evangeli.net

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

200 mossens comenten l'Evangeli del dia

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Diumenge II (B)

escoltar

Descarregar

1ª Lectura (1S 3,3b-10.19): En aquell temps Samuel, que encara era un noi, dormia en el santuari del Senyor, on hi havia l'arca de Déu. El Senyor el cridà, i Samuel respongué: «Aquí em teniu». Corregué cap a Elí i li digué: «He sentit que em cridàveu. Aquí em teniu». Elí replicà: «No t'he cridat pas. Ves-te'n a dormir». I el noi se n'anà a dormir. El Senyor el tornà a cridar, i Samuel s'aixecà, anà on Elí dormia i li digué: «He sentit que em cridàveu. Aquí em teniu». Elí replicà: «Fill meu, no t'he cridat pas. Torna-te'n a dormir».

Samuel encara no sabia reconèixer el Senyor, la paraula del Senyor encara no se li havia revelat. Per tercera vegada el Senyor cridà Samuel, i ell s'aixecà, anà on Elí dormia i li digué: «He sentit que em cridàveu. Aquí em teniu». Llavors Elí comprengué que era el Senyor qui cridava el noi, i digué a Samuel: «Ves a dormir i, si et torna a cridar, digues-li: ‘Parleu, Senyor, que el vostre servent us escolta’».

El Senyor es presentà i el cridà com les altres vegades: «Samuel, Samuel». Ell li respongué: «Parleu, que el vostre servent us escolta». Samuel es va fer gran. El Senyor l'afavoria sempre i no deixà de complir mai cap de les seves profecies.

Salm responsorial: 39

R/. Aquí em teniu: «Déu meu, vull fer la vostra voluntat».

Tenia posada l'esperança en el Senyor i ell, inclinant-se cap a mi, ha inspirat als meus llavis un càntic nou, un himne de lloança al nostre Déu.

Però vós no voleu oblacions ni sacrificis, i m'heu parlat a cau d'orella; no exigiu l'holocaust ni l'expiació.

Per això us dic: «Aquí em teniu: Com està escrit de mi en el llibre, Déu meu, vull fer la vostra voluntat, guardo la vostra llei al fons del cor».

Anuncio amb goig la salvació davant del poble en dia de gran festa. no puc deixar d'anunciar-la; ho sabeu prou, Senyor.

2ª Lectura (1C 6,13c-15a.17-20): Germans, el cos no és per a fornicar, sinó per al Senyor, i el Senyor, per al cos. I Déu, que ressuscità el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb el seu poder. No sabeu que els vostres cossos són membres de Crist? El qui s'uneix al Senyor forma amb ell un sol esperit. Fugiu de la fornicació. Els altres pecats que l'home comet són exteriors als seu cos, però el fornicador peca contra el seu propi cos.

No sabeu que els vostres cossos són el santuari de l'Esperit Sant que heu rebut de Déu i que resideix en vosaltres? No sabeu que no sou vostres? Déu us ha adquirit a un preu molt alt: glorifiqueu-lo en el vostre cos.

Versicle abans de l'Evangeli (Jn 1,41.17b): Al·leluia. Hem trobat el Messies. La gràcia i la veritat ens ha vingut per ell. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Jn 1,35-42): En aquell temps, Joan tornava a ser en el mateix lloc amb dos dels seus deixebles i, fixant la mirada en Jesús que passava, va exclamar: «Mireu l'anyell de Déu!». Quan aquells dos deixebles el sentiren parlar així, van seguir Jesús. Ell es girà i, en veure que el seguien, els preguntà: «Què busqueu?». Ells li digueren: «Rabí -que vol dir "mestre"-, on us allotgeu?». Els respon: «Veniu i ho veureu». Ells hi anaren, veieren on s'estava i es quedaren amb Ell aquell dia. Eren cap a les quatre de la tarda. Un dels dos que havien sentit el que deia Joan i havien seguit Jesús era Andreu, el germà de Simó Pere. Andreu anà primer a trobar el seu germà Simó i li digué: «Hem trobat el Messies -que vol dir "ungit"-. I el va portar on era Jesús. Jesús, fixant en ell la mirada, li digué: «Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Quefes -que vol dir "pedra"».

«Rabí, "Mestre", on us allotgeu?»

Mn. Lluís RAVENTÓS i Artés (Tarragona, Espanya)

Avui veiem Jesús que venia per la riba del Jordà: és Crist que passa! Deurien ser les quatre de la tarda quan, veient que dos xicots el seguien, s'ha girat per a preguntar-los: «¿Què voleu?» (Jn 1,38). I ells, sobtats per la pregunta, han respost: «‘Rabí, que vol dir "mestre", ¿on us allotgeu?’. ‘Veniu i ho veureu’» (Jn 1,39).

També jo segueixo Jesús, però… ¿què vull?, ¿què busco? És Ell qui m'ho pregunta: «De debò, ¿què vols?». Oh!, si fos prou agosarat per dir-li: «Et cerco a tu, Jesús», de segur que ja l'hauria trobat, «perquè tothom qui cerca, troba» (Mt 7,8). Però sóc massa covard i li responc amb paraules que no em comprometen gaire: «¿On t'allotges?». Jesús no es conforma amb la meva resposta, sap massa bé que no és un munt de paraules allò que necessito, sinó un amic, l'Amic: Ell. Per això em diu: «Vine i ho veuràs», «veniu i ho veureu».

Joan i Andreu, els dos xicots pescadors, anaren amb Ell, «veieren on s’allotjava i es quedaren amb Ell aquell dia» (Jn 1,39). Entusiasmat per la trobada, Joan podrà escriure: «La gràcia i la veritat ens ha vingut per Ell» (Jn 1,17b). ¿I Andreu? Correrà a buscar el seu germà per a fer-li saber: «Hem trobat el Messies» (Jn 1,41). «I l'acompanyà on era Jesús. Jesús se'l mirà i li digué: ‘Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Quefes, que vol dir Pedra’» (Jn 1,42).

¡Pedra!, ¿Simó, una pedra? Cap d'ells no està preparat per a comprendre aquestes paraules. No saben que Jesús ha vingut a bastir la seva Església amb pedres vives. Ell porta ja escollits els dos primers carreus, Joan i Andreu, i ha disposat que Simó sigui la roca en què tot l'edifici recolzi.

I, abans de pujar al Pare, ens donarà resposta a la pregunta: «Rabí, ¿on us allotgeu?». Beneint la seva Església dirà: «Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món» (Mt 28,20).