evangeli.net

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

200 mossens comenten l'Evangeli del dia

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Diumenge 2 (C) de durant l'any

escoltar

Descarregar

1ª Lectura (Is 62,1-5): Per amor de Sió no vull callar, no vull reposar per Jerusalem fins que aparegui com un raig de llum el seu bé, i la seva salvació com una torxa encesa. Els altres pobles veuran el teu bé, tots els reis veuran la teva glòria i et donaran un nom nou que els llavis del Senyor designaran. Seràs una corona magnífica a les mans del Senyor, i una diadema reial a les mans del teu Déu. No et podran dir més «L'Abandonada», no podran dir «La Desolada» a la teva terra: a tu et diran «Jo-me-l'estimo», i a la teva terra, «Té-marit», perquè el Senyor t'estimarà, i tindrà marit la teva terra. El qui t'haurà reconstruït et prendrà per esposa com un jove esposa una donzella; el teu Déu estarà content de tenir-te com el nuvi està content de tenir la núvia.

Salm responsorial: 95

R/. Conteu a tots els pobles els prodigis del Senyor.

Canteu al Senyor un càntic nou, canteu al Senyor, arreu de la terra; canteu al Senyor, beneïu el seu nom.

Anuncieu de dia en dia que ens ha salvat; conteu a les nacions la seva glòria, conteu a tots els pobles els seus prodigis.

Doneu al Senyor, famílies dels pobles, doneu al Senyor honor i majestat, tributeu al Senyor l'honor del seu nom.

Adoreu el Senyor, s'apareix la seva santedat. Que tremoli davant d'ell tota la terra. Digueu a tots els pobles: «El Senyor és rei!». Sentencia amb raó les causes dels pobles.

2ª Lectura (1C 12,5-11): Germans, els dons que rebem són diversos, però l'Esperit que els distribueix és un de sol. Són diversos els serveis, però és un de sol el Senyor a qui servim. Són diversos els miracles, però tots són obra d'un sol Déu, que els fa valent-se de cadascun de nosaltres. Les manifestacions de l'Esperit distribuïdes a cadascú són en bé de tots. Un, gràcies a l'Esperit, rep el do d'una paraula profunda; un altre, per obra del mateix Esperit, rep el do de desglossar les veritats; un altre, en virtut del mateix Esperit, rep el do de la fe; un altre, el do de donar la salut als malalts; en virtut de l'únic Esperit, un altre, el do de fer miracles; un altre el do de profecia; un altre, el de distingir si un esperit és fals o autèntic; un altre, el do de parlar llenguatges misteriosos; un altre, el do d'interpretar-los. Tots aquests dons són obra de l'únic Esperit, que els distribueix en particular a cadascú com li sembla bé.

Versicle abans de l'Evangeli (2Te 2,14): Al·leluia. Déu, valent-se de l'Evangeli, ens ha cridat a posseir la glòria de Jesucrist, el nostre Senyor. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Jn 2,1-12): En aquell temps, es van celebrar unes noces a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús. També hi fou convidat Jesús, juntament amb els seus deixebles. Quan el vi s'acabava, la mare de Jesús li diu: «No tenen vi». Jesús li respon: «Dona, i jo què hi tinc a veure? Encara no ha arribat la meva hora». La seva mare diu als servidors: «Feu tot el que Ell us digui».

Hi havia allà sis piques de pedra destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus. Tenien una cabuda d'uns cent litres cada una. Els diu Jesús: «Ompliu d'aigua aquestes piques». Ells les ompliren fins dalt. Llavors els digué: «Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei». Ells li'n portaren. El cap de servei tastà aquella aigua convertida en vi. Ell no sabia d'on venia, però els servidors sí que ho sabien, perquè ells mateixos l'havien treta. El cap de servei, doncs, crida el nuvi i li diu: «Tothom serveix primer els millors vins i, quan els convidats han begut molt, serveix els més ordinaris. Però tu has guardat fins ara el vi millor».

Així va començar Jesús els seus senyals prodigiosos a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles van creure en Ell. Després d'això va baixar a Cafarnaüm amb la seva mare, els seus germans i els seus deixebles, però tan sols s'hi quedaren uns quants dies.

«Hi havia la mare de Jesús. També hi fou convidat Jesús, juntament amb els seus deixebles»

Mn. Enric PRAT i Jordana (Sort, Lleida, Espanya)

Avui, contemplem els efectes saludables de la presència de Jesús i de la seva Mare, Maria, en el cor dels esdeveniments humans, com en el cas que ens ocupa: «En aquell temps, es van celebrar unes noces a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús. També hi fou convidat Jesús, juntament amb els seus deixebles» (Jn 2,1-2).

Jesús i Maria, amb una intensitat diferent, fan present Déu a qualsevol lloc on siguin i, on hi ha Déu, hi ha amor, gràcia i miracle. Déu és el bé, la veritat, la bellesa, l'abundor. Quan el sol desplega els seus raigs per l'horitzó, s'il·lumina la terra i s'escalfa, i tota vida treballa per tal de produir el seu fruit. Quan hom deixa que Déu s'apropi, el bé, la pau i la felicitat creixen sensiblement en els cors, fins llavors, potser, freds o adormits.

La mediació que Déu ha escollit per a fer-se present entre els homes i comunicar-se profundament amb ells, és Jesucrist. L'obra de Déu arriba al cor del món per la humanitat de Jesucrist i, secundàriament, per la presència de Maria. Poc sabien els nuvis de Canà qui havien convidat a llur casament. La invitació responia probablement a algun vincle d'amistat o parentiu. En aquells moments, Jesús encara no havia fet cap miracle i era desconeguda la importància de la seva persona.

Ell va acceptar la invitació perquè està a favor de les relacions humanes principals i sinceres, i es va sentir atret per la honestedat i bones disposicions d'aquella família. Així, Jesús va fer present Déu en aquella celebració familiar. Allí «va començar Jesús els seus senyals prodigiosos a Canà de Galilea» (Jn 2,11) i allí el Messies «obrí el cor dels deixebles a la fe gràcies a la intervenció de Maria, la primera creient» (Joan Pau II).

Fem-nos propers, també nosaltres a la humanitat de Jesús, mirant de conèixer i estimar més i més, progressivament, la seva trajectòria humana, escoltant la seva paraula, creixent en fe i confiança, fins a veure en Ell el rostre del Pare.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

«El cor de Maria, que no pot menys de compadir-se dels desgraciats (...), la va impulsar a encarregar-se per si mateixa de l’ofici de intercessora i demanar al Fill el miracle. Si aquesta bona Senyora va obrar així sense que li ho demanessin, què hauria estat si li preguessin?» (Sant Alfons Mª de Liguori)
«Maria, pròpiament, no fa una petició a Jesús; simplement li diu: ‘No tenen vi’. No li demana res en particular, ni molt menys que Jesús utilitzi el seu poder, que realitzi un miracle produint vi. Senzillament, ho manifesta a Jesús i el deixa decidir allò que convé fer» (Benet XVI)
«Al llindar de la seva vida pública, Jesús realitza el seu primer signe —a petició de la seva Mare— en ocasió d’una festa de casament (cf. Jn 2,1-11). L’Església atorga una gran importància a la presència de Jesús a les noces de Canà. Hi veu la confirmació de la bondat del matrimoni i l’anunci que en endavant el matrimoni serà un signe eficaç de la presència del Crist» (Catecisme de l’Església Catòlica nº 1.613)