La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Última newsletter: Inaugurem l'edició en xinès
Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dimarts XXI de durant l'any

1ª Lectura (1Te 2,1-8): Sabeu prou bé, germans, que la nostra vinguda a la vostra ciutat no va ser infructuosa. Després dels maltractes i les ofenses que havíem sofert a Filips, confiant en Déu, vam tenir la valentia d'anunciar-vos la seva Bona Nova enmig d'un combat duríssim. En la nostra predicació no hi entra per res ni l'error ni una intenció poc neta ni un desig d'enganyar. Déu, que ens coneix, ens ha confiat l'anunci de l'evangeli, i per això nosaltres quan parlem, no mirem de guanyar-nos el favor dels homes, sinó el de Déu, que examina contínuament els nostres cors.

Mai no hem adulat ningú. Ja ho sabeu prou. No hem buscat pretextos per guanyar diners, Déu n'és testimoni. No esperem de vosaltres ni de ningú la glòria que poden donar els homes. Com a apòstols de Crist us hauríem pogut fer sentir el pes de la nostra missió, però entre vosaltres ens férem amables com les mares quan acaronen els seus fills. Així, amb el desig de guanyar-vos, no solament us volíem fer participar de la Bona Nova de Déu, sinó que us hauríem donat fins i tot les nostres pròpies vides, de tant que us vau fer estimar.
Salm responsorial: 138
R/. Heu penetrat els meus secrets, Senyor, i em coneixeu.
Heu penetrat els meus secrets, Senyor, i em coneixeu, vós veieu quan m'assec o quan m'aixeco, descobriu de lluny estant els meus propòsits, sabeu bé si camino o si reposo, us són coneguts tots els meus passos.

Encara no tinc als llavis la paraula, que vós, Senyor, ja la veieu pronunciada. M'estrenyeu a banda i banda, teniu damunt meu la vostra mà. És admirable com ho sabeu tot; és tan admirable que no ho puc entendre.
Versicle abans de l'Evangeli (He 4,12): Al·leluia. La paraula de Déu és viva i actua, i esclareix les intencions i els pensaments del cor. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mt 23,23-26): En aquell temps, Jesús digué: «Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que pagueu el delme de la menta, del fonoll i del comí, però heu abandonat les coses més fonamentals de la Llei: la justícia, l'amor i la fidelitat! Calia complir això sense deixar allò altre. Guies cecs, que coleu un mosquit i us empasseu un camell! Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que purifiqueu per fora copes i plats mentre per dins els teniu plens de rapacitat i cobdícia! Fariseu cec, purifica primer la copa per dintre, i així també el defora serà pur».

«Purifica primer la copa per dintre, i així també el defora serà pur»

Fr. Austin NORRIS
(Mumbai, Índia)

Avui tenim la impressió d’enxampar Jesús en un rampell de mal humor —realment, algú l’havia fet sentir molest. Jesucrist se sent incòmode amb la falsa religiositat, les peticions pomposes i la pietat egoista. Ell ha notat un buit d’amor, en concret, troba a faltar «la justícia, l'amor i la fidelitat» (Mt 23,23) rere les accions superficials amb les quals alguns proven de complir la Llei. Jesús encarna aquestes qualitats en la seva persona i ministeri. Ell era la justícia, la misericòrdia i la fe. Les seves accions, miracles, guaricions i paraules traspuen aquests veritables fonaments, que brollen del seu cor amorós. Per a Jesucrist no es tractava d’una qüestió de “Llei”, sinó que era un assumpte de cor...

Fins i tot, en les paraules de càstig veiem en Déu un toc d’amor, important per als qui volen tornar a allò bàsic: «Ja t'han ensenyat, home, què és bo, què espera de tu el Senyor: practica la justícia, estima la bondat, comporta't humilment amb el teu Déu» (Mi 6,8). El Papa Francesc digué: «Una mica de misericòrdia fa el món menys fred i més just. Necessitem comprendre bé aquesta misericòrdia de Déu, aquest Pare misericordiós que té tanta paciència... Recordem el profeta Isaïes, quan afirma que, encara que els nostres pecats fossin vermells com l’escarlata, l’Amor de Déu els tornaria blancs com la neu. És bonic, això de la misericòrdia».

«Purifica primer la copa per dintre, i així també el defora serà pur» (Mt 23,26). Què n’és de cert això per a cadascú de nosaltres! Sabem com la netedat personal ens fa sentir frescos i vibrants per dins i per fora. Més encara, en l’àmbit espiritual i moral, el nostre interior, el nostre esperit, si és net i sà, aleshores brillarà en bones obres i accions que honorin Déu i li retin un veritable homenatge (cf. Jn 5,23). Fixem-nos en el marc més gran de l’amor, de la justícia i de la fe, i no vulguem perdre’ns en menudeses que consumeixen el nostre temps, que ens empetiteixen i ens fan primmirats. Fem un salt envers el gran oceà de l’Amor de Déu i no ens conformem amb viaranys de mesquinesa!

«Purifica primer la copa per dintre, i així també el defora serà pur»

Gmà. Lluís SERRA i Llançana
(Roma, Itàlia)

Avui, Jesús pren una clara actitud de denúncia: «Ai de vosaltres (...)! Ai de vosaltres (...)!» (Mt 23,23.25). El seu objectiu són els mestres de la Llei i els fariseus, que representen classes poderoses perquè exerceixen sobre el poble un domini espiritual i moral. Com poden orientar la gent si són “guies cecs”? La seva ceguesa rau en la incoherència d'observar escrupolosament els petits detalls, que tenen la seva importància, i deixar de banda les coses fonamentals com la justícia, l'amor i la fidelitat. Tenen cura de la seva imatge, que no correspon amb el seu interior, ple de «rapacitat i cobdícia» (Mt 23,25). Curiosament, Jesús empra termes referents a aspectes econòmics.

L'Evangeli d'avui constitueix una invitació a què les persones i els grups més rellevants de les comunitats cristianes, és a dir, els seus guies, facin un examen de consciència. Respectem els valors fonamentals? Valorem més les normes que les persones? Imposem als altres allò que no som capaços de complir nosaltres mateixos? Parlem des de la suficiència de les nostres idees o des de la humilitat del nostre cor? Com deia Helder Càmara: «Voldria ser un toll d'aigua per reflectir el cel». Veu la gent en el seus pastors homes de Déu, que distingeixen l'accessori del fonamental? La feblesa mereix comprensió, la hipocresia provoca rebuig.

En escoltar l'Evangeli d'avui podem caure en un parany. Jesús parla als mestres de la Llei i als fariseus que són hipòcrites. També n'hi havia de sincers. Nosaltres podem pensar que aquest text es pot interpretar actualment per a bisbes i capellans. Certament que com a guies de les comunitats cristianes han d'estar atents a no caure en les actituds que Jesús denuncia, però cal recordar que tot creient —home i dona— pot allotjar en el seu interior un “fariseu cec”. Jesús ens invita: «Purifica primer la copa per dintre, i així també el defora serà pur» (Mt 23,26). L'espiritualitat té les arrels a l'interior del cor.