Avui, la crisi ens obliga a revisar el nostre camí, perquè el desenvolupament pateix desviacions dramàtiques. L'home no pot prescindir de la seva naturalesa "transcendent": no és autor de si mateix; ha de viure obert a Déu i als altres. Està creat per al "do", per a estimar. Freqüentment, però, prioritzem abans de res la productivitat i la utilitat. El Crist ens diu: la fe fa possible la misericòrdia i aquesta perfecciona la justícia.

La "ciutat de l'home" no es promou només amb relacions de drets i deures, sinó amb relacions de gratuïtat, de misericòrdia i de comunió. El binomi exclusiu "mercat-Estat" corroeix la sociabilitat, mentre que les formes d'economia solidària creen sociabilitat. El mercat de la gratuïtat no existeix i les actituds gratuïtes no es poden prescriure per llei. Nogensmenys, tant el mercat com la política tenen necessitat de persones obertes al "do recíproc": això és fruit només de la caritat.

—Senyor, sens la gratuïtat —típica del vostre Amor— no pot haver-hi justícia. Obriu-nos el cor!