La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Última newsletter: El cicle SANTORAL a evangeli.net
Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dissabte XIX de durant l'any

1ª Lectura (Ez 18,1-10.13.30-32): El Senyor em va fer sentir la seva paraula i em digué: «Com és que en el país d'Israel aneu dient aquest proverbi: ‘Els pares van menjar raïms agres, i ara als fills els fan mal les dents’? Juro per la meva vida, diu l'oracle del Senyor, que a Israel ningú no dirà mai més aquest proverbi. La vida de tothom és meva, tant la dels pares com la dels fills. Aquell qui peca morirà, però ningú més.

»L'home just compleix els seus deures i obra bé, no menja víctimes ofertes en els santuaris de les muntanyes, ni aixeca els ulls per pregar als ídols que adora el poble d'Israel, no deshonra la dona d'un altre, ni s'uneix a la seva els dies que prohibeix la Llei, no oprimeix ningú, no es queda les penyores dels deutors ni s'apodera dels béns dels altres. Parteix el seu pa amb el qui passa fam i dóna vestit al qui no en té, no presta amb usura ni cobra interessos, no pren part en la maldat i dóna sentència justa als qui estan en litigi, segueix sempre els meus decrets, observa els meus preceptes i els compleix fidelment. Aquest home, just de debò, segur que viurà, diu l'oracle del Senyor.

»Però si té un fill violent i sanguinari, o que comet alguna d'aquelles culpes, el fill no viurà pas: morirà perquè ha comès aquelles coses detestables i serà responsable de la seva pròpia mort. Per això, poble d'Israel, sapigueu que jo judicaré cadascú segons el seu comportament, diu l'oracle del Senyor. Convertiu-vos, no sigueu més infidels, si voleu que les vostres culpes no us facin caure. Desfeu-vos de totes les vostres infidelitats, renoveu el vostre cor i el vostre esperit. No vulgueu morir, poble d'Israel! Jo no desitjo la mort de ningú, diu l'oracle del Senyor. Convertiu-vos i salveu la vida».
Salm responsorial: 50
R/. Déu meu, creeu en mi un cor ben pur.
Déu meu, creeu en mi un cor ben pur, feu renéixer en mi un esperit ferm. No em llanceu de la vostra presència, ni em prengueu el vostre esperit sant.

Torneu-me el goig de la vostra salvació, que em sostingui un esperit magnànim. Ensenyaré els vostres camins als pecadors, i tornaran els qui us han abandonat.

Les víctimes no us satisfan, si us oferia un holocaust, no me'l voldríeu. La víctima que us ofereixo és un cor penedit; un esperit que es penedeix, vós, Déu meu, no el menyspreeu.
Versicle abans de l'Evangeli (Cf. Mt 11,25): Al·leluia. Us enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mt 19,13-15): En aquell temps, alguns presentaren a Jesús uns infants perquè els imposés les mans i pregués per ells, però els deixebles els renyaven. Jesús digué: «Deixeu estar els infants: no els impediu que vinguin a mi, perquè el Regne del cel és dels qui són com ells». I, després d'imposar-los les mans, se'n va anar d'allí.

«Alguns presentaren a Jesús uns infants perquè els imposés les mans i pregués per ells»

Mn. Antoni CAROL i Hostench
(Sant Cugat del Vallès, Barcelona, Espanya)

Avui ens és donat contemplar una escena que, malauradament, és massa actual: «Alguns presentaren a Jesús uns infants perquè els imposés les mans i pregués per ells, però els deixebles els renyaven» (Mt 19,13). Jesús estima especialment els infants; nosaltres, amb els pobres raonaments típics de “gent gran”, els impedim d'apropar-se a Jesús i al Pare: —Quan siguin grans, si ho volen, ja escolliran...! Aquesta és una gran errada.

Els pobres, és a dir, els més mancats, els més necessitats, són objecte de particular predilecció per part del Senyor. I els nens, els infants són molt “pobres”. Són pobres d'edat, són pobres de formació... Són indefensos. Per això, l'Església —“Mare” nostra— disposa que els pares portin ben aviat els fills a batejar, per tal que l'Esperit Sant posi sojorn en llurs ànimes i entrin en el caliu de la comunitat dels creients. Així ho indiquen tant el Catecisme de l'Església com el Codi de Dret Canònic, ordenaments del màxim rang en l'Església (que, com a tota comunitat, ha de tenir els seus ordenaments).

Però no!: quan siguin grans!!! És absurda aquesta manera de procedir. I, si no, preguntem-nos: —Què menjarà aquest nen? El que li posi la seva mare, sense esperar a que el nen especifiqui quin menjar prefereix. —Quin idioma parlarà aquest nen? El que parlin els seus pares (altrament, el nen mai podrà escollir cap llengua). —A quina escola anirà aquest infant? On el portin els seus pares, sense esperar que el noi defineixi quins estudis prefereix...

—Què menjà Jesús? Allò que li posà la seva Mare, Maria. —Quina llengua parlà Jesús? La dels seus pares. —Quina religió aprengué i practicà Jesús Infant? La dels seus pares, la jueva. Després, quan ja fou gran, però gràcies a la instrucció que havia rebut dels seus pares, fundà una nova religió... Però, primer, la dels seus pares, com és natural.