La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Diumenge II (B) de durant l'any

Text de l'Evangeli (Jn 1,35-42): En aquell temps, Joan tornava a ser en el mateix lloc amb dos dels seus deixebles i, fixant la mirada en Jesús que passava, va exclamar: «Mireu l'anyell de Déu!». Quan aquells dos deixebles el sentiren parlar així, van seguir Jesús. Ell es girà i, en veure que el seguien, els preguntà: «Què busqueu?». Ells li digueren: «Rabí -que vol dir "mestre"-, on us allotgeu?». Els respon: «Veniu i ho veureu». Ells hi anaren, veieren on s'estava i es quedaren amb Ell aquell dia. Eren cap a les quatre de la tarda. Un dels dos que havien sentit el que deia Joan i havien seguit Jesús era Andreu, el germà de Simó Pere. Andreu anà primer a trobar el seu germà Simó i li digué: «Hem trobat el Messies -que vol dir "ungit"-. I el va portar on era Jesús. Jesús, fixant en ell la mirada, li digué: «Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Quefes -que vol dir "pedra"».

«Rabí, "Mestre", on us allotgeu?»

Mn. Lluís RAVENTÓS i Artés
(Tarragona, Espanya)

Avui veiem Jesús que venia per la riba del Jordà: és Crist que passa! Deurien ser les quatre de la tarda quan, veient que dos xicots el seguien, s'ha girat per a preguntar-los: «¿Què voleu?» (Jn 1,38). I ells, sobtats per la pregunta, han respost: «‘Rabí, que vol dir "mestre", ¿on us allotgeu?’. ‘Veniu i ho veureu’» (Jn 1,39).

També jo segueixo Jesús, però… ¿què vull?, ¿què busco? És Ell qui m'ho pregunta: «De debò, ¿què vols?». Oh!, si fos prou agosarat per dir-li: «Et cerco a tu, Jesús», de segur que ja l'hauria trobat, «perquè tothom qui cerca, troba» (Mt 7,8). Però sóc massa covard i li responc amb paraules que no em comprometen gaire: «¿On t'allotges?». Jesús no es conforma amb la meva resposta, sap massa bé que no és un munt de paraules allò que necessito, sinó un amic, l'Amic: Ell. Per això em diu: «Vine i ho veuràs», «veniu i ho veureu».

Joan i Andreu, els dos xicots pescadors, anaren amb Ell, «veieren on s’allotjava i es quedaren amb Ell aquell dia» (Jn 1,39). Entusiasmat per la trobada, Joan podrà escriure: «La gràcia i la veritat ens ha vingut per Ell» (Jn 1,17b). ¿I Andreu? Correrà a buscar el seu germà per a fer-li saber: «Hem trobat el Messies» (Jn 1,41). «I l'acompanyà on era Jesús. Jesús se'l mirà i li digué: ‘Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Quefes, que vol dir Pedra’» (Jn 1,42).

¡Pedra!, ¿Simó, una pedra? Cap d'ells no està preparat per a comprendre aquestes paraules. No saben que Jesús ha vingut a bastir la seva Església amb pedres vives. Ell porta ja escollits els dos primers carreus, Joan i Andreu, i ha disposat que Simó sigui la roca en què tot l'edifici recolzi.

I, abans de pujar al Pare, ens donarà resposta a la pregunta: «Rabí, ¿on us allotgeu?». Beneint la seva Església dirà: «Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món» (Mt 28,20).