La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Última newsletter: El cicle SANTORAL a evangeli.net
Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dilluns XIX de durant l'any

1ª Lectura (Ez 1,2-5.24—2,1): Cinc anys després de la deportació del rei Jeconies, el dia cinc del mateix mes, el Senyor va fer sentir la seva paraula a Ezequiel, fill de Buzí, sacerdot, en el país dels Caldeus, vora el riu Cobar. Allà la mà del Senyor es posà sobre ell. Jo, Ezequiel, vaig veure venir del nord un vent tempestuós, amb una gran nuvolada, voltada de resplendor. Dins la nuvolada hi havia foc de flames i, al mig, una claror com de bronze roent. Al mig distingia la figura de quatre vivents d'aspecte com d'home.

Vaig sentir també el so de les ales d'aquells vivents: Quan es posaven en marxa, era com el bramul d'un aiguat, com el tro de Saddai, com l'aldarull de tot un exèrcit; però quan els cridaven des de dalt la volta del firmament, que tenien sobre el seu cap, s'aturaven i plegaven les ales. Dalt la volta del firmament, blava com un safir, veia com una mena de tron, i en aquella mena de tron, com una figura d'home de mig cos en amunt. De mig cos en amunt el veia com bronze roent dins una fornal, i de mig cos en avall el veia com foc, voltat d'una resplendor com la de l'arc iris en els núvols en dia de pluja. Era una aparició com de la glòria del Senyor, i tot seguit vaig caure prosternat amb el front fins a terra.
Salm responsorial: 148
R/. El cel i la terra són plens de la vostra glòria.
Lloeu el Senyor des del cel, lloeu-lo en les altures; lloeu-lo, tots els seus àngels, lloeu-lo, tots els seus estols.

Pobles i reis de la terra, poderosos i governants de tot el món, infants i vells, joves i noies.

Que tots lloïn el nom del Senyor, l'únic nom que excel·leix sobre tot altre; la seva majestat domina cel i terra. I ha donat al seu poble un gran poder.
Versicle abans de l'Evangeli (2Te 2,13): Al·leluia. Déu, valent-se de l'Evangeli, ens ha cridat a posseir la glòria de Jesucrist, el nostre Senyor. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mt 17,22-27): En aquell temps, mentre anaven per Galilea, Jesús digué als seus deixebles: «El Fill de l'home ha de ser entregat en mans dels homes, i el mataran; però el tercer dia ressuscitarà. I els deixebles es van entristir molt».

Després que ells van arribar a Cafarnaüm, els qui cobraven el tribut del temple anaren a trobar Pere i li preguntaren: «¿Que no té el costum de pagar el tribut, el vostre mestre?». Pere respongué: «És clar que sí». Un cop Pere va entrar a casa, Jesús s'avançà a preguntar-li: «Què et sembla, Simó? Els reis de la terra, ¿de qui cobren impostos i tributs: dels seus fills o dels estranys?». Pere li respon: «Dels estranys». Jesús li diu: «Per tant, els fills no hi estan obligats. Però, per no escandalitzar ningú, vés al llac, tira l'ham, obre la boca del primer peix que agafis i hi trobaràs la moneda que ens cal per a pagar: dóna'ls-la per mi i per tu».

«Mentre anaven per Galilea»

P. Joaquim PETIT Llimona, L.C.
(Barcelona, Espanya)

Avui, la litúrgia ens ofereix diferents possibilitats per a la nostra consideració. Entre aquestes podríem detenir-nos en quelcom que és molt present al llarg d'aquest text: el tracte familiar de Jesús amb els seus.

Diu sant Mateu que Jesús i els seus deixebles «anaven per Galilea» (Mt 17,22). Podria semblar quelcom evident, però el fet d'esmentar que anaven junts ens mostra com l'evangelista vol remarcar la proximitat del Crist. Després els obre el seu Cor per tal de confiar-los el camí de la seva Passió, Mort i Resurrecció, és a dir, quelcom que Ell porta molt endins i que no vol que, aquells als quals estima tant, ignorin. Posteriorment, el text recull l'episodi del pagament dels impostos, i també aquí l'evangelista ens deixa entreveure el tracte de Jesús, tot posant-se al mateix nivell que Pere, contraposant els fills (Jesús i Pere) exempts de pagament i els estranys obligats al mateix. Crist, finalment, li mostra com aconseguir els diners necessaris per a pagar no solament per Ell, sinó per tots dos i no ser, així, motiu d'escàndol.

En tots aquests trets descobrim una visió fonamental de la vida cristiana: és l'afany de Jesús amb vista a romandre amb nosaltres. Diu el Senyor en el llibre dels Proverbis: «M'era deliciosa la companyia dels homes» (Pr 8,31). Com canvia, aquesta realitat, el nostre enfocament de la vida espiritual en la que a voltes posem solament l'atenció i l'accent en allò que nosaltres fem, com si això fos el més important! La vida interior ha de centrar-se en el Crist, en el seu amor per nosaltres, en el seu lliurament fins a la mort per mi, en la seva constant recerca del nostre cor. Ho expressava molt bé sant Joan Pau II en un dels seus encontres amb joves. El Papa hi exclamà amb veu forta: «Mireu-lo a Ell!».