La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dissabte 20 de durant l'any

1ª Lectura (Rt 2,1-3.8-11; 4,13-17): Noemí tenia un parent de la banda del seu marit que es deia Booz, un home important del clan d'Elimèlec. Rut, la moabita, digué a Noemí: «Aniré al camp a espigolar, si trobo algú que m'ho permeti». Ella respongué: «Sí, ves-hi, filla meva». Se n'hi anà, i es posà a espigolar darrera els segadors. Casualment el camp era propietat de Booz, parent d'Elimèlec.

Booz li digué: «Escolta, filla meva. No vagis a espigolar enlloc més. No surtis de la meva propietat i queda't amb les meves criades. Fixa't en quin camp seguen i ves-les seguint. He donat ordre als mossos que no t'amoïnin. Si tens set, ves a beure dels càntirs que els mossos han omplert». Ella es prosternà amb el front fins a terra i li digué: «Com és que em tractes amb tant de favor a mi, que soc estrangera?». Booz li respongué: «M'han contat fil per randa el que has fet per la teva sogra després de la mort del marit: com has deixat el pare, la mare i el país on vas néixer, i has vingut a viure amb un poble que fins ara no coneixies». Booz es va casar amb Rut, i el Senyor li va donar un fill.

Les dones deien a Noemí: «Beneït sigui el Senyor, que no t'ha deixat desemparada. El nom del teu marit es perpetuarà dins el poble d'Israel. Aquest fill et farà reviure i et sostindrà en la teva vellesa, perquè te l'ha donat la teva nora, que t'estima i ha estat millor per a tu que set fills». Noemí prenia el fill, el tenia a la falda i li feia de mainadera. Les veïnes en parlaven com si fos el fill de Noemí, i li van posar el nom d'Obed. Amb el temps va ser pare de Jesè, pare de David.
Salm responsorial: 127
R/. És així com els fidels del Senyor seran beneïts.
Feliç tu, fidel del Senyor, que vius seguint els seus camins. Menjaràs del fruit del teu treball, seràs feliç i tindràs sort.

La teva esposa fruitarà com una parra, dins la intimitat de casa teva; veuràs els fills com plançons d'olivera al voltant de la taula.

És així com els fidels del Senyor seran beneïts.

Que el Senyor et beneeixi des de Sió. Que tota la vida puguis veure prosperar Jerusalem.
Versicle abans de l'Evangeli (Mt 23,9.10): Al·leluia. De pare, només en teniu un, que és el del cel; de guia, només en teniu un, que és el Crist. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mt 23,1-12): En aquell temps, Jesús digué a la gent i als deixebles: «Els mestres de la Llei i els fariseus s'han assegut a la càtedra de Moisès. Feu i observeu tot el que us diguin, però no actueu com ells, perquè diuen i no fan. Preparen càrregues pesades i insuportables i les posen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure-les amb el dit. En tot actuen per fer-se veure de la gent: s'eixamplen les filactèries i s'allarguen les borles del mantell; els agrada d'ocupar el primer lloc als banquets i els primers seients a les sinagogues, i que la gent els saludi a les places i els doni el títol de “rabí”, o sigui “mestre”.

»Però vosaltres no us feu dir “rabí”, perquè de mestre només en teniu un, i tots vosaltres sou germans; ni doneu a ningú el nom de “pare” aquí a la terra, perquè de pare només en teniu un, que és el del cel; ni us feu dir “guies”, perquè de guia només en teniu un, que és el Crist. El més important d'entre vosaltres, que es faci el vostre servidor. El qui s'enalteixi serà humiliat, però el qui s'humiliï serà enaltit».

«El qui s'enalteixi serà humiliat, però el qui s'humiliï serà enaltit»

Mn. Antoni CAROL i Hostench (Sant Cugat del Vallès, Barcelona, Espanya)

Avui, Jesucrist ens adreça novament una crida a la humilitat, una invitació a situar-nos en el veritable lloc que ens pertoca: «No us feu dir “rabí” (...); ni doneu a ningú el nom de “pare” aquí a la terra (...); ni us feu dir “guies”» (Mt 23,8-10). Abans d'apropiar-nos de tots aquests títols, procurem donar gràcies a Déu per tot el que tenim i que d'Ell hem rebut.

Com diu sant Pau, «què us fa pensar que sou superiors als altres? Què teniu que no hàgiu rebut? I si ho heu rebut, per què us en glorieu com si ho tinguéssiu de vosaltres mateixos?» (1Co 4,7). De manera que, quan tinguem consciència d'haver actuat correctament, farem ben fet de repetir: «Som uns servents que no mereixen recompensa: hem fet només el que havíem de fer» (Lc 17,10).

L'home modern pateix una lamentable amnèsia: vivim i actuem com si nosaltres mateixos haguéssim estat els autors de la vida i els creadors del món. Per contrast, causa admiració Aristòtil, el qual —en la seva teologia natural— desconeixia el concepte de la “creació” (noció coneguda en aquells temps només per Revelació divina), però, si més no, tenia clar que aquest món depenia de la Divinitat (la “Causa incausada”). Joan Pau II ens fa una crida a conservar la memòria del deute que tenim contret amb el nostre Déu: «Cal que l'home doni honor al Creador tot oferint-li, en una acció de gràcies i de lloança, tot el que d'Ell ha rebut. L'home no pot perdre el sentit d'aquest deute, que només ell, entre totes les altres realitats terrestres pot reconèixer».

A més, pensant en la vida sobrenatural, la nostra col·laboració —Ell no farà res sense el nostre permís, ni sense el nostre esforç!— consisteix a no destorbar la labor de l'Esperit Sant: deixar fer a Déu!; que la santedat no la “fabriquem” nosaltres, sinó que l'atorga Ell, que és Mestre, Pare i Guia. En tot cas, si creiem que som i tenim alguna cosa, afanyem-nos a posar-ho al servei dels altres: «El més important d'entre vosaltres, que es faci el vostre servidor» (Mt 23,11).