La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dilluns 2 durant l'any
1ª Lectura (1S 15,16-23): En aquells dies, Samuel digué a Saül: «Deixa que et faci saber el que el Senyor m'ha revelat la nit passada». Saül li respongué: «Digues-m'ho». Samuel continuà: «Tu que eres tan poca cosa als teus propis ulls, no havies arribat a ser el cap de les tribus d'Israel? El Senyor t'havia ungit rei d'Israel. Ell t'havia fet emprendre una campanya amb l'ordre de consagrar a l'extermini els amalequites, aquests pecadors, i de fer-los la guerra fins a no deixar-ne res. Per què no has obeït el Senyor? T'has llançat sobre el botí, contra el que el Senyor volia».

Saül contestà: «Sí que l'he obeït: He emprès la campanya que el Senyor m'havia ordenat, m'he endut presoner Agag, el rei d'Amalec, i he consagrat a l'extermini els amalequites. Els meus homes han reservat moltons i vedells del botí només per sacrificar-los al Senyor, el teu Déu, a Galgala, com a primícies del que han dedicat a l'extermini sagrat».

Però Samuel li digué: «Creus que les víctimes cremades a l'altar agraden tant al Senyor com obeir les seves ordres? Més val obeir-lo que oferir-li víctimes, és millor escoltar-lo que oferir el greix dels moltons. Rebel·lar-se contra una ordre d'ell és com recórrer a la màgia, afalagar els homes és com fer ús de males arts. Tu has descartat la paraula del Senyor i ell et descarta com a rei d'Israel».
Salm responsorial: 49
R/. L'home que viu honradament veurà la salvació de Déu.
No és pas pels sacrificis que et reprenc: sé que no et canses d'oferir holocaustos. Acceptaré vedells de casa teva o bocs dels teus ramats?

Com goses predicar els meus preceptes i parlar de la meva aliança, tu, que no acceptes els avisos, i tant se te'n dona del que et mano?

He de callar, mentre fas tot això? Et pensaves que seria com tu? Te n'acuso, t'ho retrec a la cara: El qui m'ofereix accions de gràcies reconeix la meva glòria. L'home que viu honradament veurà la salvació de Déu.
Versicle abans de l'Evangeli (He 4,12): Al·leluia. La paraula de Déu és viva i actua, i esclareix les intencions i els pensaments del cor. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mc 2,18-22): I hi havia els deixebles de Joan i els fariseus que dejunaven. I venen i li diuen: «Per què els deixebles de Joan i els deixebles dels fariseus dejunen, però els teus deixebles no dejunen?». I els diu Jesús: «¿És que poden els amics de l’espòs dejunar mentre és amb ells l’espòs? Tot el temps que tenen amb ells l’espòs no poden dejunar. Però vindran dies quan els serà arrabassat l’espòs, i, llavors, en aquell dia dejunaran. Ningú no cus un pedaç de roba no batanada en un vestit vell, altrament l’afegit nou estira del vell, i es fa un estrip pitjor. I ningú no posa vi nou en bots vells; altrament el vi romprà els bots i es perdran el vi i els bots, sinó vi nou en bots nous».

© Albada Editorial / evangeli.net

«¿És que poden els amics de l’espòs dejunar mentre és amb ells l’espòs?»

Mn. Joaquim VILLANUEVA i Poll (Barcelona, Espanya)

Avui podem veure com els jueus, a més del dejuni prescrit per al Dia de l'Expiació (cf. Lv 16,29-34) observaven molts altres dejunis, tant públics com també privats. Eren expressió de dol, de penitència, de purificació, de preparació per a una festa o una missió, de petició de gràcia a Déu, etc. Els jueus piadosos apreciaven el dejuni com un acte propi de la virtut de la religió i molt grat a Déu: el qui dejuna s'adreça a Déu en actitud d'humilitat, li demana perdó tot privant-se d'aquelles coses que, satisfent-les, l'haguessin apartat d'Ell.

Que Jesús no inculqui aquesta pràctica als seus deixebles i als qui l'escoltaven, sorprèn als deixebles de Joan i als fariseus. Pensen que és una omissió important en els seus ensenyaments. I Jesús els dóna una raó fonamental: «¿És que poden els amics de l’espòs dejunar mentre és amb ells l’espòs?» (Mc 2,19). L'espòs, segons l'expressió dels profetes d'Israel, indica el mateix Déu, i és manifestació de l'amor diví als homes (Israel és l'esposa, no sempre fidel, objecte de l'estimació fidel de l'espòs, Jahvè). És a dir, Jesús s'equipara a Jahvè. Aquí Ell declara la seva divinitat: anomena als seus deixebles «els amics de l'espòs», els qui estan amb Ell, i així no els cal dejunar perquè no estan separats d'Ell.

L'Església ha romàs fidel a aquesta ensenyança que, tot venint dels profetes i àdhuc essent una pràctica natural i espontània en moltes religions, Jesucrist la confirma i li atorga un sentit nou: dejuna en el desert com a preparació per a la seva vida pública, ens diu que l'oració s'enforteix amb el dejuni, etc.

Entre els qui escolten el Senyor, la majoria deurien ser pobres i entendrien d'apedaçaments en els vestits; hi hauria veremadors que sabrien el que succeeix quan el vi nou és abocat en bots vells. Jesús els recorda que han de rebre el seu missatge amb esperit nou, que trenqui el conformisme i la rutina de les ànimes envellides, que allò que Ell proposa no és una interpretació més de la Llei, sinó una vida nova.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «La devoció s’ha d’exercitar de diverses maneres. Més encara: la devoció s’ha de practicar de manera que s’adapti a les forces, negocis i ocupacions particulars de cadascú» (Sant Francesc de Sales)

  • «La Paraula de Déu és viva, és lliure. L’Evangeli és novetat. La revelació és novetat. Jesús és molt clar: vi nou en bots nous. Déu ha de ser rebut amb aquesta obertura a la novetat. I aquesta actitud es diu docilitat» (Francesc)

  • «Perquè sigui autèntic, el sacrifici exterior ha de ser l’expressió del sacrifici espiritual (...) Els profetes de l’Antiga Aliança sovint van denunciar els sacrificis fets sense participació interior, sense el lligam de l’amor al proïsme. Jesús recorda les paraules del profeta Osees: ‘Misericòrdia vull, i no sacrifici’ (Mt 9,13)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 2.100)