Avui, Jesucrist —a propòsit de la "intencionada" pregunta sobre el dejuni— es presenta com "l'espòs" de les noces promeses de Déu amb el seu poble, desvetllant així progressivament la seva condició de Messies i del seu existir dins del misteri de Déu. En Jesús, de manera insospitada, Déu i l'home es fan u, celebren les "noces", les quals, nogensmenys, passen per la creu, pel moment en què el nuvi "serà arrabassat".

A més, la resposta del Senyor clarifica la relació entre Antiga i Nova Aliança: l'esperit nou no serà un adobament afegit a allò vell, sinó el perfeccionament al que ja fitaven els ensenyaments de l'Antic Testament. No es nega ni es margina la Llei, sinó que es condueix al seu acompliment la seva intrínseca expectativa. El "nou Moisès" serà el mitjancer d'una Aliança superior a la que Moisès podia portar del Sinaí...

—Jesús: el vostre amor que es lliura a la Creu és el vi nou i selecte reservat per al banquet nupcial de Déu amb els homes.