La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Última newsletter: El cicle SANTORAL a evangeli.net
Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dijous XVIII de durant l'any

1ª Lectura (Jr 31,31-34): Vindran dies, diu l'oracle del Senyor, que pactaré amb el casal d'Israel i amb el casal de Judà una aliança nova. No serà com l'aliança que vaig pactar amb els seus pares el dia que els vaig donar la mà per fer-los sortir del país d'Egipte; aquella aliança, ells la van trencar, tot i que jo era el seu amo, diu l'oracle del Senyor. L'aliança que jo pactaré després d'aquells dies amb el casal d'Israel serà aquesta, diu l'oracle del Senyor: Posaré la meva llei en el seu interior, l'escriuré en els seus cors. Llavors jo seré el seu Déu, i ells seran el meu poble. No caldrà que s'instrueixin l'un a l'altre dient: «Coneixeu qui és el Senyor», perquè tots em coneixeran; del més petit al més gran, diu l'oracle del Senyor, ja que els perdonaré la culpa i no recordaré més el seu pecat.
Salm responsorial: 50
R/. Déu meu, creeu en mi un cor ben pur.
Déu meu, creeu en mi un cor ben pur, feu renéixer en mi un esperit ferm. No em llanceu de la vostra presència, ni em prengueu el vostre esperit sant.

Torneu-me el goig de la vostra salvació, que em sostingui un esperit magnànim. Ensenyaré els vostres camins als pecadors, i tornaran a vós els qui us han abandonat.

Les víctimes no us satisfan, si us oferia un holocaust, no me'l voldríeu. La víctima que ofereixo és un cor penedit; un esperit que es penedeix, vós, Déu meu, no el menyspreeu.
Versicle abans de l'Evangeli ((Mt 16,18)): Al·leluia. Tu ets Pere. Sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església, i les portes del Reialme de la Mort no li podran resistir. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mt 16,13-23): En aquells dies, Jesús va arribar a la regió de Cesarea de Felip, i preguntava als seus deixebles: «Qui diu la gent que és el Fill de l'home?». Ells respongueren: «Uns diuen que és Joan Baptista; d'altres, Elies; d'altres, Jeremies o algun dels profetes». Ell els pregunta: «I vosaltres, qui dieu que sóc?». Simó Pere li respongué: «Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu». Llavors Jesús li va dir: «Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t'ho han revelat els homes, sinó el meu Pare del cel! I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les forces del reialme de la mort no la podran dominar. Et donaré les claus del Regne del cel; tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra quedarà deslligat al cel». Després va manar als seus deixebles que no diguessin a ningú que ell era el Messies.

Des d'aleshores Jesús començà a explicar als deixebles que calia que anés a Jerusalem i que patís molt de part dels notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei, i que havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia. Llavors Pere, prenent-lo a part, es posà a renyar-lo dient: «Déu te'n guard, Senyor! A tu això no et passarà». Però Jesús es girà i digué a Pere: «Vés-te'n d'aquí, Satanàs! Em vols fer caure, perquè no veus les coses com Déu, sinó com els homes».

«No veus les coses com Déu, sinó com els homes»

Mn. Joaquim MESEGUER García
(Rubí, Barcelona, Espanya)

Avui, Jesús proclama afortunat Pere per la seva encertada declaració de fe: «Simó Pere li respongué: ‘Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu’. Llavors Jesús li va dir: ‘¡Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t'ho han revelat els homes, sinó el meu Pare del cel!’» (Mt 16,16-17). En aquesta felicitació Jesús promet a Pere el primat en la seva Església; però poc després li fa una reconvenció per manifestar una idea massa humana i equivocada del Messies: «Llavors Pere, prenent-lo a part, es posà a renyar-lo dient: ‘¡Déu te'n guard, Senyor! A tu això no et passarà!’. Però Jesús es girà i digué a Pere: ‘¡Vés-te'n d'aquí, Satanàs! Em vols fer caure, perquè no veus les coses com Déu, sinó com els homes’» (Mt 16,22-23).

Hem d'agrair als evangelistes que ens presentin els primers deixebles de Jesús tal com eren: no uns personatges idealitzats, sinó gent de carn i ossos, com nosaltres, amb llurs virtuts i defectes; això ens els fa propers i ens ajuda a veure que el perfeccionament en la vida cristiana és un camí que tots hem de fer i que ningú no neix ensenyat.

Com que ja sabem de quina manera va anar la història, acceptem que Jesucrist hagi estat el Messies sofrent profetitzat per Isaïes i hagi donat la seva vida a la creu. El que ens costa més d'acceptar és que nosaltres haguem de continuar fent present la seva obra a través del mateix camí d'entrega, renúncia i sacrifici. Imbuïts com estem en una societat que propugna l'èxit ràpid, aprendre sense esforç i de manera divertida, i aconseguir el màxim guany amb el mínim treball, és fàcil que acabem veient les coses més com els homes que com Déu. Un cop rebut l'Esperit Sant, Pere va aprendre per on passava el camí que havia de seguir i va viure en l’esperança. «Les tribulacions del món són plenes de tristor i buides de premi; però les que sofrim per Déu es veuen suavitzades per l'esperança d'un premi etern» (Sant Efrem).