La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Última newsletter: Inaugurem l'edició en xinès
Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dimarts XX de durant l'any

1ª Lectura (Jt 6,11-24a): En aquells dies, l'àngel del Senyor anà a asseure's sota l'alzina d'Efrà, propietat de Joàs, del clan d'Abièzer. Gedeó, el fill de Joàs, batia el blat dins una sitja, perquè no el descobrissin els madianites. L'àngel del Senyor se li aparegué i li digué: «El Senyor és amb tu, guerrer valent». Gedeó contestà: «Perdó, senyor: si el Senyor és amb nosaltres, per què ens passa tot això? On són les meravelles que ens contaven els nostres pares quan ens deien que el Senyor els havia tret d'Egipte? Ara ja no s'ocupa de nosaltres i ens ha deixat caure en mans dels madianites». El Senyor se'l mirà i li digué: «Vés. Omple't de coratge; tu salvaràs Israel del poder dels madianites. Sóc jo qui t'envio». Ell respongué: «Perdó, senyor. Com puc salvar Israel? El meu clan és el més pobre de Manasés, i jo sóc el petit de casa». El Senyor li diu: «Jo seré amb tu, i venceràs els madianites com si fossin un sol home».

Li diu Gedeó: «Si de debò m'heu concedit el vostre favor, doneu-me un senyal, perquè sàpiga de cert que sou vós qui em parleu: no us mogueu d'aquí, si us plau, fins que hauré vingut a portar-vos la meva ofrena i l'hauré deixada davant vostre». Li respon: «M'assec aquí fins que tornis». Gedeó anà a coure un cabrit i quaranta quilos de pa sense llevat. Posà la carn en una safata i el suc en una cassola i li ho portà sota l'alzina. L'àngel del Senyor li digué: «Deixa la carn i els pans en aquesta roca i vessa-hi el suc». Gedeó ho va fer així. Aleshores l'àngel del Senyor tocà la carn i els pans amb la punta del bastó que tenia a la mà, i de la roca sortí un foc que els va consumir. I en aquell mateix moment l'àngel del Senyor desaparegué. Gedeó comprengué que era l'àngel del Senyor, i exclamà: «Ah, Senyor, he vist el vostre àngel cara a cara». Però el Senyor li digué: «La pau sigui amb tu: no tinguis por, que no moriràs». Aleshores Gedeó dedicà un altar al Senyor en aquell lloc i li donà el nom de «El-Senyor-és-pau».
Salm responsorial: 84
R/. Déu anuncia la pau al seu poble.
Jo escolto què diu el Senyor: Déu anuncia la pau al seu poble i als qui l'estimen: «Que no tornin a ser tan insensats».

La fidelitat i l'amor es trobaran, s'abraçaran la bondat i la pau; la fidelitat germinarà de la terra, i la bondat mirarà des del cel.

El Senyor donarà la pluja, i la nostra terra donarà el seu fruit. La bondat anirà al seu davant, i la pau li seguirà les petjades.
Versicle abans de l'Evangeli (2C 8,9): Al·leluia. Jesucrist, que és ric, es va fer pobre, perquè la seva pobresa us enriquís. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mt 19,23-30): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Us asseguro que un ric difícilment entrarà al Regne del cel. Més encara: és més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu». Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren molt desconcertats, i deien: «Si és així, qui pot salvar-se?». Jesús se'ls mirà i els digué: «Als homes els és impossible, però Déu ho pot tot».

Llavors Pere li va dir: «Mira, nosaltres ho hem deixat tot i t'hem seguit. Què rebrem, doncs?». Jesús els digué: «Us ho asseguro: quan neixi el món nou i el Fill de l'home s'assegui en el seu tron gloriós, també vosaltres, els qui m'heu seguit, us asseureu en dotze trons i jutjareu les dotze tribus d'Israel. I tothom qui pel meu nom hagi deixat cases, germans, germanes, pare, mare, fills o camps, en rebrà cent vegades més i posseirà la vida eterna. Molts passaran de primers a darrers, i molts, de darrers a primers».

«Un ric difícilment entrarà al Regne del cel... Si és així, qui pot salvar-se?»

Mn. Fernando PERALES i Madueño
(Terrassa, Barcelona, Espanya)

Avui contemplem la reacció que suscità entre els oients el diàleg del jove ric amb Jesús: «Qui pot salvar-se?» (Mt 19,25). Les paraules del Senyor adreçades al jove ric són manifestament dures, pretenen de sorprendre, desvetllar les nostres somnolències. No es tracta de paraules aïllades, accidentals en l'Evangeli: vint vegades repeteix aquest tipus de missatge. Ho hem de recordar: Jesús adverteix dels obstacles que suposen les riqueses per a entrar en la vida...

I, malgrat tot, Jesús estimà i cridà homes rics, sense exigir-los que abandonessin llurs responsabilitats. La riquesa en si mateixa no és dolenta, sinó el seu origen si fou injustament adquirida, o el seu destí, si és usada egoistament sense tenir en compte els desafavorits, si tanca el cor als veritables valors espirituals (on no hi ha necessitat de Déu).

«Qui pot salvar-se?». Jesús respon: «Als homes els és impossible, però Déu ho pot tot» (Mt 19,26). —Senyor, Tu coneixes bé les habilitats dels homes per tal d'atenuar la teva Paraula. Haig de dir-t'ho, Senyor, ajuda'm! Converteix el meu cor.

Després de marxar el jove ric, entristit pel seu aferrament a les riqueses, Pere prengué la paraula i digué: —Concedeix, Senyor, a la teva Església, als teus Apòstols de ser capaços de deixar-ho tot per Tu.

«Quan neixi el món nou i el Fill de l'home s'assegui en el seu tron gloriós...» (Mt 19,28). El teu pensament es dirigeix a aquest “dia”, vers el futur. Tu ets un home amb tendència cap a la fi del món, cap a la plenitud de l'home. En aquest temps, Senyor, tot serà nou, renovellat, formós.

Jesucrist ens diu: —Vosaltres, que ho heu deixat tot pel Regne, us asseureu amb el Fill de l'Home... Rebreu cent vegades més del que heu deixat... I heretareu la vida eterna... (cf. Mt 19,28-29).

El futur que Tu promets als teus, als qui t'han seguit tot renunciant tots els obstacles... és un futur feliç, és l'abundor de la vida, és la plenitud de la vida.

—Gràcies, Senyor. Condueix-me envers aquest dia!