Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
»L'home just compleix els seus deures i obra bé, no menja víctimes ofertes en els santuaris de les muntanyes, ni aixeca els ulls per pregar als ídols que adora el poble d'Israel, no deshonra la dona d'un altre, ni s'uneix a la seva els dies que prohibeix la Llei, no oprimeix ningú, no es queda les penyores dels deutors ni s'apodera dels béns dels altres. Parteix el seu pa amb el qui passa fam i dóna vestit al qui no en té, no presta amb usura ni cobra interessos, no pren part en la maldat i dóna sentència justa als qui estan en litigi, segueix sempre els meus decrets, observa els meus preceptes i els compleix fidelment. Aquest home, just de debò, segur que viurà, diu l'oracle del Senyor.
»Però si té un fill violent i sanguinari, o que comet alguna d'aquelles culpes, el fill no viurà pas: morirà perquè ha comès aquelles coses detestables i serà responsable de la seva pròpia mort. Per això, poble d'Israel, sapigueu que jo judicaré cadascú segons el seu comportament, diu l'oracle del Senyor. Convertiu-vos, no sigueu més infidels, si voleu que les vostres culpes no us facin caure. Desfeu-vos de totes les vostres infidelitats, renoveu el vostre cor i el vostre esperit. No vulgueu morir, poble d'Israel! Jo no desitjo la mort de ningú, diu l'oracle del Senyor. Convertiu-vos i salveu la vida».
Torneu-me el goig de la vostra salvació, que em sostingui un esperit magnànim. Ensenyaré els vostres camins als pecadors, i tornaran els qui us han abandonat.
Les víctimes no us satisfan, si us oferia un holocaust, no me'l voldríeu. La víctima que us ofereixo és un cor penedit; un esperit que es penedeix, vós, Déu meu, no el menyspreeu.
© Albada Editorial / evangeli.net
«Alguns presentaren a Jesús uns infants perquè els imposés les mans i pregués»
Mn. Antoni CAROL i Hostench (Sant Cugat del Vallès, Barcelona, Espanya)Avui ens és donat contemplar una escena que, malauradament, és massa actual: «Alguns presentaren a Jesús uns infants perquè els imposés les mans i pregués, però els deixebles els renyaven» (Mt 19,13). Jesús estima especialment els infants; nosaltres, amb els pobres raonaments típics de “gent gran”, els impedim d'apropar-se a Jesús i al Pare: —Quan siguin grans, si ho volen, ja escolliran...! Aquesta és una gran errada.
Els pobres, és a dir, els més mancats, els més necessitats, són objecte de particular predilecció per part del Senyor. I els nens, els infants són molt “pobres”. Són pobres d'edat, són pobres de formació... Són indefensos. Per això, l'Església —“Mare” nostra— disposa que els pares portin ben aviat els fills a batejar, per tal que l'Esperit Sant posi sojorn en llurs ànimes i entrin en el caliu de la comunitat dels creients. Així ho indiquen tant el Catecisme de l'Església com el Codi de Dret Canònic, ordenaments del màxim rang en l'Església (que, com a tota comunitat, ha de tenir els seus ordenaments).
Però no!: quan siguin grans!!! És absurda aquesta manera de procedir. I, si no, preguntem-nos: —Què menjarà aquest nen? El que li posi la seva mare, sense esperar a que el nen especifiqui quin menjar prefereix. —Quin idioma parlarà aquest nen? El que parlin els seus pares (altrament, el nen mai podrà escollir cap llengua). —A quina escola anirà aquest infant? On el portin els seus pares, sense esperar que el noi defineixi quins estudis prefereix...
—Què menjà Jesús? Allò que li posà la seva Mare, Maria. —Quina llengua parlà Jesús? La dels seus pares. —Quina religió aprengué i practicà Jesús Infant? La dels seus pares, la jueva. Després, quan ja fou gran, però gràcies a la instrucció que havia rebut dels seus pares, fundà una nova religió... Però, primer, la dels seus pares, com és natural.
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«Els grans sants van treballar per la glòria de Déu, però jo que no sóc més que una ànima petita, treballo únicament per a complaure’l» (Santa Teresina de Lisieux)
«Hem d’aprendre a veure amb un cor de nen, amb un cor jove, a qui els prejudicis no obstaculitzen i els interessos no enlluernen» (Benet XVI)
«Amb la seva vida segons el Crist, els cristians acceleren la vinguda del Regne de Déu, ‘Regne de justícia, de veritat i de pau’. Però no per això abandonen les tasques d’aquest món; fidels al seu Mestre, s’hi dediquen amb rectitud, paciència i amor» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 2.046)
