Israel: Escriu en un llibre totes les paraules que jo t'he dit. Això diu el Senyor a la ciutat de Sió: La teva ferida està enverinada, el dolor del teu mal és viu; no hi ha ningú que hi posi remei, i la ferida no es tanca. Tots els teus amants t'han oblidat, ja no s'interessen per tu, perquè t'he donat un cop com el d'un enemic, una lliçó duríssima. Què crides, de la teva ferida, del dolor viu del teu mal? Són tantes les teves culpes, has comès tants pecats, que jo t'he fet tot això.

»Però, això diu el Senyor: Jo renovaré la població de Jacob, em compadiré de les seves viles: cada ciutat serà reconstruïda sobre les seves ruïnes i coronada amb una ciutadella. S'hi sentiran els cants d'acció de gràcies i els crits de la gent que es diverteix. Els multiplicaré i no minvaran, serà una població molt densa. Tindran tants fills com en temps passats, faré que l'assemblea del poble sigui una institució ferma, i castigaré els seus opressors. Un dels seus els presidirà, els governarà un cap sortit d'entre ells; jo el faré venir a prop meu i que s'acosti a mi perquè, si jo no l'invités a acostar-se'm, qui s'hi atreviria?, diu l'oracle del Senyor. Llavors vosaltres sereu el meu poble, i jo seré el vostre Déu».
Salm responsorial: 101
R/. Quan el Senyor restaurarà Sió, hi apareixerà la seva glòria.
Que quedi escrit per a les generacions que vindran, i el poble creat de nou lloarà el Senyor. El Senyor mira des de les altures del cel, des del seu lloc sagrat, guaita la terra, per escoltar el plany dels captius, per alliberar els condemnats a mort.

Els fills dels vostres servidors viuran segurs, els seus descendents es mantindran a la vostra presència. Anunciaran a Sió el nom del Senyor, anunciaran la seva lloança a Jerusalem, quan s'hi apleguin pobles i reialmes per donar culte al Senyor.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 1,49): Al·leluia. Rabí, vós sou el Fill de Déu, sou el Rei d'Israel. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mt 14,22-36): En aquells dies, quan la gent hagué menjat, Jesús manà als deixebles que pugessin a la barca i que el precedissin a l’altra riba, mentre acomiadava les multituds. I quan les hagué acomiadat, pujà a la muntanya a pregar tot sol. Arribat el vespre, encara s’estava allà tot sol.

Mentrestant, la barca ja era enmig del mar a molts estadis, batuda per les ones, perquè el vent era contrari. I a la quarta vetlla de la nit, anà cap a ells caminant sobre el mar. Però els deixebles, veient-lo caminar sobre el mar, s’espantaren, i deien: «És un fantasma»; i cridaren de por. Però de seguida Jesús els digué: «Tingueu confiança! Soc jo, no tingueu por!». I responent-li Pere, digué: «Senyor, si ets tu, mana’m anar a tu sobre les aigües». I ell diu: «Vine!». I baixant Pere de la barca, caminà sobre les aigües, i anà cap a Jesús. Però veient fort el vent, va tenir por, i començant a enfonsar-se, cridà dient: «Senyor, salva’m!». I a l’instant Jesús, estenent la mà, l’agafà, i li digué: «Quina poca fe! Per què has dubtat?». I quan pujaren a la barca, el vent cessà. Els qui eren a la barca l’adoraren, dient: «Veritablement tu ets Fill de Déu!».

I havent fet la travessia, tocaren terra a Genesaret. I reconeixent-lo els homes d’aquell lloc, donaren avís per tota aquella contrada, i li portaren tots els malalts. I li suplicaven que els deixés tocar ni que fos la franja del seu mantell. I tots els qui el tocaren quedaren sans.

© Albada Editorial / evangeli.net

«Senyor, si ets tu, mana’m anar a tu sobre les aigües»

Fra Lluc TORCAL Monjo de Monestir de Sta. Mª de Poblet (Santa Maria de Poblet, Tarragona, Espanya)

Avui no veurem Jesús dormint a la barca mentre aquesta s'enfonsa, ni calmant la tempesta amb una sola paraula increpatòria, suscitant així l'admiració dels deixebles (cf. Mt 8,23-27). L'acció d'avui no deixa de ser, però, menys desconcertant: tant per als primers deixebles com per a nosaltres.

Jesús havia obligat els deixebles a pujar a la barca i anar cap a l'altra riba; havia acomiadat tothom després d'haver assaciat la multitud afamada i havia romàs tot sol a la muntanya immers profundament en la pregària (cf. Mt 14,22-23). Els deixebles, sense el Mestre, avançaven amb dificultats. Fou llavors quan Jesús s'apropà a la barca caminant sobre l'aigua.

Com correspon a persones normals i sensates, els deixebles s'esveraren en veure'l: els homes no solen caminar sobre l'aigua i, per tant, havien d'estar veient un fantasma. Però s'equivocaven: no es tractava d'una il·lusió, sinó que tenien davant el mateix Senyor, que els invitava —com tantes altres vegades— a no tenir por i a confiar en Ell per desvetllar en ells la fe. Aquesta fe s'exigí, en primer lloc, a Pere, el qual digué: «Senyor, si ets tu, mana’m anar a tu sobre les aigües» (Mt 14,28). Amb aquesta resposta, Pere mostrà que la fe consisteix en l'obediència a la paraula de Crist: no digué pas «fes que camini sobre les aigües» sinó que volia seguir allò que el mateix i únic Senyor li manés per poder creure en la veracitat de les paraules del Mestre.

Els seus dubtes li feren trontollar la incipient fe, però conduïren a la confessió dels altres deixebles, ara amb el Mestre present: «Veritablement tu ets Fill de Déu!» (Mt 14,33). «El grup d'aquells que ja eren apòstols, però que encara no creien, perquè veieren que les aigües jugaven sota els peus del Senyor i que en el moviment agitat de les onades els passos del Senyor eren segurs, (...) van creure que Jesús era el vertader Fill de Déu, confessant-lo com a tal» (Sant Ambròs).

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «La pregària és conversa i diàleg amb Déu: seguretat de les coses que s’esperen, igualtat de condició i d’honor amb els àngels, esmena dels pecats, remei dels mals, garantia dels bens futurs» (Sant Gregori de Nissa)

  • «Què és la pregària? Correntment es considera que és un col·loqui. I en un col·loqui hi ha sempre un “jo” i un “tu”. En aquest cas un Tu amb T majúscula. Més important es el Tu, perquè la nostra oració té l’inici en Déu» (Sant Joan Pau II)

  • «No hi ha cap més camí de la pregària cristiana que el Crist. Tant si la nostra pregària és comunitària com personal, tant si és oral com interior, només té accés al Pare si preguem en el nom» de Jesús (...)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 2.664)